Pere Aragonès: "Abans de les vacances d’estiu s’ha de posar en marxa la taula de negociació"

BarcelonaEl president del Govern de Catalunya, Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982), rep l’ARA al Palau de la Generalitat quatre dies després de prendre possessió del càrrec.

Ha ocupat el despatx de president de la Generalitat?

— Sí.

Hi ha posat algun objecte personal?

— Un militant d’ERC m’ha deixat per uns dies la figura del més petit de tots, que era la figura d’aquell petit soldat de la República. I a part d’això, doncs alguna foto de la família i algun dibuix de la meva filla.

Deuen haver sigut dies de gran intensitat emocional...

— En el moment en què et quedes sol al despatx de president veus que tens una responsabilitat històrica, en termes de tothom que t’ha precedit, però sobretot tens una responsabilitat respecte a les esperances dipositades a les eleccions del 14-F.

Una cosa és veure’s sol i una altra és veure’s lliure. ¿Es veu lliure, com a primera autoritat del país?

— Absolutament. L’única limitació que tinc és la confiança que m’ha atorgat el Parlament.

Què li va dir Junqueras quan es van abraçar al Parlament?

— Que molta força, que endavant i que comptés amb ell per al que necessités. Hi he comptat sempre i ara ho fem en una etapa diferent, en què hi haurà un lideratge de partit que serà el de Junqueras, diferenciat d’un lideratge institucional que em pertoca a mi com a president del país.

Quan vam entrevistar el president Torra per primer cop ens va explicar que el temor que tenia era que la seva presidència caigués en el simbolisme. Vostè quin temor té?

— El que vull és que la Generalitat torni a ser percebuda com el govern del país. Vull ser el president de tothom. Independentista i d’esquerres, però un president de tothom.

Els últims presidents no han sigut presidents de tothom?

— Sí que ho han sigut. Però l’Estat i la repressió han intentat crear una imatge falsa i jo centraré molts dels meus esforços en revertir-la.

Quan té previst posar en marxa l’acord per l’amnistia i l’autodeterminació i qui hi voldria a dins?

— Les pròximes setmanes la meva voluntat és reunir les forces de la investidura, fer-ne partícips també les organitzacions socials independentistes i, a partir d’aquí, sumar com més institucions millor. El govern de l’Estat ha de tenir molt clar que el diàleg i la negociació són necessaris. No hi haurà resolució del conflicte ni amb la derrota de la part catalana ni amb una repressió continuada.

Ha parlat amb Pedro Sánchez?

— Hem mantingut converses en els últimes dies -via WhatsApp- i ens hem emplaçat a una conversa tranquil·la la setmana que ve, amb prou temps per poder preparar tot el que ve.

Creu que la taula de diàleg podria constituir-se abans de l’estiu?

— No hem de deixar passar gaire més temps. Per tant, abans de les vacances d’estiu s’ha de posar en marxa la taula de negociació, que ha de tenir una part pública però després també tota una part de treball discret per poder avançar en possibles vies de solució i acords.

El PSOE sempre s’ha negat al referèndum i a l’amnistia. Quin recorregut pot tenir aquesta taula?

— Ells sempre s’hi han negat i nosaltres no deixarem mai de proposar-ho. Ja sé que una resolució del conflicte no vindrà de la nit al dia, però també sé que ho hem de provar. Hem de treure el conflicte dels tribunals i altres òrgans de l’Estat repressors que intentaran retenir-lo, i situar-lo al camp de joc en què es resolen políticament els conflictes de naturalesa política, que és el diàleg.

Quan espera la decisió sobre els indults?

— Sempre hem defensat l’amnistia, perquè els indults no donarien cobertura als exiliats ni a totes les causes obertes que hi ha. També hem dit que no ens oposarem a cap mesura que permeti alleugerir el dolor dels presos, de les seves famílies i del país. El que sí que demano és que el govern espanyol no especuli amb els indults, que prengui una decisió justa i que sigui ràpida.

A Sánchez, amb els indults, se li ha obert una escletxa dins del PSOE.

— Són els sectors reaccionaris, que davant de qualsevol petit avenç tornen a posicionar-se. Però si el govern espanyol vol avançar en una solució ha de ser valent. ERC ho ha sigut.

Vostès votaran a favor de la reforma del delicte de sedició?

— Caldrà veure la proposta, però el que caldria fer amb aquest delicte seria derogar-lo, en cap cas dir que en comptes de deu anys te’n toquen cinc. Serà molt difícil que l’independentisme participi d’anar a matisar que ens posin menys anys a la presó.

Què feia vostè l’1-O?

— Era al col·legi electoral de Pineda de Mar, implicant-me com la resta de ciutadans i intentant que el fet que passessin cada dues hores desenes de policies nacionals pel costat del col·legi electoral no derivés en càrregues. Per tant, sent el primer dels del cordó humà davant de la Policia Nacional, i ho tornaria a fer.

I quin és el mandat de l’1-O?

— L’1-O va haver-hi un pronunciament clar a favor de la independència, però hem de tenir present que aquesta gran fortalesa va anar acompanyada de les dificultats que es van tenir per aplicar el resultat. Si volem continuar endavant necessitem convertir les nostres debilitats en fortaleses.

Creu que podrà comptar amb el PSC per a alguns acords de govern?

— Estem molt lluny. És evident que ha optat per substituir Cs com a referent dels contraris a la independència, i això dificulta arribar a acords, però en àmbits com els fons europeus, l’enfortiment de l’estat del benestar i la renovació d’organismes ens hem de posar d’acord.

L’acord amb la CUP parla d’embat amb l’Estat preferentment en forma de referèndum i, en canvi, l’acord amb Junts descarta qualsevol referèndum que no sigui pactat. Quina és la versió bona?

— Hi ha una cosa que va abans, que és la taula de negociació. Tenim dos anys per veure si ha donat resultats. Si és impossible arribar a cap tipus d’acord o si hi ha prou marge per seguir-ho explorant i, a partir d’aquí, plantejar quin és el pas següent. Més que dir avui quina serà la forma concreta d’un pas endavant en el cas que fracassi la taula, on hauríem de focalitzar l’estratègia seria en millorar les condicions per a l’independentisme.

En té prou amb dos anys per a tota aquesta feina?

— El d’ERC és un projecte amb mirada llarga. Nosaltres mirem la pròxima dècada com una dècada de transformacions econòmiques, socials... I evidentment, pel que fa al conflicte amb l’Estat el que no hem de fer és deixar podrir la situació ni qui dia passa any empeny.

És un error posar un termini de dos anys?

— El termini, tot i que és a l’acord amb la CUP, ve condicionat fonamentalment per la fi de la legislatura espanyola. Queden dos anys de continuïtat d’un govern de l’Estat que, malgrat la distància abismal que encara tenim, ha reconegut que hi ha un conflicte polític que s’ha de resoldre.

Ha promès un govern cohesionat. Com es faran les coses diferent?

— Marcant objectius àmpliament compartits. Un altre missatge que vaig traslladar al meu govern és que no venim a fer una gestió tecnocràtica. Tenim perfils amb molt de coneixement tècnic per fer una transformació en les polítiques.

La tria de Jaume Giró el va sorprendre? Vostè el coneix bé...

— És una persona que té una àmplia experiència i un coneixement del funcionament de decisions d’alt nivell, i això crec que serà molt positiu. Tots els membres del Govern tenen clar que el que ens ha de guiar és l’acord de coalició entre ERC i Junts i l’acord d’investidura amb la CUP.

Què faran el seu govern i els grups parlamentaris per aconseguir la fiscalització de com s’atorgaran els fons europeus?

— És una de les qüestions que estaran a l’ordre del dia de la meva reunió amb el president del govern espanyol. El repartiment hauria de ser segons criteris objectius i, si és així, Catalunya obtindrà una part important dels recursos.

Arribaran al teixit empresarial català, fet de petites i mitjanes empreses?

— És l’objectiu, perquè, més enllà que en alguns sectors hi pugui haver una gran empresa que faci de tractor, això no es fa des d’una única companyia.

Intentarà negociar els fons amb el PSC i els comuns a favor?

— En l’àmbit dels fons europeus hem de poder treballar conjuntament. Demano que es tingui visió de país i no visió de partit.

Va dir que volia implicar el poder judicial per evitar desnonaments com el de dimarts. Com ho farà?

— Amb un protocol de desnonaments en el qual hi hagi molt més intercanvi d’informació amb els òrgans judicials i en el qual es prioritzi la mediació sempre. Una de les mesures que es preveuen en els acords de coalició i d’investidura és la incorporació de 200 mediadors en l’àmbit d’habitatge de la Generalitat.

Serveix d’alguna cosa una conselleria de Feminismes si aquest no és un tema transversal a tota la resta de conselleries?

— Precisament perquè és un tema transversal ha de ser a la taula del consell executiu amb una conselleria que tingui capacitat d’incidència en totes les decisions que pren el Govern.

Quan acabin els primers cent dies de govern, què li agradaria haver posat en marxa o quin missatge li agradaria que hagués quallat?

— Que ja hem iniciat la taula de negociació del conflicte amb l’Estat, que haguem posat sobre la taula els eixos del pròxim pressupost, i també que haguem començat els pactes nacionals en l’àmbit de la transició ecològica, la salut mental i els drets lingüístics.

Quina relació té amb el vicepresident, el senyor Jordi Puigneró?

— Hem compartit govern i tenim una relació molt bona, cordial.

Ha parlat amb el president Carles Puigdemont?

— Sí. La primera carta que em va arribar de felicitació era d’ell. Hem tingut una conversa aquesta setmana i la meva voluntat és poder-m’hi reunir les pròximes setmanes.

A Waterloo?

— O a Brussel·les. Entre altres coses perquè Carles Puigdemont és el principal referent polític del partit amb el qual tinc una coalició.

En quin altre president de la Generalitat s’emmirallaria?

— Mires enrere i tots tenen elements molt singulars. No puc abstraure’m del fet que soc el primer president d’ERC que és escollit pel Parlament després de Lluís Companys, però des del moment que prenc possessió no vull ser recordat com un president només d’ERC, sinó com un president que governava per a tothom.