Oriol Junqueras: "Vam poder mirar a la cara tots aquells que ens volen empresonats"

El candidat d'ERC al Parlament Europeu respon a un qüestionari de l'ARA

Després que la Junta Electoral Central denegués el permís a l'ARA per poder fer una entrevista per videoconferència amb Oriol Junqueras des de la presó de Soto del Real, el candidat d'ERC al Parlament Europeu ha respost al qüestionari següent:

Com va ser la sensació de poder moure's lliurement pel Congrés de Diputats?

Va ser un dia molt especial, emocionant. Vaig poder estar amb els companys del grup parlamentari i els vaig poder felicitar personalment per la gran feina que van fer durant la campanya. De fet, dilluns va ser la primera vegada en tota la campanya que els veia i dimarts vam poder parlar una estona. La jornada al Congrés i el Senat va ser la constatació que la democràcia és més forta que la repressió i que ja poden intentar apartar-nos, però a les urnes guanyem sempre.

Què espera que faci ara la mesa del Congrés?

Espero que respectin la democràcia, els nostres drets com a diputats i, sobretot, els dels electors, però no hi tinc una gran confiança. Sabem que són capaços de qualsevol cosa i que el respecte a la democràcia és l’última de les seves prioritats. Actuen així perquè a les urnes no ens guanyen mai i la millor reacció hauria de ser en forma de vot diumenge.

La imatge de la jornada va ser l'encaixada de mans amb el president espanyol. Vostè li va dir "hem de parlar". Què va respondre ell?

Em va dir que sí. Esperem que aquesta vegada s’asseguin a la taula i no es tornin a aixecar. Cal que aquest conflicte surti dels tribunals i de la presó i torni a la política, com si estiguéssim en una democràcia consolidada.

Quin valor li atorga a aquesta imatge de l'encaixada?

Tothom sap que som els campions del diàleg i que per a nosaltres no quedarà. Però també és veritat que mai renunciarem als nostres objectius. Ara bé, sembla evident que hem de tornar a la política el que és un conflicte polític. Si creuen que empresonant-nos desapareixerem és que no han entès res de res. Els resultats del 28-A obliguen el govern espanyol a asseure's en una taula de diàleg on es parli de tot, aquella de la qual es va aixecar per una manifestació de la ultradreta. Ara, que han estat reforçats a les urnes, cal que siguin valents i responsables i s’asseguin a parlar.

En quina classe de diàleg està pensant vostè? En una visita de Sánchez a la presó? En un diàleg amb persona interposada?

No posem límits ni condicions al diàleg. De fet, l’única condició és precisament que no n’hi hagi. El que no farem és no poder parlar del que nosaltres defensem, perquè llavors és un monòleg.

¿Considera que el president Pedro Sánchez és el líder polític espanyol amb qui el moviment independentista podria arribar a un acord per fer un referèndum?

Aquesta pregunta només la pot contestar Pedro Sánchez, és ell qui ha de decidir si continua sent còmplice de la repressió o si vol treballar per la solució. Ha de triar si vol ser Rajoy o Cameron. Evidentment, fins ara no ha demostrat pràcticament cap diferència amb el PP sobre el conflicte amb Catalunya.

Quina valoració global fa del resultat de les eleccions espanyoles? Li ha sorprès que no hagi calat el discurs anticatalà de la triple dreta?

Són uns resultats extraordinaris per a l’independentisme, que va guanyar per primera vegada unes eleccions espanyoles, va créixer a tot arreu del país i va sumar 5 diputats més que en les anteriors eleccions. Catalunya va dir que és republicana, que vol seguir treballant per la independència i l’autodeterminació i va barrar el pas a la ultradreta. A l’Estat probablement la catalanofòbia ha desplaçat tot l’arc cap a la dreta, però la notícia destacada és que les tres dretes no sumen.

¿Vostè va saludar Albert Rivera o algun membre del PP dimarts?

Vaig saludar molta gent. Sempre intento parlar amb tothom, ho he fet tota la vida. Vam poder mirar a la cara tots aquells que ens volen empresonats i callats i dir-los que hi som i que no ens rendim. En tot cas, ens volen tancats i aïllats i la millor resposta és ser allà. Sabem que si persistim guanyarem.

De què va parlar amb Josep Borrell tenint en compte que és un dels membres del govern espanyol més crític amb l'independentisme?

Li vaig dir que estaria bé tornar a debatre i parlar de política, tal com es feia abans.

Vostès van vetar l'elecció de Miquel Iceta per al Senat. ¿Aquesta serà la tònica de la legislatura en la relació amb el PSOE o hem de pensar en un capteniment diferent al Congrés de Diputats?

No podem permetre que el PSOE i Pedro Sánchez prenguin una decisió pel Parlament de Catalunya, no es pot menystenir d’aquesta manera la seu de la sobirania del poble de Catalunya. Si volien el suport dels grups haurien d’haver parlat amb els grups. Però no el volien, era pur màrqueting electoral. En tot cas, no acceptem ni una lliçó de cortesia parlamentària d’aquells que contribueixen que estiguem a la presó. Els socialistes haurien d’explicar als nostres fills això dels ponts trencats.

¿Si la investidura de Sánchez depèn dels seus vots (almenys en caldria un), què faran? Què demanaran a canvi tenint en compte que vostè va defensar en campanya que no s'havien de posar línies vermelles?

Ja hem dit que no volem posar línies vermelles, però evidentment no regalarem els vots d’Esquerra Republicana a ningú. En tot cas, espero que ni el PSOE ni Podem aprofitin la possible suspensió de diputats i l’alteració de la majoria sorgida de les urnes per aprovar una investidura sense tots els vots, seria un frau electoral i un atemptat a la democràcia.

¿Exigiran que Pedro Sánchez vagi a veure'l a vostè a la presó?

Crec que és imprescindible que hi hagi una trobada entre el president del govern espanyol i guanyador de les eleccions a l’Estat i el guanyador a Catalunya, i aquesta trobada només pot ser ara per ara al Suprem o a Soto del Real.

¿Amb una promesa de reprendre el diàleg en el moment en què es va deixar abans de les eleccions n'hi hauria prou per plantejar-se una abstenció o fins i tot un vot a favor?

No podem especular. Avui dia amb Pedro Sánchez ni tan sols hi hem parlat, s’ha vist amb Cs i no amb ERC, com tantes vegades vam avisar en campanya. La victòria independentista l’obliga a asseure's a una taula. Però avui per avui segueix mirant cap a una altra banda. I no hi ha res a investir sense diàleg.

Com va viure la nit electoral del 28-A i quina valoració fa de la victòria d'ERC a les generals?

Molt contents. Són uns resultats extraordinaris per a l’independentisme. La llibertat i la democràcia han aconseguit derrotar la repressió, un cop més. I han enviat un missatge claríssim a l’Estat i al món, com demanàvem durant la campanya. El 28-A va guanyar la voluntat republicana, les urnes van decidir que Catalunya és republicana i que vol seguir lluitant per la independència i l’autodeterminació. Però el calendari no s’atura i la victòria cal tornar-la a confirmar ara. Per a l’independentisme, que ja ha guanyat en gairebé totes les eleccions, li queda una assignatura pendent, que és guanyar a Barcelona. És clau per consolidar la voluntat de seguir avançant cap a la República.

¿De cara a les eleccions del 26 de maig, què prefereix? ¿Guanyar vostè a la llista que encapçala Carles Puigdemont o que Ernest Maragall s'imposi a Ada Colau?

Aspirem sempre a guanyar-ho tot, no volem ni podem renunciar a res.

Fa l'efecte que ERC s'ho juga tot a Barcelona i que el resultat serà molt ajustat. Perdre seria un fracàs?

Des que vam arribar a la direcció del partit amb la Marta Rovira, Esquerra Republicana no ha deixat de créixer. A les eleccions espanyoles, per exemple, vam fer 3 diputats a les primeres, després 9 i ara 15. I aquesta tendència es dona en totes les eleccions: municipals, al Parlament de Catalunya o europees. En aquest sentit, en cap cas seria un fracàs, però evidentment aspirem a guanyar i crec que guanyarem. L’independentisme ha guanyat totes les eleccions, però necessita fer un pas més, que és guanyar a Barcelona i que la capital del país també sigui independentista.

¿Vostè, tant si ERC queda primera com si és segona, seria partidari d'un entesa amb els comuns de Colau?

Com diu habitualment Ernest Maragall, no venim a pactar amb Ada Colau, venim a substituir-la. Necessitem que la capital del país estigui dirigida per un alcalde independentista, que a més en aquest cas sap gestionar i treballarà per a tots els ciutadans de la ciutat. No podem tenir quatre anys més d’ambigüitats i desgovern.

Vostè es presenta com a candidat a les eleccions europees en una llista en què també hi ha Bildu i el BNG. Per què no va considerar l'opció d'una llista conjunta amb JxCat?

Ja hem dit moltes vegades que des de la diversitat sumarem més gent que des de la uniformitat. Per això estem a favor de la unitat que suma: la unitat d’acció. I això vol dir treballar conjuntament des de tots els espais que volem aconseguir la independència de Catalunya, però no presentant-nos en una sola llista electoral, perquè això fa que acabem traient menys vots. La millor manera de representar la transversalitat de l’independentisme és amb llistes plurals que representin els diferents espais, com vam fer el 28-A, quan el moviment independentista va créixer en fins a 5 diputats. Hem de treballar perquè cada espai sigui el màxim de fort en el seu sector i sumar i desplegar unitat d’acció després de les eleccions.

Per què el votant independentista ha de votar la seva llista i no la de JxCat, que està encapçalada per tres exiliats?

Jo només li puc respondre per què crec que ens ha de votar a nosaltres. Crec que tenim una oportunitat única de situar el conflicte entre Catalunya i l’Estat al centre de la Unió Europea, de situar la repressió de l’estat espanyol davant dels ulls dels europeus, i no hi ha una millor manera de fer-ho que portant un pres polític des de la presó al mig del Parlament Europeu. És la imatge que el govern espanyol vol evitar, perquè evidencia que hi ha presos polítics a l’Estat. Com ho explicaran? El resultat del 28-A va servir per alliberar-nos i portar-nos al Congrés i el Senat. Ara podem tornar-ho a fer i a Europa no ens poden suspendre. El 26-M podem deixar l’estat espanyol en evidència. I, a més, hi ha un altre motiu que crec que és important, els independentistes de tot Europa m’han escollit com a candidat a presidir la Comissió Europea i és la primera vegada que ho pot ser un català.

Com està la seva relació epistolar amb Carles Puigdemont? Dimarts li van fer arribar una carta…

Els vots a Esquerra Republicana de diumenge poden fer que ens retrobem a Brussel·les. Seria un gran impacte per a l’estat espanyol.

Carles Puigdemont va dir en una entrevista a l'ARA que pensar que guanyant moltes eleccions seguides l'Estat s'avindrà a negociar era un "pensament màgic". Està d'acord amb aquesta afirmació?

Per a l’independentisme és evident que és molt millor guanyar les eleccions que no que ho facin aquells que no treballen per fer possible la República Catalana. És fonamental demostrar elecció rere elecció que l’independentisme no només és fort, sinó que cada vegada ho és més. Ara bé, és evident que amb això no n’hi ha prou.

¿Li sap greu haver de competir electoralment amb algú tan pròxim a vostè com Toni Comín?

Respecto la decisió del Toni i li desitjo el millor en aquesta nova etapa que ha iniciat.

Quines possibilitats hi ha que vostè pugui prendre possessió de l'acta d'eurodiputat i poder participar en la sessió constitutiva del Parlament Europeu com va fer al Congrés?

Totes. Tinc els meus drets polítics intactes. Vaig poder sortir de la presó per anar a recollir l’acta de diputat al Congrés i ho faré també per anar al Parlament Europeu. Els vots del 28.A i els d’aquest diumenge tenen tanta força que poden alliberar-nos i trencar els murs de la presó perquè puguem agafar la nostra acta. Poden ser un bitllet per anar a Brussel·les i fer que per primera vegada un pres polític pugui agafar l’acta de diputat al Parlament Europeu.

Quin és el missatge que vol fer arribar vostè a Europa?

És una oportunitat única per posar el conflicte de l’estat espanyol i Catalunya sobre la taula europea, per posar la repressió de l’Estat al centre d’Europa.

¿Espera tenir molts vots fora de Catalunya? Com ho interpretaria?

Serà un vot a favor de la democràcia i en contra de la repressió de l’estat espanyol. Quina millor manera de denunciar la repressió de l’Estat que fent que un pres polític guanyi les eleccions europees i amb vots no només catalans sinó també de la resta de l’Estat. Cal teixir també grans aliances amb els independentistes d’altres llocs de l’Estat i amb els independentistes europeus, perquè sumant som més forts.