Francina Armengol: “Ara a Espanya ens coneixen pel que feim, no per la corrupció”

Presidenta de les Balears i candidata pel PSIB a les eleccions autonòmiques

La presidenta Francina Armengol encara les eleccions amb confiança. No es pregunta si les guanyarà, ho dona per fet. Encara que venci, caldrà veurè si pot governar i amb qui pactarà; falta prou per al 26 de maig perquè pugui passar gairebé qualsevol cosa. Però parla amb la seguretat de creure que tornarà a ser presidenta i el seu somriure, abans d’hora, transmet el convenciment de la victòria.

Heu elogiat la capacitat d’escoltar d’El Pi. Us preparau per un pacte?

Hi crec molt, en diàleg, no només amb els partits polítics. És evident que nosaltres hem hagut de pactar. També m’agradaria, evidentment, poder governar tots sols, però encara que fos així i no ho necessitàs no defugiria pactar amb altres partits. Hem pactat amb els partits, amb les institucions, amb els quatre consells insulars i amb la societat. A El Pi li hem estès la mà durant tota la legislatura, igual que als altres partits, i l’ha agafada. I ha fet propostes interessants per a aquesta comunitat, que hem assumit. Aquesta és una bona manera de fer política, pensant en la gent. De fet, ells varen tenir una actitud molt respectuosa ja a l’inici de legislatura: es varen abstenir en la meva investidura. No va ser el cas de Ciutadans ni del Partit Popular, que han passat tota la legislatura amb el no pel no.

Els vostres socis han tingut alguna crisi durant la legislatura.

No hi ha res perfecte. Ara, aquest govern ha demostrat que és capaç de ser sòlid, rigorós, de gestionar bé l’economia. Acabam la legislatura disminuint el deute públic, complint dèficit i garantint molts més serveis, molt més drets a la ciutadania. Hi ha hagut moments complicats, això no ho negaré, és evident. Pactar és complicat, però hem convertit el diàleg en la nostra manera de fer. Tots hem tingut clar cap on havíem de tirar. I la legislatura ha acabat millor de com començàrem, amb un pacte absolutament estable, consolidat.

Hi ha qui diu que votar socialistes a les estatals és afavorir que Albert Rivera pugui arribar a ser vicepresident.

És evident que això no és possible. Ciutadans ha aprovat a l’executiva estatal no pactar amb el Partit Socialista. Diuen que venen a regenerar la política i que són moderats, però volen pactar amb Vox i no amb el Partit Socialista.

Les enquestes indiquen que Sánchez, encara que guanyàs, necessitaria o els independentistes o Ciutadans.

Sincerament, crec que el Partit Socialista tindrà un molt bon resultat a escala estatal. Surt a guanyar les eleccions. És evident que el projecte que defensa Pedro Sánchez no té res a veure amb el que defensa Albert Rivera. Nosaltres, durant quatre anys, hem batallat molt des d’un pacte que ha governat aquestes illes, per construir unes Balears diferents en la forma i el fons de les polítiques. L’Espanya que vol construir Pedro Sánchez lliga molt amb el que estam fent a les Balears. A nosaltres també ens convé molt un govern a Espanya que pugui ser complementari o impulsor de les polítiques que són necessàries per a aquestes illes.

Les Illes Balears aquests darrers anys han seguit un camí polític diferent del d’Espanya.

Durant els anys de Mariano Rajoy estàvem en una situació de paràlisi absoluta en moltíssimes coses. La moció de censura va tirar avall la fórmula de donar per bona la corrupció dins la política. Va obrir la possibilitat d’un govern d’esquerres amb moltes dificultats parlamentàries, però que en nou mesos ha plantejat una manera diferent de fer política, amb els suports que ha pogut tenir. Una de les coses de les quals estic més contenta per a les Illes Balears és que ara a Espanya ens coneixen per les coses que feim: el pla de lluita contra la precarietat laboral, la Llei de canvi climàtic, la Llei de residus... Ja no ens coneixen per la corrupció, que era l’únic pel que ens coneixien a Espanya quan governava la dreta. Hem obert un camí diferent i el govern espanyol de Pedro Sánchez ha fet moltes iniciatives que neixen de la nostra pròpia comunitat. Això em fa sentir molt orgullosa.

Amb el Règim Especial de les Illes Balears (REB) que heu aconseguit tot just arribam a la mitjana del finançament estatal. Amb això n’hi ha prou?

Mai n’hi ha prou. A les Illes Balears sempre ens hem de reivindicar davant el govern espanyol i la Unió Europea. Des del centre ens veuen d’una manera absolutament distorsionada, com si no tinguéssim necessitats. Sempre haurem de ser reivindicatius i sempre haurem de lluitar. Però ho hem de fer com ho hem fet en aquesta legislatura, junts: partits polítics, institucions i societat civil. Ciutadans és l’únic partit que s’ha autoexclòs amb la seva abstenció al REB al Congrés, i amb la manca de participació durant tota la legislatura. Tenim un bon REB -si ens col·locam a la mitjana, augmentam moltíssim respecte de com estam ara-, i queda tota la part fiscal que s’ha de tramitar com a llei, que ajudarà a la competitivitat de les nostres empreses. A més, hi hem d’afegir tot el que fa referència al transport, a la inversió energètica, que no compta dins aquesta mitjana de finançament.

Queda feina per al pròxim Govern.

Sempre s’ha de treballar, sempre des de la valentia, i tenir clar que vas a defensar els interessos dels ciutadans de les Balears, no de partit. Tant de bo m’hagués trobat que el Govern anterior al meu, el de Bauzá i de Company, hagués estat reivindicatiu amb Madrid i no tot el contrari. Va tornar molts de recursos i va deixar de reclamar moltíssimes coses. Ara ens hem donat a conèixer -tant al govern de Rajoy com al de Sánchez- per ser molt reivindicatius en defensa dels interessos de les Illes Balears.

Company al·lega que amb el govern de Rajoy hi havia un principi de pacte millor, encara que amaga el document.

És totalment fals. En tres anys i mig el govern espanyol del Partit Popular no va ser capaç d’aprovar el règim especial. Mai vàrem tenir l’acord final amb ells, hi havia coses avançades i vàrem fer feina durant tota la legislatura, però Montoro i Rajoy no varen tenir la voluntat política de tancar-lo. Sánchez, en nou mesos, l’ha tancat.

La solució al problema de l’habitatge és construir més i fer edificis més alts?

És molt més complex que això. El problema de l’habitatge és un dels reptes que tenim com a societat, i és un dels temes que hem treballat més i amb més valentia. Veníem del fet que s’hi fes no zero, sinó menys: el senyor Company trobava que el sòl públic s’havia de vendre per fer hotels a Palma i no per fer habitatges de protecció oficial en el moment més difícil de la crisi econòmica. Aturar la política d’habitatge et deixa en una situació absolutament terrible. Nosaltres hem començat a fer obres actualitzant els projectes que havia deixat el Govern de Francesc Antich, perquè dels quatre anys passats no teníem ni un projecte fet. Intentam entrar en el preu de mercat perquè baixi. Hem de tenir una borsa molt important d’habitatge públic i, per tant, construir i adquirir. També hem donat ajudes per a la compra d’habitatges, hem fet la iniciativa perquè les cooperatives d’habitatge puguin construir a la nostra comunitat, i hi ha la Llei de lloguer vacacional, que estimula el lloguer residencial per damunt del turístic. A més, hi ha el compromís que el Pla estatal d’habitatge continuï ajudant en aquestes illes.

Gent que treballa, que té un sou, continua sense poder pagar-se un lloguer a Palma o a Vila. Quan ho podrà fer?

Estam en la construcció, el 2019, de 511 habitatges, i en tenim programats més de 800 a les nostres illes, als quals n’hem de sumar els 500 de protecció oficial del Ministeri de Foment a Eivissa. Així, quan entres en zones saturades com Palma, comença a baixar el preu per la competència dels habitatges públics. A més, en aquest moment tenim 1.000 habitatges de grans tenidors que, des del Govern, posarem a lloguer social durant set anys. No em vull arriscar a dir quan tot això serà visible per part de la ciutadania, però sí que crec que les polítiques estan ben encaminades.

Pel que deis, durant la pròxima legislatura els ciutadans haurien de començar a notar la davallada de preus.

Efectivament, jo crec que sí.

Fa temps que parlau de canviar el model econòmic, però continuam amb el monocultiu turístic.

Amb això també anam pel bon camí. Feia molts anys que sentíem dir que era impossible allargar la temporada turística, i ho hem aconseguit a Mallorca, amb temporades de nou i deu mesos. A Menorca, Eivissa i Formentera hem de continuar fent feina en aquesta línia. Ara bé, això no és suficient. Mentre que el PP i la dreta només volen més turistes, nosaltres aspiram a tenir millors turistes, i repartits durant l’any. Cercam qualitat i sostenibilitat. Però no hem invertit recursos públics en el sector turístic, sí que n’hem dedicat a millores ambientals, d’espais, d’infraestructures que ajuden el turisme. On hem invertit amb els empresaris és en el pla d’indústria, i hi posam 100 milions d’euros -36 dels quals a Menorca-, perquè creim en la reindustrialització. Hem invertit en l’economia del coneixement -les empreses innovadores tenen desgravacions fiscals com en cap altra comunitat autònoma- i en les empreses capdavanteres en energia renovable. També hem invertit en petit i mitjà comerç i en les indústries culturals. Estimulam altres fórmules de creixement. El turisme continuarà sent el nostre motor de creixement econòmic. Ara, el volum ha de ser sostenible i capaç de revertir la riquesa que crea en altres sectors econòmics.

Heu tingut pressions en contra de l’impost turístic?

És veritat que no tothom hi està d’acord, i això és bastant públic. Ara, és un impost que hem pogut aprovar al principi de la legislatura i ha estat un èxit. La recaptació ha funcionat perfectament, no hi ha hagut queixes, la gent el valora molt positivament. No hem tingut grans problemes, aquesta és la veritat. No he tingut pressions per no posar-lo, perquè era bastant evident que la majoria social que havia donat suport al Govern estava molt d’acord amb aquest plantejament fiscal.

Ni tan sols el PP parla ara de treure’l.

El senyor Company no té gaire clara la política turística que vol fer, ni què vol fer amb el lloguer vacacional. De vegades el sent dir una cosa, de vegades una altra. Ara vol reduir l’impost del turisme sostenible i després diu que s’han de fer projectes que ja s’estan duent a terme. La dreta no es vol posicionar perquè no ho té clar. Saben que és un impost que socialment està molt consolidat i que no té tornada enrere.

Mesures com la Llei de residus i el vet als vehicles de dièsel corren perill amb un canvi d’Executiu?

Ningú no va fer una esmena a la totalitat de la Llei de canvi climàtic, però és veritat que les tres dretes no s’hi han posicionat a favor. I no hi ha res més solidari en aquesta vida que pensar en qui ve després. És una dreta absolutament involucionista amb els plantejaments ambientals. Sempre cerca l’excusa d’algun sector econòmic quan defensa el model de sempre, de massificació, del guany ràpid i de no pensar en el demà. Totes aquestes mesures, igual que les mesures de més drets i de més equitat entre la població, clar que estan en risc si governa la dreta. En molt de risc.

Què pensau de l’evolució del discurs del PP pel que fa al català?

És sorprenent. Les llengües són una part indestriable d’un poble i un enriquiment cultural, però també una manera de concebre la identitat pròpia. Aquí tenim dues llengües oficials i totes dues són estimades per la població, però n’hi ha una que és la pròpia i que necessita un suport institucional. I el Partit Popular sempre ho havia tingut clar -la Llei de normalització lingüística és de Gabriel Cañellas- fins que arriba Bauzá i trenca amb tot d’una manera completament visceral. L’actual Partit Popular de Biel Company, com Ciutadans i Vox, és evident què pensa. Però quan vàrem derogar la Llei de símbols el PP no sabia què votar. Entre els 20 diputats no es varen posar d’acord en si l’havien de derogar o no. Company venia a regionalitzar el Partit Popular de Bauzá, però ara tenen un partit popular a escala estatal dirigit per Casado que competeix dins l’espanyolisme més ranci amb Vox i Ciutadans. Company no té un projecte per a aquesta terra, es rendeix davant els seus a Madrid.

Us han acusat de nacionalista, de pancatalanista i de separatista.

La demagògia de la dreta arriba a extrems que són increïbles. Em sent orgullosa de defensar les meves illes, i és la meva responsabilitat com a presidenta del Govern defensar aquesta terra. Defensar el paisatge, la seva gent, les seves singularitats. I una de les nostres singularitats és la riquesa de tenir una llengua pròpia. Ara, jo no som nacionalista ni independentista. Som d’esquerres, som feminista, som federalista. Aquesta és l’Espanya que m’agradaria construir, que tiram endavant des d’aquesta comunitat autònoma i que casa molt amb l’Espanya que està construint Pedro Sánchez.

Quin perill representa Vox?

És un perill per a la democràcia. I que s’hagi donat una pàtina de normalitat a un partit que és capaç de dir el que diu em preocupa. Mai m’hauria pensat que al segle XXI hauríem de tornar a sentir propostes com les que fa Vox, que recorden una Espanya predemocràtica. Al món hi ha una involució amb el retorn de dretes absolutament totalitaristes, aquí molt lligades al franquisme, és bastant evident. Ara, a la dreta en teoria civilitzada, com podrien ser el Partit Popular i Ciutadans, ha dit clarament que a aquests no els posen cap cordó sanitari, que és el que passa a molts països europeus, sinó que amb aquests hi vol pactar i governar, i que a qui posa un cordó sanitari és al Partit Socialista, que té 140 anys d’història i que ha estat el gran valedor de la democràcia espanyola. Per tant, ara ja no només veig un problema a Vox. El veig a Vox, a Ciutadans i al Partit Popular.

Les idees de Vox fins ara les havia aixoplugades el PP.

Sí, efectivament. El candidat d’aquí [Jorge Campos] ha estat en càrrecs públics del Partit Popular, cobrant de sous d’empreses públiques. Ara veig que les volen eliminar, però ha estat el seu modus vivendi dins els governs del Partit Popular. És d’una hipocresia absoluta, d’una demagògia absoluta, d’un populisme absolut, és de mentir a la ciutadania d’una manera absolutament descarada. Ser polític té una responsabilitat enorme. Tens l’obligació de construir, i per construir futur necessites diàleg, consensos i equilibris. Aquests partits estimulen el vot a través de l’odi, la crispació i la divisió. D’enfrontar els uns contra els altres: els immigrants contra els no immigrants; les dones contra els homes, uns territoris en contra dels altres. Això no és una manera de construir ni país, ni Estat, ni res. Per això és un perill. No és una manera adequada de gestionar un moment complex políticament, socialment i econòmicament. I s’ha de gestionar des del rigor, la seriositat i des de les propostes concretes. De Vox encara no he sentit cap proposta que tingui certa credibilitat per poder tirar endavant un projecte d’Espanya o de comunitat autònoma.

Què us fa sentir més orgullosa d’aquesta legislatura?

El més important és que hem fet de les persones el centre de les polítiques. D’entre les urgències, sens dubte era clau un retorn de drets socials després d’una legislatura d’austeritat malentesa, de retallades completament insuportables; i, sobretot, calia fer pau a les escoles. A mitjan termini havíem de créixer d’una altra manera i repartir riquesa. Tot això també s’ha anat aconseguint. I després hi havia la planificació a llarg termini: hem tirat endavant projectes com la Llei de canvi climàtic, la Llei de residus i tantes i tantes altres.

I què ha quedat per fer?

Queda molt per fer: en mobilitat, habitatge, model econòmic, garantia dels drets, serveis... aspectes que hem començat a treballar però encara no estan consolidats. L’esquerra només ha tingut oportunitat de governar en aquestes illes quatre anys, després ha tornat la dreta, i això ha tirat a l’aire tot el que s’havia fet. Fer almanco vuit anys seguits de feina serviria per consolidar unes Illes Balears diferents. Que continuem governant significa tirar endavant tots els projectes, tots.

El PP no està acostumat a passar més de quatre anys fora del Govern. Fins ara no ho ha fet mai.

Vivim un moment polític apassionant. Per primera vegada el Partit Popular, i ho ha dit el seu propi candidat, va a les eleccions intentant ser el partit majoritari de la dreta, no per intentar guanyar-les. Qui surt a guanyar les eleccions és el Partit Socialista. La dreta va dividida en tres partits que fan una cursa entre ells per veure qui és més radical amb plantejaments conservadors d’una dreta poc europea. El Govern ha explicat molt bé el seu projecte aquesta legislatura, i al davant la dreta no té cap proposta concreta de futur per a aquesta comunitat autònoma, ni un projecte clar de país. Crec que a aquestes tres dretes els convé fer un temps més llarg d’oposició per aclarir moltes coses.