El líder del PP, Pablo Casado, ha tancat files amb l'elecció del PP del magistrat Enrique Arnaldo com a nou membre del Tribunal Constitucional (TC) després de la polèmica dels últims dies. "Ningú pot dir que hagi tingut cap tret de no imparcialitat", ha afirmat en una roda de premsa després de visitar La Palma. Però és que, a més, Casado ha deixat fora el TC de la seva petició de "despolititzar el poder judicial": "Mantinc que s'ha de despolititzar el poder judicial i el poder judicial és el Tribunal Suprem. El Tribunal Constitucional i el Tribunal de Comptes no són poder judicial, són òrgans constitucionals, l'elecció dels quals depèn dels legisladors". Casado ho ha dit en referència a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que continua encallada. Els populars defensen reformar el sistema d'elecció perquè els jutges siguin els que triïn els jutges.
Enrique Arnaldo, la nova pedra a la sabata al TC per als líders del Procés
Es plantegen recusar-lo
MadridOriol Junqueras, Raül Romeva i Joaquim Forn encara esperen que el Tribunal Constitucional avali o rebutgi els seus recursos contra la condemna del Tribunal Suprem pel Procés. La resposta l'adoptarà un ple amb una composició diferent de la que hi havia fins ara, arran de la renovació dels quatre magistrats que tenien el mandat caducat. En surten el president, Juan José González Rivas; la vicepresidenta, Encarnació Roca, i els magistrats Andrés Ollero i Fernando Valdés; i els nous integrants són Concepción Espejel, Inmaculada Montalbán, Juan Ramón Sáez i Enrique Arnaldo. Caldrà veure si tots ells acaben formant part de la deliberació, atès que els advocats dels exconsellers i també de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont es plantegen recusar el polèmic jurista proposat pel PP.
Arnaldo ha sigut el protagonista de la setmana pel cúmul de sospites sobre la seva idoneïtat per al càrrec, revelades per diversos mitjans de comunicació, i la culminació ha sigut una votació al Congrés amb fins a onze vots menys dels previstos. El diputat basc del PSOE Odón Elorza va verbalitzar que no va donar suport a la seva candidatura i a les files d'Unides Podem també hi va haver diversos diputats que van trencar la disciplina de vot. Els motius de la incomoditat amb la seva figura –admesa fins i tot pel mateix president espanyol, Pedro Sánchez– és la seva imputació en el cas Palma Arena –finalment no va anar a judici– i el fet que compatibilitzés la seva funció com a lletrat del Congrés amb l'assessorament privat al govern del PP a les Balears de Jaume Matas, entre altres coses.
L'independentisme va decidir en bloc no participar en la votació aquest dijous a la cambra baixa, no únicament per Arnaldo, sinó perquè el desbloqueig dels òrgans constitucionals arribés per un pacte entre les forces del bipartidisme. De tota manera, els sobiranistes tenien raons per rebutjar Arnaldo, al currículum del qual destaquen intervencions molt crítiques amb el Procés i els seus dirigents. El nou membre del TC va defensar els jutges del Tribunal Suprem per la campanya de "deslegitimació" que, a parer seu, van dissenyar els líders independentistes i va negar que es jutgés una "actuació política". "No serveixen excuses o subterfugis personals o institucionals on escudar-se per obviar la llei", va publicar a Expansión coincidint amb l'arrencada del judici.
Subratllar aquests pronunciaments anteriors serà –admeten fonts de les defenses consultades per l'ARA– la via per esquivar Arnaldo que probablement utilitzaran els lletrats dels condemnats que esperen la sentència del TC sobre el recurs que van presentar-hi com a primera parada abans de recórrer a la justícia europea. Ara bé, també podria inhibir-se ell de mutu propi, tal com ja van fer fa uns mesos els magistrats Cándido Conde-Pumpido i Antonio Narváez, que també estaven contaminats per conferències i escrits sobre els fets del Procés.
Sáez i Espejel van jutjar Trapero
Dos jutges més que entren ara al TC també han tingut algun contacte amb el que va succeir a Catalunya la tardor del 2017. Espejel i Sáez van formar part del tribunal de l'Audiència Nacional que va jutjar el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la cúpula d'Interior. La sentència absolutòria la va redactar Sáez, mentre que Espejel va formular un vot particular partidari de la condemna. La majoria de les fonts jurídiques consultades consideren que aquesta circumstància no té prou relació amb Junqueras, Romeva, Forn i Puigdemont perquè s'hagin d'inhibir de resoldre els seus recursos.
