Enquesta de l'ARA: El 80% dels catalans són partidaris d’un referèndum acordat

La llibertat dels presos polítics i el rebuig al 155 són altres consensos de més del 75%

Dimecres el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va instar els independentistes a portar-li una proposta que aplegués, almenys, el suport del 75% del Parlament. Un consens suficient, entenia ell, per representar de manera clara la societat catalana i poder abordar amb garanties la solució a un conflicte institucional que sembla enquistat. El sobiranisme no s’ho va pensar gaire i va tornar a respondre amb el referèndum, i les dades ho corroboren. Un 80,4% dels catalans es mostren favorables a la convocatòria d’un referèndum acordat entre la Generalitat i la Moncloa per votar sobre la independència de Catalunya, segons els resultats de l’enquesta que l’ARA publica aquest diumenge a l'edició de paper i que tindrà continuïtat dilluns, amb una projecció electoral. I no és l’únic consens relacionat amb el Procés per sobre del 75%. El rebuig a la presó dels líders polítics, a les acusacions de rebel·lió i a l’aplicació de l’article 155 també superen aquest percentatge.

El del referèndum és un consens transversal que, a més d’aplegar la gran majoria d’independentistes (97%), també és majoritari entre els que votarien no. Un 61% dels ciutadans que s’oposen a la independència comparteixen la idea d’una consulta pactada entre governs en què es comptin els partidaris i els detractors de l’estat propi. Per partits, la tendència és la mateixa, fins i tot entre els del PSC, tot i que la seva direcció és contrària al referèndum d’autodeterminació. Un 71% dels que van votar socialista el 21-D estan d’acord amb el referèndum pactat. De fet, els únics que s’hi oposen majoritàriament són els votants del PP i Ciutadans, malgrat que al partit taronja un 24% es desmarquen de la línia de la formació.

En l’ última enquesta que va publicar l’ARA, el setembre del 2017, els partidaris del referèndum arribaven al 70%, tot i que aleshores la pregunta no era exactament la mateixa perquè no es pressuposava que la consulta havia de ser pactada amb l’Estat. Aleshores l’1-O era imminent i tenia un marcat caràcter unilateral. El baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) del juliol de l’any passat -l’últim que va preguntar pel referèndum- també apuntava a un suport semblant, del 71%, però sondejos publicats els últims anys per altres mitjans de comunicació ja han assumit en altres ocasions que aquest percentatge es podria acostar al 80%. Aquesta és, de fet, una xifra simbòlica per al sobiranisme, tot i que de moment només es veu validada a les enquestes. Al Parlament el consens pel referèndum exclou el PSC, el PP i Cs, i entre independentistes i comuns arriba als 78 diputats, un 58% dels escons.

El rebuig a la repressió

El del referèndum és un dels consensos de més del 75% de la societat que reflecteix l’enquesta, però n’hi ha d’altres també vinculats al Procés, especialment al rebuig a la repressió contra els líders polítics i a una nova intervenció de la Generalitat. Gairebé 8 de cada 10 enquestats són contraris a la presó provisional, i un percentatge semblant s’oposen també al fet que jutgin els impulsors de l’1-O per rebel·lió.

I, com en el cas del referèndum, no és una qüestió tancada als independentistes. El 49,8% dels enquestats que s’oposen a la independència creuen que les acusacions són excessives, i el 52,5% opinen el mateix del fet que estiguin en presó provisional. En tots dos casos el percentatge dels no independentistes que s’hi mostren a favor és del 39%.

No en surt ben parada la teòrica imparcialitat del Tribunal Suprem, que ha instruït la causa contra els líders del Procés i els jutjarà pròximament. Un 63% dels catalans creuen que s’ha demostrat parcial, i només un 25% continuen convençuts que la justícia ha actuat correctament.

I encara hi ha dos consensos més que superarien la prova del cotó fluix de Pedro Sánchez. El primer, en contra de l’aplicació de l’article 155. Un 79% dels ciutadans consideren que no convé tornar a intervenir la Generalitat, malgrat les peticions constants de Pablo Casado i Albert Rivera. Només els votants del PP i Cs en són partidaris, tot i que en el cas del partit taronja hi torna a haver un 31% que opinen de manera contrària al que expressen constantment els seus líders polítics.

El segon, també del 79%, té a veure amb l’ensenyament. Els catalans rebutgen massivament que les competències en educació passin a ser gestionades pel govern espanyol, una idea que ja han començat a plantejar els partits de dretes, que acusen la Generalitat d’“adoctrinar” els alumnes.

A la Catalunya suposadament partida en dues meitats que tot sovint es presenta per parlar de la independència ja hi ha consensos amplis i transversals, però cada vegada que s’han plantejat a Madrid han caigut en sac foradat apel·lant a la llei i la indissoluble unitat d’Espanya.

Entre l’1-O i la reforma de l’Estatut

El PSOE s’aferra a una reforma federal de la Constitució que només Podem podria compartir al Congrés de Diputats. Una carta magna que en els termes actuals només seria referendada per un 20% de la població, segons l’enquesta de l’ARA. L’última proposta dels socialistes per als catalans, però, és la reforma de l’Estatut, que tots els partits sobiranistes ja han rebutjat.

Falta menys d’una setmana perquè el consell de ministres es reuneixi a Barcelona i encara està oberta la possibilitat d’una trobada entre presidents. Si tira endavant, en una banda hi haurà Quim Torra defensant el “mandat de l’1-O” i a l’altra Sánchez parlant d’una reforma de l’Estatut. I el 80% dels catalans pensant en el referèndum.

EDICIÓ PAPER 13/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF