L'enganxada entre l'advocat de Sànchez i el fiscal: en un judici no es pot donar cap frase per dita

Jordi Pina protesta al Tribunal perquè la Fiscalia interpreti declaracions del seu client

L'existència o no de violència que justifiqui el delicte de rebel·lió és una de les claus del judici del Tribunal . D'aquí que qualsevol matís es converteixi en important i més en el cas dels acusats, que com Jordi Sànchez, estan processats -i en presó provisional des de fa més d'un any- exclusivament per aquest motiu. Això és el que justifica l'enganxada entre l'advocat de Sànchez, Jordi Pina, el fiscal Javier Zaragoza i el president del tribunal, Manuel Marchena. Els retrets s'han produït després que el fiscal li preguntes pel 20-S. "¿Va saber que era una acció judicial executada per la Guàrdia Civil?", li ha preguntat Zaragoza. Quan Sànchez li ha contestat que "sí", el fiscal li ha replicat que durant les seves declaracions en fase d'instrucció havia dit "que no entenia quin era el sentit d'aquella acció judicial".

Aquest és el punt que ha fet saltar l'advocat de Sànchez, que ha reclamat al president del Tribunal que la Fiscalia s'estigués saltant el procediment habitual en un judici a l'hora de valorar una declaració anterior. Marchena, efectivament, ha recordat a la Fiscalia que si recorda a l'acusat a qui està interrogant una frase que ha dit anteriorment no pot citar-la i prou, sinó que ha d'aportar la literalitat.

El sentit d'aquesta norma és que en un judici cap frase es pot donar per feta. Es parteix de la base que el tribunal que jutja els processats no té cap coneixement del que han declarat fins ara ni del que va passar el 20-S fins que s'arriba el judici. Per això es considera imprescindible, i el tribunal així li ha reconegut a Pina, que si s'ha de fer referència a una manifestació anterior d'un dels acusats s'aporti la literalitat del que va dir.

Això és el que passa també en el cas dels tuits o de les factures que fins ara s'estan exhibint en el judici i que en tot moment s'han visualitzat en una pantalla per tal d'assegurar que s'està preguntant i discutint sobre el sentit exacte de les frases que s'atribueix als acusats.

Aquesta necessitat de precisió és també el que justifica que els acusats hagin rebutjat la possibilitat de declarar en català amb un intèrpret com els oferia el tribunal, que va descartar la traducció simultània. Aquesta figura hagués pogut provocar que es produís alguna inexactitud en la traducció de les manifestacions dels processats.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF