Política 26/04/2019

El debat (i l’enfrontament) polític arriba a les aules

Només hi ha acord a augmentar els ajuts en l’etapa dels 0-3 anys

M. Llull/ L. Vicens
3 min
El debat (i l’enfrontament) polític arriba a les aules

Palma/ Barcelona

Només el 8,5% de la població considera que l’educació és un dels tres principals problemes a l’Estat, segons el darrer CIS, i en el debat electoral a TVE cap candidat proposà mesures en aquest àmbit. Però l’aparent indiferència sobre aquest tema no evita que l’escola s’utilitzi com a arma llancívola entre partits. La tensió política també és present a les aules i la comunitat educativa de les Balears és criticada per formacions com Ciutadans, que l’acusen d’adoctrinar i de no ensenyar prou castellà. La llengua centra bona part de les propostes dels partits, com també el paper de l’escola concertada i com superar l’anomenada llei Wert, l’enèsima legislació de l’Estat.

És el que Enric Prats, professor de pedagogia de la UB, defineix com el “model escombra”, una manera de fer política en educació que implica “que el que arriba al govern anul·la tot el que s’ha fet abans”. Hi ha una dada significativa que explica, en part, per què és tan difícil dur a terme polítiques educatives de llarg abast a l’Estat: en 40 anys de democràcia hi ha hagut 20 ministres d’Educació i 15 consellers d’Educació a les Balears. El rècord del ministre José María Maravall -va exercir el càrrec durant cinc anys i set mesos- va permetre aprovar una de les lleis més importants en educació, la Logse, el 1990. Amb el PP al poder s’aprovà una nova llei, la LOCE, però l’arribada de Zapatero a la Moncloa la va deixar en paper banyat, perquè també els socialistes, amb la LOE, varen voler desplegar la seva normativa. La més polèmica, però, tornà a arribar amb la majoria absoluta del PP, suficient perquè la LOMQE presentada per José Ignacio Wert fos aprovada malgrat el rebuig de l’oposició. “El vaivé de lleis demostra que els polítics han fet un ús barroer de l’educació i han abandonat la possibilitat de fer política educativa”, afirma Prats. De fet, el consens entre les forces polítiques ha estat clau perquè Portugal sigui l’únic país europeu que millora cada any el nivell educatiu des del 2000.

En el cas balear, el Govern de José Ramón Bauzá va ser paradigmàtic per la seva manca de consens i d’imposició d’un model que va ser àmpliament rebutjat tant per la comunitat educativa com per la societat en general. Fa poc més de cinc anys, els carrers de les Balears veieren passar la manifestació més multitudinària de la seva història, sota el lema ‘Contra la imposició defensem l’educació’. El Decret Llei del Tractament Integrat de Llengües (TIL) posat en marxa pel Govern de Bauzá fou l’espurna que va encendre els ànims de la majoria de la comunitat docent.

A Espanya el consens ha estat impossible. El que genera més acord és incrementar els ajuts en l’educació dels 0 a 3 anys, una etapa que no és obligatòria, però que tots els estudis assenyalen com a indispensable per combatre el fracàs escolar. En les altres temàtiques, dos blocs enfrontats: mentre que els partits d’esquerra -Podem i el PSOE- reclamen una nova llei educativa per reformular el pes de la concertada i un pacte estatal per revertir la segregació escolar, des de la dreta volen reforçar el dret de les famílies a escollir centre. El PP, Ciutadans i Vox aposten per uniformitzar l’educació: des de recuperar les polèmiques revàlides fins a una selectivitat única per a tot l’Estat, com planteja Ciutadans.

Durant la campanya també han sorgit propostes per omplir el buit que va deixar l’eliminació d’Educació per a la Ciutadania, que havia impulsat el PSOE per substituir religió. Malgrat que a Europa hi ha assignatures de valors ciutadans en què s’estudien les institucions democràtiques, les constitucions, els drets i deures dels ciutadans, i temes com l’amor i la sexualitat, a Espanya no hi ha cap matèria que aglutini aquests coneixements. Cs, que vol suprimir els mòbils en horari lectiu i llibres de text gratuïts, proposa una matèria sobre la Constitució, i Podem, una sobre feminismes, dos temes que ja entraven a Educació per a la Ciutadania. Vox diu que per rebre aquesta formació s’haurà de tenir el permís dels pares.

Pel que fa a la llengua, PSIB, Podem, Veus Progressistes i El Pi defensen el model d’immersió lingüística actual, que volen combatre el PP, Ciutadans i Vox. S’haurà de veure si els resultats electorals aporten calma al sector o, com fins ara, l’educació continua al centre de la batalla política.

L’ensenyament, arma llancívola dels partits

PSOE

Els socialistes advoquen per un gran pacte d’estat que acordi invertir el 5% del PIB en educació i beques. El PSOE promet destinar esforços a adaptar el model educatiu actual i transformar-lo d’acord amb criteris de “sostenibilitat, digitalització i igualtat de gènere”. Segons el seu programa, seran els cursos d’FP els que més percebran la incorporació de competències digitals.

PP

La consolidació del castellà com a llengua vehicular continuarà sent cabdal per als populars en matèria d’educació. La voluntat dels de Casado és “garantir la llibertat dels pares” de triar l’escola i, en aquest sentit, “impulsaran tant l’ensenyament públic com el concertat i el privat”. Un dels discursos de precampanya i que es manté al programa és el de fer proves acadèmiques al final de cada etapa.

CIUTADANS

Els d’Albert Rivera s’alineen amb el PP i reiteren la “necessitat d’oferir llibertat als pares a l’hora d’escollir escola”. La formació taronja atorgarà als professors la condició d’“autoritat pública” i promourà una selectivitat única a tot el territori. Pel que fa a l’educació secundària, Cs introduirà programes d’excel·lència i patrocinarà el batxillerat internacional.

PODEM

La formació lila aposta per la gratuïtat de l’ensenyament obligatori, el material i el servei de menjador, i també incorporarà aquesta mesura per als graus cursats a la universitat pública. En un altre sentit, Podem instaurarà plans de millora de la prevenció contra l’assetjament escolar i batallarà per eliminar els concerts educatius als centres que segreguen per sexe.

VEUS PROGRESSISTES

Igual que el PSOE, Veus Progressistes defensa que es destini a educació un 5% del PIB. La coalició ecosobiranista considera que cal derogar la llei d’educació vigent i consolidar-ne una de nova, “feta a partir del diàleg amb la comunitat educativa”. Veus Progressistes considera imprescindible defensar una educació pública i de qualitat, en què el català ocupi un lloc important.

EL PI

El Pi advoca per un “pacte estatal per l’educació” que respecti les particularitats dels territoris. Dos dels fronts dels regionalistes són el fracàs i l’abandonament escolar, a més d’assolir un millor finançament que permeti que tots els centres públics i el seu personal docent tinguin unes condicions idònies (El Pi critica que en algunes escoles encara hi hagi barracons).

stats