Empreses, lobbies i institucions han pressionat contra les lleis del Pacte

PalmaMultinacionals, entitats estatals, associacions, organitzacions de caràcter autonòmic... El Pacte ha rebut pressions de tota classe per tal de minvar l’ambició d’algunes de les lleis que han estat aprovades aquesta legislatura. Malgrat tot, les noves normatives s’han aprovat després de llargs processos de negociació i d’incorporació de suggeriments de diferents sectors.

La Llei de residus i sòls contaminants de les Illes Balears s’aprovà a finals del gener passat, després que empreses multinacionals pressionassin per rebaixar els objectius de la normativa. “Varen rebre moltes companyies, que exposaren els seus interessos comercials respecte de la llei”, diu el diputat de Podem Aitor Morràs. Gillette (Procter & Gamble), Hewlett Packard, Ecoembes, Bic i Hi-Cone, empresa que fabrica les anelles de plàstic que subjecten les llaunes de refresc, foren algunes de les que es reuniren amb els representants dels partits. En el cas d’Ecoembes, malgrat que es tracta d’una companyia sense ànim de lucre, “és finançada per les mateixes multinacionals”, apunta Morràs.

Les empreses explicaren als parlamentaris que “era impossible canviar el model sense perdre rendibilitat”, continua el diputat, que troba molt important tenir “arguments preparats”. “Alguns directius varen venir acompanyats dels seus serveis jurídics, i necessites solidesa perquè se’n vagin amb la idea que prevaldrà la protecció del medi ambient”, diu. “És la primera vegada que el Parlament ha estat focus d’atenció d’aquesta manera. Les Balears han fet la primera passa en àmbits com els residus, però la tendència és mundial”, afegeix.

El diputat de MÉS per Mallorca, Miquel Gallardo, considera important “fer un llistat de lobbies” la propera legislatura. “S’ha de controlar qui es pot reunir amb els representants públics”, apunta. Gallardo va assistir a reunions amb fins a vuit representants de la mateixa empresa, inclosos advocats i alts càrrecs. “Varen venir fins i tot dels Estats Units”, afegeix. “Som pioners. I hi ha gent a qui no van bé aquestes polítiques”, diu. Gallardo opina que “els fabricants s’han d’adaptar a la nova normativa i han d’aplicar uns canvis que fins ara no havien fet”. “El camí de protecció del medi ambient no té marxa enrere”, assenyala el diputat de MÉS. Sobre la possibilitat que un canvi de color polític provocàs canvis en les lleis mediambientals, Gallardo considera que “seria molt irresponsable”. “Si decideixen fer-ho, aquest tema passaria factura a la dreta”.

En defensa del dièsel

La Llei de canvi climàtic i transició energètica de les Balears es va aprovar el 12 de febrer, l’endemà que es fes pública la carta que el president de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), José María Marín, va enviar al president del Parlament, Baltasar Picornell, en què criticava la normativa. “Alguns operadors han cridat la nostra atenció sobre determinats aspectes que poden suposar potencials restriccions a la competència”, deia la missiva. El document es referia a la disposició addicional tercera de la llei, en què s’inclou la prohibició que entrin nous vehicles dièsel a les Illes Balears a partir de l’any 2025. Malgrat que els existents podran circular fins al 2050, la carta és ambigua i assenyala que la prohibició afectarà la “circulació de motocicletes i turismes que utilitzin el dièsel com a combustible” a partir del 2025.

“Juguen amb informacions esbiaixades per generar estats d’opinió”, apunta el conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, responsable de la normativa. “La gent podrà continuar circulant fins que gairebé acabi la vida útil dels seus vehicles dièsel”, explica Pons.

La carta de la CNMC també parla de “l’efecte negatiu sobre la competència en múltiples activitats” relacionades amb els vehicles, com la venda, la distribució de carburants, la reparació, el lloguer i el transport de passatgers i mercaderies, “tot en detriment de consumidors i usuaris”. Segons indica Pons, “les Balears han estat el tauler del torcebraç dels interessos de la indústria automobilística”. Malgrat que les empreses “no depenen d’un mercat tan petit, la legislació contra el dièsel obre un precedent que pot provocar un efecte dominó”.

La patronal dels fabricants de vehicles ANFAC ha estat una altra de les entitats que ha intentat que la Llei de canvi climàtic no s’aprovàs. L’associació presentà una denúncia el gener passat davant del Consell de la UE sobre la Unitat de Mercat i la Comissió Europea. “Hem escoltat els suggeriments de tothom, però la decisió final es basa en l’interès general”, diu Pons, que reconeix que ha hagut de mantenir “reunions complicades”. “Sempre hi ha gent perjudicada amb la presa de decisions. Les pressions no s’han de magnificar”, afegeix el conseller, a qui no espanten els recursos legals. “El procediment s’ha revisat amb els serveis jurídics. És una llei molt treballada i la seguretat jurídica està garantida”, afirma.

Manca d’informació

La Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat també ha estat la responsable de la Llei d’habitatge de les Illes Balears, que obliga els grans tenidors (particulars o empreses amb més de deu habitatges buits) a cedir-los temporalment al Govern per a lloguer social. En aquest cas, les pressions foren reactives, ja que els grans tenidors, bancs principalment, varen declarar que “no tenien habitatges buits”, segons explica Pons, qui també destaca que, “després d’aprovar la llei, varen aparèixer 859 habitatges” declarats pels grans tenidors

Cabrera i els pescadors d’Almeria

La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca va haver de bregar amb l’oposició del sector peixater fins a aconseguir l’ampliació del Parc Nacional de Cabrera a principis del mes de febrer. El canvi de govern a Madrid va ser un element clau, ja que Isabel García Tejerina, ministra d’Agricultura, Medi Ambient i Alimentació del govern de Mariano Rajoy, va cedir a les pressions dels pescadors de Carboneras (Almeria) i dilatà el procés.

El Consell de Ministres va donar llum verda l’1 de febrer a l’ampliació del parc, que ha estat definida per l’associació de pescadors de Carboneras, Carbopesca, com un “atropellament” al sector andalús a favor del balear i una vulneració del principi d’igualtat.

La Llei agrària, que s’aprovà el 15 de gener, tampoc ha agradat a tothom. Malgrat els consensos del Govern amb entitats com Unió de Pagesos i Apaema, Asaja es manifestà del tot en contra de la nova normativa. A la llei, s’hi afegí l’aprovació de les Zones Especials de Protecció d’Aus (ZEPA). Asaja mostrà el seu descontentament amb una tractorada davant el Consolat de Mar.