Espanya, uns comicis per definir els pactes i els lideratges

Les eleccions municipals i autonòmiques a l’Estat obriran les negociacions de govern i batusses internes

La política espanyola va prémer el botó de pausa a l’inici de la campanya electoral per a les eleccions municipals, autonòmiques i europees d’aquest diumenge. Pedro Sánchez havia decidit encadenar dues cites electorals seguides, i els partits no van tenir temps de digerir els resultats del 28-A perquè havien de concentrar tots els esforços en la segona volta. Sonores patacades com la de Pablo Casado no van tenir les conseqüències orgàniques que haurien comportat en altres circumstàncies. Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van decidir posar el seu possible pacte en guaret, estenent el seu acord de no-agressió a la segona campanya. La seva esperança és consolidar les majories progressistes allà on ja governen i desallotjar la dreta, que ara apareix amb tres cares, del màxim nombre d’executius regionals. Només Albert Rivera va continuar disposat a fer com si no hagués canviat res i ha seguit apostant-ho tot en la batalla pel lideratge de la dreta, aprofitant el knock-out de Casado. Però la pausa s’acaba. El llarg recompte electoral d’aquesta nit tornarà a posar en marxa la maquinària política espanyola, i a les urnes no només s’hi juguen les majories als municipis i comunitats sinó també els lideratges dels partits espanyols i els futurs pactes de governabilitat a Espanya.

Pactes per a la Moncloa

Iglesias valora les seves forces per pressionar Sánchez

Els resultats electorals que coneixerem de matinada repartiran noves cartes. Sánchez i Iglesias van pactar ajornar qualsevol negociació de govern fins a passats els comicis, conscients que no els convenia desgastar-se mútuament abans d’una cita amb les urnes després de la qual estan destinats a entendre’s en múltiples territoris. El president espanyol en funcions traurà la calculadora aquesta nit per comprovar fins a quin punt depèn dels vots de les coalicions afins al líder del partit lila. Això li permetrà decidir si es manté fort en la seva negativa a cedir-li ministeris, o si, com s’ha deixat entreveure en les últimes jornades, s’obre a un govern de coalició.

Sánchez va deixar clar des del començament que tindria en compte els resultats electorals d’avui per a la conformació de pactes. I no només serà rellevant per a la relació entre Unides Podem i el PSOE. També caldrà estar molt atents als resultats d’altres comunitats -com les Canàries, Cantàbria o Navarra- on el PSOE podria oferir suport als nacionalistes i regionalistes a canvi dels vitals suports al Congrés, on podria arribar a bastir una majoria sense independentistes si aconseguís convèncer la resta de partits petits -inclosa Coalició Canària, que és a hores d’ara l’os més dur de rosegar.

La força d’Iglesias

El líder de Podem es mesura davant l’escissió d’Errejón

El líder lila, per la seva banda, té una batalla personal amb qui va ser el seu principal rival intern, Íñigo Errejón, amb qui competeix a la Comunitat de Madrid. Un resultat millor de Més Madrid que de Podem tindria també un impacte cabdal en la política de pactes espanyola, perquè Iglesias sortiria fortament debilitat internament, i les tesis d’entesa sense gaire exigències amb el PSOE -defensades històricament per Errejón-, reforçades. El candidat a la presidència de la Comunitat tindrà en la seva talaia autonòmica un espai per esperar un moment millor per tornar a optar al lideratge de Podem, partit que no ha abandonat.

Lideratge de la dreta

Un tot o res per a Casado que també ho és per a Rivera

Una de les batalles més clares que es dirimeixen en aquestes eleccions és la del lideratge de l’oposició a Sánchez. Albert Rivera ho ha apostat tot a la pugna amb Pablo Casado pel títol informal de líder de l’oposició, i de fet ha sigut l’únic dels grans líders que no ha abandonat en cap moment la tensió de la campanya anterior, amb un to dur que es va veure en el ple de constitució del Congrés, quan va liderar la revolta contra Meritxell Batet per l’acatament de la Constitució dels diputats presos polítics. Per al president del PP, aquestes eleccions són un tot o res. Malgrat que defensa que no hi ha cap resultat que el pugui moure de la cadira perquè té quatre anys de mandat al capdavant del partit, el malestar a les files populars amb la seva gestió és creixent, i ningú s’atreveix a descartar una operació a mitjà termini per rellevar-lo si es perden places clau. En aquest context, totes les mirades estaran posades en la Comunitat de Madrid. El principal bastió de poder que encara conserva el PP està doblement en perill. D’una banda, les enquestes apunten a la possibilitat que una coalició d’esquerres superi per la mínima el bloc de les dretes. A més, però, a les eleccions del 28-A Casado no va ser capaç de retenir-hi el lideratge del seu bloc, i va cedir-lo a Rivera. Qualsevol dels dos escenaris seria desastrós per als interessos del líder conservador, que es veuria amb l’aigua al coll. I la seva desgràcia és la gran esperança de Rivera, que només amb una crisi de lideratge al PP tindrà arguments reals per sostenir el discurs que és ell qui lidera l’oposició durant la legislatura de Sánchez.

Operació Díaz

Oportunitat per a Sánchez d’ocupar l’últim poblet gal

Per a Pedro Sánchez, els comicis també obren un nou temps intern. El líder del PSOE viu el seu moment més dolç des que va arribar a la secretaria general del partit per primer cop, però encara té resistències orgàniques, concentrades especialment a Andalusia. La debacle de Susana Díaz a les eleccions autonòmiques del 2 de desembre no va tenir conseqüències en el lideratge de la federació andalusa del PSOE, però el fet que Sánchez arrasés només uns mesos després en uns comicis a casa de la seva rival interna li ha donat arguments redoblats per iniciar la batalla per descavalcar qui va aconseguir, fa tres anys i mig, fer-lo fora a ell de la cadira de comandament del socialisme espanyol. L’onada de nomenaments que hi haurà després de la nova investidura són una oportunitat per a Sánchez per promoure figures del PSOE andalús que li poden fer ombra a Díaz, com el nou vicepresident del Congrés Alfonso Rodríguez Gómez de Celis o la ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero.

Nova oportunitat de Vox

La decepció del 28-A, a examen un mes després

Vox també té una oportunitat en aquests comicis per refer-se del resultat -pitjor del previst- del 28-A. El partit d’ultradreta aspira a ser necessari per formar majories de dretes i guanyar rellevància.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF