28/04/2019

El dilema que vol estalviar-se Albert Rivera

3 min
Albert Rivera votant ahir  a Barcelona.

Cap de PolíticaL’eufòria d’Albert Rivera és real, i no impostada per una campanya en què no les tenia totes. El líder taronja ha espantat els mals auguris i ha obtingut un resultat que el consolida al Congrés i el deixa sent tercera força, a tocar del lideratge de la dreta. Sens dubte, després de Pedro Sánchez, és el més satisfet amb el resultat de les urnes. De moment, Sánchez i ell ni es miren, i al carrer Ferraz els crits anaven contra Ciutadans. Però quan es refredi el resultat les coses poden canviar. I si els socialistes estenen la mà a Ciutadans, a Rivera se li presentarà un dilema que es voldrà estalviar.

El primer, si compleix la seva promesa de campanya: “No pactarem ni amb el PSOE ni amb Pedro Sánchez; els farem fora i punt”. La contundència pot portar a pensar que el líder taronja no pot canviar d’opinió fàcilment, però fins ara el seu votant no ha castigat els viratges bruscos. Es va presentar a les últimes generals prometent no fer presidents ni Sánchez ni Mariano Rajoy, i després d’incomplir les dues promeses (en el cas del socialista, el pacte es va frustrar pel flanc de Podem) ha obtingut més suport a les urnes.

El dilema principal és què fer amb el resultat de les urnes: ¿buscar un govern PSOE-Ciutadans, el preferit de l’establishment i de la Unió Europea, o centrar-se en una cursa furibunda per liderar l’oposició amb el PP i Vox extremant a la dreta? La primera via és la que permetria a Rivera congraciar-se amb els seus padrins presentant-se als seus votants com l’únic capaç d’evitar un acord de Sánchez amb Podem i els independentistes, “els que volen trencar Espanya”.

A l’altra banda hi ha la temptació de destronar el PP i fer un tomb històric en el sistema polític espanyol. La patacada popular remourà la crisi interna, i si Pablo Casado no fa el mínim pas de dimitir -al tancament d’aquesta edició no ho havia fet- la guerra al PP es tornarà virulenta. Camp ideal perquè Rivera lideri l’oposició a Sánchez. I es fregarà les mans si el president socialista no aconsegueix evitar dependre dels independentistes amb una sopa de sigles (del PNB a Coalició per Melilla): en la legislatura en què hi haurà la sentència del judici, qualsevol gest de diàleg serà benzina per al líder taronja.

Els càlculs de Rivera hauran de tenir en compte que el seu creixement ha estat a costa del bloc de dretes. La suma de PP, Cs i Vox (146 escons al tancament de l’edició) és molt inferior als 169 que acumulaven els populars i els taronges en aquesta legislatura. El moviment de forçar Sánchez a convocar eleccions no ha sortit bé ni als que van tombar els pressupostos (els independentistes són més forts però menys influents) ni a la dreta que va pressionar el carrer.

Per a Rivera, això ja és passat; ara toca el futur i decidir: fer cas als valedors o als teus votants. Fer el que demana el cap o el que diu el cos. Tenir una cadira ara o aspirar a liderar l’oposició aviat. El partit que va néixer per combatre el nacionalisme català i que s’ha fet gran amb el Procés i amb l’enfonsament del PP s’ha convertit en tercera força, esperarà que Sánchez no li doni opció. Però si s'ha de mullar, no ho farà ara. Sentiran el silenci d'Albert Rivera.

stats