Casado porta el PP a una derrota històrica

Els populars perden la meitat dels escons en una desfeta que qüestiona el futur del líder del partit

El carrer Génova, amb només una dotzena de simpatitzants i el balcó buit, era la imatge de la brutal derrota que ahir va patir el PP. Silenci i cares llargues entre els militants pels volts de la mitjanit, mentre esperaven que el líder del partit i artífex del gir conservador, Pablo Casado, sortís a valorar un fracàs històric. Al tancament d’aquesta edició encara no havia parlat. Dels 137 diputats que tenia fins ara, les eleccions generals deixen el PP amb només 66 escons. En perd més de la meitat. Conserva la segona posició, amb Ciutadans trepitjant-li els talons, però la caiguda és tan estrepitosa que no hi ha cap premi de consolació que la pugui suavitzar. El PP queda molt tocat amb unes eleccions generals que posen en qüestió el lideratge de Casado a un mes dels comicis municipals i europeus.

És el fracàs més sonat del partit en tota la democràcia. Mai abans la formació conservadora havia caigut per sota dels 100 escons. El pitjor resultat l’havia obtingut José María Aznar en les primeres eleccions de l’actual PP, el 1989. En aquella ocasió, Aznar va obtenir 107 escons. Fins i tot Manuel Fraga, amb Alianza Popular el 1982 i Coalició Popular el 1986, no havia baixat dels 100. Fonts del partit atribueixen la desfeta a la fragmentació del vot de dretes i especialment a la fuga de vots cap a Vox, però també en responsabilitzen els votants: “Han de ser conscients de les conseqüències de repartir els vots entre els diferents partits”, van etzibar.

Incredulitat

Quan encara no havia començat el recompte però les principals televisions oferien sondejos que ja avançaven la desfeta del PP, a Génova es negaven a creure les dades i el secretari general del PP, Teodoro García Egea, sortia a oferir una declaració sense preguntes per demanar tranquil·litat i destacar que eren enquestes fetes “fa dies” i que dibuixaven una “possible ingovernabilitat”. La realitat, però, va ser pitjor per als interessos populars: claríssima victòria del PSOE (123 escons), amb diferents possibilitats per formar majories, i una pèrdua d’escons per al PP pitjor del que auguraven les enquestes. Ras i curt, una desfeta total.

La irrupció de Vox, que entra al Congrés amb 24 escons, ha sacsejat la política espanyola i ha sigut letal per al PP. La dispersió del vot de dretes i la fi del bipartidisme a Espanya han castigat especialment el PP, que ha sigut incapaç de remuntar les enquestes durant la campanya electoral. Casado s’havia reivindicat com a única alternativa per encapçalar un govern de dretes amb PP, Ciutadans i Vox, i havia apel·lat insistentment al vot útil per desallotjar Pedro Sánchez de la Moncloa. El PP és, això sí, el partit més votat de la dreta -els 66 escons el situen per sobre de Ciutadans (57) i Vox (24)-, però l’estratègia de brandar la por a un govern de Sánchez amb els independentistes que acabaria amb la unitat d’Espanya no li ha funcionat.

La dreta no suma

L’únic que podria haver salvat la cara a Casado hauria sigut que els partits de la dreta sumessin prou escons per tenir la majoria al Congrés. En aquest cas, encara que el PP hagués tingut una caiguda brutal d’escons, Casado es podria haver convertit en president del govern espanyol. Hauria sigut la gran contradicció dels resultats electorals, però el dirigent popular es va aferrar a aquesta idea durant tota la campanya. Només aquest escenari hauria amagat l’evident desfeta del PP.

El president del PP s’ho jugava al tot o res. I ha perdut. Els resultats electorals qüestionen el seu lideratge. Amb les eleccions municipals i europees a l’horitzó, és poc probable que Casado faci ara un pas al costat, però després del 26 de maig podrien produir-se moviments interns al PP per apartar-lo. Ahir fonts del partit asseguraven que el seu lideratge és “inqüestionable”.

Del desastre no se’n salva cap comunitat autònoma. En els feus històrics del PP com Galícia, Castella i Lleó o el País Valencià, els populars perden la primera posició en favor del PSOE. En d’altres, el daltabaix és tan sonat que el PP passa de ser la primera força a la tercera, com a Madrid, on el partit de Casado passa de 15 a 7 diputats. A Andalusia, on governa el popular Juanma Moreno, el PP perd més de la meitat dels escons i es queda amb 11. A Ceuta i a Melilla, el PP es queda sense representació.

També es queda fora del Congrés un dels puntals del partit, el vicesecretari general, Javier Maroto, que era el número u a les generals per Àlaba. Al País Basc, el PP no obté cap diputat. A Casado tampoc li ha sortit bé l’aposta per Cayetana Álvarez de Toledo: a Catalunya el PP es desploma i passa dels 6 diputats del 2016 a només un a les eleccions d’ahir.

EDICIÓ PAPER 30/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF