BarcelonaAlbert Rivera (Barcelona, 1979) ja es veia a la Moncloa fa poc més d’un any, quan el CIS va col·locar per primera vegada Cs com a primera força en intenció de vot. Va ser el moment de glòria d’aquest barceloní que va irrompre en la política catalana l’any 2006 i que des de llavors ha portat una línia ascendent. De jove va practicar la natació i el waterpolo, i va donar sempre mostres d’un tarannà hipercompetitiu i una elevada capacitat dialèctica.
La moció de censura, però, el va deixar descol·locat, i de ser el favorit a les enquestes es va veure enfangat en un cos a cos amb Pablo Casado pel lideratge del bloc conservador. A més, l’aparició de Vox amenaçava amb deixar-lo fora de combat. Per aquest motiu s’ho va jugar tot a una carta durant el debat de TVE, on es va convertir en protagonista amb un estil agressiu i impertinent. La dreta mediàtica el va coronar com a campió, però l’endemà Casado li va recuperar terreny.
La seva imatge de jove brillant i triomfador vol connectar amb l’esperit de la roja i de Rafa Nadal, de qui ha copiat el “ ¡Vamos! ” com a eslògan de campanya. La seva és una candidatura pensada per guanyar o, almenys, ser l’alternativa a Sánchez. Per això si no ho aconsegueix l’efecte serà devastador, ja que Cs deixarà de ser una marca guanyadora.
És el candidat que s’hi juga més avui. Serà el cel o l’infern. La incògnita és saber com reaccionarà a una possible derrota que ell ni concep.
