Política 09/11/2019

Espanya vota per intentar sortir del bloqueig polític

L’extrema dreta es pot consolidar en unes eleccions que tornaran a obligar els partits a pactar

Laia Forès
3 min
Espanya vota per intentar sortir del bloqueig polític

MadridGairebé set mesos després, els ciutadans tornen a les urnes. L’escenari no és exactament el mateix que el 28-A: ara ja hi ha sentència del Procés; les restes de Franco ja no són al Valle de los Caídos; l’extrema dreta de Vox ha consolidat el seu espai a la política espanyola i amenaça amb fer-se gran, i una part de l’electorat, molest per la incapacitat de l’esquerra per formar govern, es podria quedar a casa. És un còctel que pot sacsejar els resultats i que aporta més incertesa que mai a les eleccions d’avui. Una Espanya polaritzada, dividida entre esquerres i dretes, intenta sortir del bloqueig polític i decideix si dona una nova oportunitat a Pedro Sánchez o castiga l’esquerra i opta per un govern de dretes.

El PSOE, que ja només aspira a mantenir els 123 escons de l’abril, ha plantejat les eleccions generals d’avui com un plebiscit a la gestió de Pedro Sánchez al capdavant de l’executiu. Les ha presentat alimentant el dilema del tot o res. O PSOE o bloqueig. Davant la por a l’auge de l’extrema dreta i al risc de l’abstenció entre els votants d’esquerres, Pedro Sánchez ha apel·lat en els últims dies a no donar per feta la victòria del PSOE i al vot útil per desbloquejar el govern: “Estem en un encreuament de camins. O volem modernitat o volem radicalisme. O un govern fort o seguir instal·lats en la precarietat i la inestabilitat política”. Però la presumpta victòria socialista no garanteix el desbloqueig i caldrà molta mà dreta per aconseguir pactes que donin estabilitat a un govern central que té molta feina per fer: una desacceleració econòmica que ja és una realitat i un conflicte territorial entre Espanya i Catalunya que corre el risc d’enquistar-se.

Vot útil de la dreta

El PP, temorós que Vox acabi frustrant la seva remuntada, també ha plantejat els comicis en termes semblants al PSOE, però des de la dreta. Aspira a ser el vot útil dins aquest bloc i a aglutinar tot el suport conservador. El PP creixerà en escons després del duríssim cop de l’abril, però Casado no sembla capaç de frenar l’auge de Vox, que es podria convertir en tercera força de l’hemicicle. Espanya ja no és aquella excepció dins de la Unió Europea, l’únic país on l’extrema dreta no tenia representació parlamentària. Vox va entrar amb força el 28-A, s’ha consolidat a l’escena política i ara amenaça amb créixer fins a convertir-se en un dels grans partits espanyols.

Amb tot, les enquestes dibuixen un escenari postelectoral de nou complicat, amb una victòria del PSOE però lluny de la majoria absoluta. Les últimes enquestes apunten una caiguda d’escons en relació al 28-A, cosa que suposaria un fracàs per a Pedro Sánchez. Un error de càlcul monumental. El PSOE tenia a les seves mans governar en minoria o intentar un acord de govern amb Unides Podem i els independentistes, però va preferir la repetició electoral. L’estratègia li pot explotar a les mans. Si perd escons, Sánchez quedaria debilitat però alhora continuaria sent la força més votada i, per tant, el líder amb més possibilitats de ser president del govern espanyol. Una contradicció que complicaria encara més els necessaris pactes postelectorals.

Els independentistes, la clau

Espanya es tornarà a veure, a partir de demà, abocada a un pacte entre dues o més forces per formar govern o a un executiu en minoria que seria l’antítesi de l’estabilitat. En aquest context, els partits independentistes poden acabar sent la clau del desbloqueig. És l’escenari més temut pels socialistes. Sánchez buscarà qualsevol altra fórmula abans que pactar amb ERC i el PNB. Però si Ciutadans -ara disposat a no bloquejar- s’enfonsa tant com preveuen les enquestes, els seus vots poden resultar inútils. Al PSOE no li quedarà més remei que buscar el suport dels sobiranistes o el PP.

Els partits polítics tenen el repte de demostrar que són capaços de pactar. La fi del bipartidisme obliga a caminar cap a una cultura de pactes inèdita a Espanya. Però el nou context polític, amb més partits que mai amb representació parlamentària, obliga les formacions a prioritzar l’interès dels ciutadans per sobre dels seus interessos partidistes. Si no en són capaços, el risc d’una Espanya que naufragui en un bloqueig polític perpetu és elevat. Les excuses per no pactar s’han esgotat.

stats