Política 09/11/2019

El 10-N mesura la mobilització juvenil

La polarització de les últimes setmanes impulsa la participació del col·lectiu més abstencionista

Laia Vicens
4 min
El 10-N mesura la mobilització juvenil

BarcelonaS’informen per Twitter, han sortit al carrer per protestar per la sentència, han compartit o criticat els vídeos dels aldarulls per Instagram i s’han posicionat quan el conflicte polític ha arribat a la universitat. Avui estan cridats a votar 2,8 milions de nois i noies d’entre 18 i 24 anys arreu de l’Estat, un col·lectiu que, tot i ser protagonista de les mobilitzacions de les últimes setmanes, encara se sent molt lluny de la política institucional. Independentment de la seva ideologia, creuen que els partits els ignoren, i lamenten que ni els debats ni els programes recullin propostes específiques per a ells.

“Els discursos polítics no prioritzen el sector juvenil i això reforça el fet que se sentin poc identificats amb la política”, confirma Mariona Ferrer, experta en participació i joventut i investigadora a la UPF. Els partits, afegeix, han passat de puntetes pels temes que els interessen més i “els motiven”, com el feminisme, la crisi climàtica i l’emancipació, i han optat per un discurs “centrat en generacions més grans”, en què es concentren les principals bosses de votants. L’absència de propostes s’uneix a la manca de referents polítics joves, i també al fet que “en general” aquest col·lectiu busca “formes d’expressió política més enllà del vot”. El sociòleg de la UOC Francesc Núñez hi afegeix un argument més: “La decepció que pot suposar creure que els problemes socials tenen solucions personals”. “És molt difícil trobar un sentit i un valor a l’exercici polític des de la perspectiva de les societats individualistes i neoliberals”, afegeix Núñez.

L’absentisme es podria trencar

Els joves voten menys que la població més gran. Segons les últimes dades del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), només el 52% dels joves d’entre 18 i 24 anys estan convençuts que avui aniran a votar, un percentatge que supera el 60% en edats més avançades. Ara bé, el context polític actual podria capgirar aquesta tendència. “Que es presenti la CUP pot animar joves que no haurien votat o haurien votat en blanc”, augura Ferrer, que també indica que hi ha un perfil “no necessàriament independentista” que, davant la “duresa” de la sentència, la repressió policial i la manca d’expectatives laborals, es pot veure cridat a les urnes “si troba partits afins”. Núñez detecta un altre factor mobilitzador: “La polarització simplifica les consignes dels partits i pot crear la necessitat d’implicar-se en la vida política”. I això, avisa el sociòleg, pot acabar simplificant els criteris de participació i de vot de les futures generacions.

“No em sento interpel·lada pels polítics”

“No em sento interpel·lada pels polítics”Laura - 23 anys. Estudiant de màster de gestió de continguts digitals a la UB

“No em sento interpel·lada pels polítics perquè estan molt polaritzats. Crec que parlen poc de polítiques per al jovent i que no estan a l’altura del moment polític que vivim. La gent del meu entorn anirem a votar, tot i que alguns no tenim decidit què votarem. Comencem a votar amb 18 anys, però el cert és que hi ha una franja d’edat per sota en què ens mobilitzem encara que no puguem votar. Hi ha gent que aquests dies s’ha mobilitzat perquè votant no se’ls escolta o perquè no tenen edat per fer-ho. A més, als debats electorals s’ha parlat molt poc dels joves, potser perquè no hi ha més temps, però, sigui com sigui, no som a l’agenda política. Els candidats s’han centrat en la política territorial. El que jo demanaria als partits és que garanteixin els drets que estem perdent, tant a nivell de llibertat d’expressió com de drets laborals o d’habitatge digne. Tot això sembla que no estigui a l’agenda pública, malgrat que també està a les mans dels partits catalans, perquè tenen representació al Congrés”.

“No anava a votar, però la sentència ens ha revifat”

“No anava a votar, però la sentència ens ha revifat”Marina Díaz Forn - 20 anys. Estudiant d'educació primària a la UdL. Està d'Erasmus a Viena

“Abans de la sentència no anava a votar. Demanar tota la paperassa era una feinada i, a més, estem farts de votar. Però la sentència ens ha revifat. Ens estan ferint, i nosaltres, que podem votar, ho hem de fer. Tot i això, no em sento gens cridada pels partits polítics habituals, perquè sento que van més en contra meu que no pas que em vulguin protegir o ajudar. Ara el jovent està molt mobilitzat. Tots els companys de la universitat que estem d’Erasmus hem pogut anar a una manifestació en contra de la sentència. A Viena en vam organitzar una el 20 d’octubre i els kurds es van manifestar amb nosaltres. Aquí no entenen per què volem ser independents i la nostra petita aportació ha sigut explicar què està passant. Potser en altres manifestacions dubtàvem a l’hora d’anar-hi, però ara ja no dubtem, i si hagués estat a Catalunya, hauria anat a l’acampada de la plaça Universitat. De fet, tinc una amiga que després de la sentència va agafar un vol des d’Àustria per anar a Barcelona a la manifestació. El que ens omple de ràbia és no poder ser-hi”.

“El debat a la universitat influirà en el meu vot”

“El debat a la universitat influirà en el meu vot”Pau Guilabert - 19 anys. Estudiant de Ciències Polítiques i de l'administració a la UPF

“Veig certa distància entre els partits i els joves, perquè segueixen dirigint-se al votant que ja tenen. Els demanaria que demostressin que la política serveix per a alguna cosa, per exemple, fent pactes, i també que prenguin mesures destinades als joves. Davant de la sentència del Suprem, els joves que són actius políticament seguiran sent-ho, però pot ser que els que normalment no són actius ara es vegin interpel·lats. Tot el que ha passat ens interpel·la directament i són fets que et porten a prendre partit i a posicionar-te. També el que ha passat a la universitat: d’una banda, hi havia els partidaris de tancar-la i aconseguir l’avaluació única per poder mobilitzar-se, i de l’altra, els que creuen que el dret de manifestació no ha de coartar el dret d’anar a classe. Aquest debat ens ha posicionat a tots, perquè el fet que es trenqui la normalitat implica prendre posicions. M’ha obligat a fer-me la pregunta de què és el correcte en aquesta situació i això influirà en el que votaré”.

stats