La precarietat no té lloc en la campanya

Els problemes de col·lectius com les ‘kellys’ o els ‘riders’ no apareixen en els actes electorals

En un estat amb 3,18 milions d’aturats i una taxa de temporalitat del 26,8% -que es dispara al 70% entre els menors de 25 anys-, la campanya electoral passa de puntetes pel debat de la precarietat. I això que ha sigut habitual aquests dies sentir els líders polítics afirmar que qui paga el bloqueig són els treballadors i que sense un govern efectiu no es poden dur a terme mesures profundes per combatre la precarietat laboral i l’atur a Espanya. Tanmateix, el debat no ha estat mai en el focus, ni tan sols perquè PSOE i Unides Podem presumissin de la pujada del salari mínim a 900 euros mensuals aprovada l’any passat i que va beneficiar aproximadament 1,6 milions de ciutadans.

“S’ha parlat molt de Catalunya, molt més que dels problemes reals que tenim a tot Espanya”, lamenta María Trinidad Jiménez, coordinadora de l’entitat en defensa de cambreres d’hotel -les autodenominades kellys - a Màlaga. Carrega contra la reforma laboral que va fer el govern del PP perquè potencia la subcontractació de serveis, l’enemic número u de les cambreres. Ella, per sort, està contractada directament per l’hotel on treballa de forma indefinida. Tot i això, ha de lluitar contra abusos de l’empresa i dels clients. Ara lliura una guerra per aconseguir que l’empresa li reconegui, tal com fa la llei, la lesió que té al cúbit com a malaltia professional.

En el cas de les cambreres subcontractades el panorama és pitjor, perquè responen al conveni d’una empresa multiservei i no al d’hostaleria. Això fa que moltes vegades cobrin el salari mínim i que en ocasions les facin treballar fins a deu hores tot i tenir contractes de mitja jornada o de sis hores. “Et diuen que has de netejar 25 habitacions d’hotel per dia, o sigui, més de 4 per hora si tens un contracte de 6 hores, i si no hi arribes o una habitació té el cartell de No molestar, els hi deus aquelles habitacions. Això és il·legal, perquè només es pot contractar per hores i no per aquesta càrrega excessiva”, explica l’Inma, també cambrera d’hotel a Málaga. Ella s’ha plantat, però encara té companyes que pateixen aquesta mena d’abusos. En els casos en què les treballadores arriben a obrir processos legals per denunciar aquestes il·legalitats, moltes vegades l’empresa ho acaba tancant amb petits augments de salari.

La trampa del conveni afecta també treballadors de plataformes digitals com els de Freenow, que mouen cotxes elèctrics amb poca bateria als punts de càrrega cobrant el salari mínim “quan haurien d’aplicar el conveni de lloguer de cotxes amb conductor, amb un sou de 1.300 euros”, explica Rubén Ranz, que assessora treballadors precaris de plataformes digitals des d’UGT. Segons explica Juanjo Lavergne, de Riders x Derechos, en aquestes plataformes els falsos autònoms poden arribar a necessitar “més de 10 hores de feina per arribar a un salari mínim”.

Però la falta de resposta dels partits no ha fet rebaixar l’interès d’aquests col·lectius per la política. Al contrari. “Des que estem organitzades ens fixem molt més en política i en qui diu què sobre el que ens afecta, i ho movem pels grups de WhatsApp amb altres treballadores”, explica María Trinidad.

Programes electorals

Tot i que no apareix en els mítings i els actes de campanya, el debat sobre la precarietat sí que ha arribat als programes electorals dels partits. El PSOE, com Unides Podem, planteja l’augment del salari mínim fins als 1.200 euros. Sánchez parla de “derogar els aspectes més lesius de la reforma laboral” i promet un nou estatut dels treballadors. Podem és més concret i demana que es deroguin per complet les reformes laborals del 2012 i el 2010, així com prohibir els contractes temporals de menys d’un mes i el frau de la concatenació de contractes. El PP torna a parlar de “flexibilitzar” el mercat de treball, però reclama “mecanismes que penalitzin la contractació temporal injustificada”. Cs proposa que tots els contractes siguin indefinits tret dels de substitució, un reforç de la “seguretat jurídica” en les feines de l’economia digital i un pla de xoc contra el frau laboral.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF