Misc 06/11/2019

La dreta intenta encendre un debat en què el sobiranisme no fa pinya

ERC i la CUP ignoren la proposta de Borràs de formar un grup únic independentista al Congrés

i
David Miró
4 min
Els vuit caps de llista catalans per a les eleccions del 10-N ahir als estudis de TV3 abans del debat.

BarcelonaLes enquestes situen ERC i el PSC en un frec a frec per la primera posició a Catalunya, per això un dels punts d’atenció del debat de TV3 era veure en acció el candidat d’ERC, Gabriel Rufián, contra un gat vell com José Zaragoza, substitut d’una Meritxell Batet que s’ha perdut la campanya per malaltia. Tots dos amb el castellà com a llengua materna i amb fama de saber llançar esmolats ganivets dialèctics a la tràquea de l’adversari. Rufián va deixar clar d’inici quin era el seu missatge del dia: “Faig una crida a tots els demòcrates per aconseguir una derrota inapel·lable del PSOE a Catalunya”.

Zaragoza, per la seva banda, va repartir a un costat i a l’altre, una mica com havia fet Albert Rivera la nit anterior, però exhibint un to més moderat del previst: “Nosaltres som la convivència”, va dir en una resposta a Cayetana Álvarez de Toledo. Això sí, va seguir el llibret socialista que marca culpar Podem del bloqueig, cosa que va provocar el nerviosisme d’algú habitualment calmat com Jaume Asens.

Proposta de Borràs

JxCat és l’objecte més difícil de detectar per a les enquestes, que a aquestes altures no s’han posat d’acord sobre si puja o baixa. Això afegeix pressió a la candidata de JxCat, Laura Borràs, que necessitava algun cop d’efecte per sobresortir en un debat tan multitudinari. I ho va fer llançant un guant, el de formar un sol grup independentista al Congrés, que va ser ostensiblement ignorat per ERC i la CUP. “Nosaltres recollim el clam del carrer sobre la unitat”, va dir subratllant el missatge.

Una altra incògnita del 10-N és Jaume Asens, que no té l’oratòria del seu cap de files a Madrid, Pablo Iglesias, però sí que porta alguns missatges ben apresos. Ahir, a diferència de l’anterior campanya, Asens va concentrar els seus atacs en el PSC. “No només estan demanant el vot de la dreta, s’hi estan mimetitzant”, li va etzibar.

La CUP, que ha sabut aprofitar una escletxa legal per participar en el debat tot i no tenir representació al Congrés, va posar Mireia Vehí a l’aparador per recollir els vots de l’independentisme més irredempt. I ho va fer de manera sorprenent, declarant en primer lloc la inutilitat de la cambra on es presenten: “El Congrés no serveix de res”, va afirmar. I en segon lloc atacant JxCat i ERC. L’independentisme, ahir, no va fer pinya, sinó que va exhibir de forma impúdica totes les seves diferències estratègiques.

Un altre punt d’atenció era la disputa del vot en l’espectre de la dreta, on va debutar el representant de Vox, Ignacio Garriga, contra dos monstres de la comunicació com Inés Arrimadas i Cayetana Álvarez de Toledo. Els tres, però, compartien estratègia i van excel·lir en l’art d’interrompre l’adversari i intentar desestabilitzar-lo. Pel que fa al to i les maneres, però, Garriga semblava el més centrat. Va començar condemnant el feixisme però va defensar sense embuts acabar amb l’estat autonòmic, “l’estat del benestar dels polítics”, va dir, en un dels seus eslògans més repetits. El seu discurs contra la partitocràcia i contra els impostos va sonar, més d’un cop, com el de Ciutadans, excepte quan va relacionar immigració il·legal i delinqüència. “Això és racisme”, li va respondre un Asens indignat.

Arrimadas contra Sanchis

Arrimadas no va decebre i va buscar el cos a cos fins i tot amb el moderador, el director de TV3, Vicent Sanchis: “El primer que farem amb el 155 és destituir-lo”, li va dir mentre l’al·ludit s’ho mirava amb resignació (cristiana). Al contrari que Rivera el dia anterior, Arrimadas no va buscar el cos a cos amb Álvarez de Toledo i es va dedicar a atacar els independentistes i el representant socialista, fins que Zaragoza la va tallar amb un sonor: “Menteix!”, abans d’afegir: “Només sap insultar, està nerviosa per les enquestes”.

Álvarez de Toledo va desplegar el seu argumentari sobre el fracàs del nacionalisme (“No han construït un nació, sinó una secta”) abans de parafrasejar Dante: “Perdeu tota esperança, no aconseguireu l’autodeterminació”. Aquesta cita la va repetir diverses vegades amb un to que volia ser com de Mad Max.

El debat discorria amb certa normalitat fins que Mireia Vehí va treure tota l’artilleria per atacar, atenció, no la dreta sinó la resta de grups independentistes. Va recordar a Borràs que el seu partit ostenta la conselleria d’Interior (correcte), i va acusar Rufián d’haver anat a la boda d’un representant de l’Íbex (fals, va ser el vicepresident Pere Aragonès qui va anar al casament de la filla d’un directiu de La Caixa). “Quan arribi la interrupció no sabràs on amagar-te”, va respondre Rufián a una Vehí que no semblava conscient del seu pas en fals. Després de la pausa les aigües van tornar al seu curs habitual, però Rufián ho va aprofitar per llançar un missatge que el centra: “Mireia, jo no soc el teu adversari”. Vehí, però, va seguir amb el guió establert i va atacar JxCat com a titular de la conselleria d’Interior i ERC per l’anomenada llei Aragonès. “Nosaltres preferim dir-ne llei anti-Florentino”, va respondre Rufián. El candidat d’ERC no es va estar tampoc de recordar a Borràs el pacte de JxCat amb el PSC a la Diputació de Barcelona quan Borràs insistia en la unitat. La unitat ni hi és ni se l’espera.

Borràs, malalta

Laura Borràs, en inferioritat de condicions per una malaltia, va tenir un to més baix, tot i que va resultar molt empàtica per als espectadors quan va demanar a Sanchis que controlés Álvarez de Toledo, que no parava d’interrompre-la. I va ser hàbil quan va dir que estava assistint al “flirteig entre el PSC i el PP”.

Precisament, Zaragoza es va sentir més còmode quan va poder enfrontar-se directament a Álvarez de Toledo, que li va repetir la pregunta de quantes nacions hi ha a Espanya. “Llegeixi els estatuts d’autonomia. I si no vol, miri-ho a la Wikipedia”, li va etzibar amb un somriure burleta. El socialista va patir més a l’hora de defensar la mà dura de Sánchez. Borràs el va interpel·lar directament sobre la promesa de portar Puigdemont a Espanya: “Com ho pensa fer? Com els GAL? Amb els geos?”

Jaume Asens va fer el millor resum: “Estic avergonyit, estem oferint un espectacle lamentable. No hi ha política sense empatia”. Doncs això: l’empatia, ahir, va brillar per la seva absència.

stats