La dreta espanyolista torna a fer campanya contra el català

Partit Popular, Ciutadans i Vox intensifiquen el seu anticatalanisme durant la cursa electoral, amb propostes com la derogació de la Llei de normalització lingüística

La campanya electoral acaba de començar, però fa mesos que els partits demanen el vot i descriuen el que faran quan governin. En aquest estat propagandístic i de rivalitat, les formacions de la dreta de l’espectre polític recorren a una arma prou coneguda a les Balears: els atacs al català. La dreta no havia estat mai tan fragmentada i aquest fet ha intensificat l’escalada de propostes anticatalanistes. Eliminar el català com a requisit per accedir a la funció pública, que el castellà sigui la llengua vehicular de l’ensenyament i, fins i tot, derogar la Llei de normalització lingüística en són alguns exemples.

“Veurem quina força té la dreta en aquestes eleccions, perquè la situació del català és complicada, amb un sistema polític i jurídic que el margina”, apunta el filòleg Gabriel Bibiloni. Malgrat que s’ha recuperat part del terreny que es va perdre durant la presidència de José Ramón Bauzá, Bibiloni considera que el Govern d’esquerres no ha tingut “prou determinació per afrontar el problema de la llengua”. I això provoca que la situació del català en aquesta cita amb les urnes no sigui precisament òptima. “Hi ha un factor social i d’immigració, sobretot a Palma i la seva àrea metropolitana, que fa que molts ciutadans comprin el discurs de la dreta en contra del català”, continua. “El problema és que els partits fan política amb la llengua, la qual hauria de ser cosa de tots”, sentencia.

El periodista i activista Tomeu Martí considera que “la mobilització de la gent que defensa el català pot acabar determinant-ne els resultats”. Segons Martí, “el monstre” que va alimentar José Ramón Bauzá durant el seu govern ha aparegut ara amb la presència d’un històric de l’anticatalanisme, Jorge Campos, al capdavant de Vox. “La gent va creure que el Círculo Balear -organització anticatalanista que Campos fundà el 1999- defensava el mallorquí en contra del català, però al darrere hi havia la persecució del català per part de l’extrema dreta espanyolista”, explica.

Vox és precisament el partit amb les propostes anticatalanistes més radicals. “Derogarem la Llei de normalització lingüística, el català deixarà de ser un requisit i instaurarem la lliure elecció de llengua a tots els nivells educatius”, assenyalen fonts de la formació d’extrema dreta. De fet, a la seva pàgina web, Vox es compromet a “posar fi a l’adoctrinament ideològic i polític a les escoles”, atès que identifica la presència del català a les aules com un factor de manipulació i no com un contingut acadèmic o un element d’integració i comunicació.

“Que es deixi d’utilitzar la llengua com a construcció identitària”: no, aquesta mesura no és de Vox, sinó de Ciutadans, un altre dels components de la santíssima trinitat anticatalanista a les Illes. El filòleg català Xavier Pericay va liderar el partit taronja fins que el fitxatge de José Ramón Bauzá per part d’Albert Rivera i la victòria de Marc Pérez Ribas a les primàries pel número 1 de la llista al Parlament el varen portar a abandonar la política balear. Però, abans de renunciar, Pericay advertí el nou candidat que la croada contra el català era “un dels pilars fundacionals del partit”, després que aquest deixàs oberta la possibilitat de rebaixar el to dels atacs contra la llengua.

“Implantarem la llibertat d’elecció de llengua i farem que l’educació sigui neutra a escala ideològica. L’alta inspecció educativa farà complir la legislació i posarem fi al nacionalisme a les aules del nostre país”, expliquen fonts de Ciutadans sobre les mesures en matèria lingüística que proposa la formació.

Pel que fa al PP, l’arribada de Pablo Casado a la presidència estatal del partit ha intensificat els atacs contra la llengua, malgrat el fracàs que varen patir a les urnes les polítiques anticatalanistes de José Ramón Bauzá. El programa dels populars per a les eleccions estatals d’aquest mes d’abril comença fent referència a “la necessitat de reforçar i fer respectar els elements que configuren” la identitat espanyola, entre els quals es troba el castellà. A més, en el document s’assegura que “la llengua vehicular de l’ensenyament a tot el territori espanyol serà el castellà”. Per descomptat, els populars també pretenen imposar el castellà com a “única llengua el coneixement de la qual serà un requisit indispensable per a l’accés a un lloc de treball públic”.

Els populars es comprometen a garantir “la utilització del castellà en totes les comunicacions públiques realitzades a qualsevol part del territori nacional”. “Només tindran caràcter oficial aquells escrits administratius que es realitzin, com a mínim, en castellà”, s’assenyala en el programa, que també indica que senyals, panells i plaques, tant urbans com interurbans, “utilitzaran sempre, com a mínim, el castellà”.

El president del PP balear, Biel Company, no ha matisat en cap moment les propostes anticatalanistes de Pablo Casado. Quan el líder estatal acaparà el protagonisme al Parlament durant el Dia de les Illes Balears i deixà clar que les llengües cooficials no poden jugar cap paper que vagi “en detriment del castellà”, Company es limità a assentir. I quan el líder estatal qualificà la política lingüística a favor del català de “xenofòbia que intenta ocultar l’odi a allò que és diferent”, tampoc no va replicar.

“Company ha de dir a les clares si aplicarà allò que diu Pablo Casado. Serà el castellà l’única llengua de l’educació? Deixarà de ser un requisit per accedir a la funció pública?”, es demana l’expresident del Govern amb el PP Cristòfol Soler, que abandonà el partit el 2014 a causa de les polítiques anticatalanistes de José Ramón Bauzá. “Ell tenia molt clar que el seu era un camí de substitució del català pel castellà”, afegeix. Segons Soler, “l’única expectativa que té Biel Company implica pactar amb Ciutadans, i potser amb Vox”. “Haurà de fer la política de Casado, Rivera i Abascal”, comenta. És a dir, política en contra del català.

La paraula maleïda: ‘català’

Tant PP com Ciutadans i Vox fan referència a la llengua pròpia enumerant les variants dialectals de les Balears. Mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer sempre són presents en els discursos de la dreta sobre la llengua, que evita en totes les ocasions possibles pronunciar una paraula que sembla estar maleïda: ‘català’.

Malgrat que aquesta posició és típicament gonellista, en realitat “amaga l’espanyolisme d’aquests partits”, apunta Gabriel Bibiloni. “El gonellisme secessionista és una cosa bastant marginal dins la política”, afegeix. A hores d’ara es fa molt difícil “defensar que el mallorquí no és català”. “Amb els coneixements lingüístics que han proporcionat l’educació i els mitjans de comunicació, qualsevol amb un mínim d’intel·ligència no seria capaç d’afirmar una cosa així”, sentencia. Igual que el gonellisme, els partits espanyolistes ataquen “la unitat estàndard de la llengua”. “Per això aquests polítics fan coses com escriure amb l’article salat”, comenta.

Bibiloni recorda que, a més dels tres partits que lideren el rànquing de l’espanyolisme a les Balears, també hi ha “partits estranys, com el d’Aina Maria Aguiló (Sumam)”, els quals fan igualment bandera del secessionisme lingüístic. “Aquestes estratègies no tindran èxit perquè no tenen cap fonament ni credibilitat. La gent no és curta”, subratlla el filòleg.

Segons Tomeu Martí, l’estratègia d’aquestes formacions consisteix a “descartar la idea d’una llengua potent, que abasti tots els territoris de parla catalana”. “Hi ha pocs gonelles de bona voluntat, i alguns dels que ho són han acabat sent catalanistes”, afegeix.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF