La dreta comença el curs polític amb el català en el punt de mira

El Partit Popular, Ciutadans i Vox coincideixen a posar en dubte la tasca dels centres educatius i reclamen els seus projectes lingüístics

Els partits de la dreta han començat el curs polític amb un eix important en comú: els atacs al català, bona part dels quals s’han centrat a qüestionar la tasca dels centres educatius. El fantasma de l’adoctrinament en les escoles torna a agafar força i tant Vox com Ciutadans i el PP han reclamat els projectes lingüístics dels col·legis i instituts.

Això sí, ni el PP ni Cs han anat tan lluny com Vox en aquesta qüestió. El partit d’extrema dreta continua fent bandera de la seva lluita contra el pancatalanisme i ha sol·licitat visitar mig centenar de centres de les Balears. Però tant Ciutadans com el PP han callat i atorgat. Cap dels dos partits ha manifestat la seva repulsa a la intromissió de la formació liderada per Jorge Campos en la tasca educativa, com sí que han fet altres partits. El PP s’ha limitat a demanar confiança en la tasca dels inspectors i a anunciar que sol·licitarà tant els projectes educatius com els lingüístics dels centres, i Ciutadans no ha volgut fer cap valoració de “la iniciativa d’un altre partit”, encara que fora dels focus i les càmeres de televisió alguns integrants de la formació taronja han insistit que la seva posició envers el català no té res a veure amb la de Vox.

Per defensar la necessitat de visitar les escoles, Campos va fer referència a “milers de denúncies per adoctrinament”, sense aportar cap altra dada, i denuncia la passivitat de la Conselleria d’Educació i de la inspecció educativa al respecte. “Els diputats tenim dret a visitar centres públics” afirmà. El Govern ha criticat “l’intent d’interrompre el transcurs normal d’una escola” i valora amb els serveis jurídics la reclamació del partit d’extrema dreta.

Ciutadans i Vox varen demanar els esmentats projectes lingüístics el passat dijous. Com ja és habitual en el seu discurs, Cs va justificar aquesta petició referint-se a “la imposició de la llengua catalana en detriment de la castellana”. La diputada taronja Patrícia Guasp aprofità la compareixença del conseller Martí March davant la Comissió d’Educació del Parlament per reclamar “la derogació del Decret de Mínims del PP” i la modificació de la Llei de normalització lingüística.

Per la seva banda, Jorge Campos exigí la derogació de la Llei de normalització lingüística, perquè “no permet escolaritzar en castellà” i “està antiquada”. De fet, una de les promeses de Campos durant la campanya electoral per a les eleccions autonòmiques del 26 de maig va ser la derogació de les lleis sobre el català. La diputada del PP Núria Riera no va quedar enrere respecte dels altres partits de dreta a la comissió parlamentària i demanà la xifra de centres que tenen publicat el seu projecte lingüístic i acusà March de no exercir cap control sobre aquesta qüestió.

La cultura ha estat un altre camp de batalla en aquest inici de curs polític. Tant Vox com Ciutadans han demanat explicacions al Govern sobre els criteris per atorgar subvencions a entitats que consideren properes a l’independentisme. L’Obra Cultural Balear ha estat assenyalada pel partit d’extrema dreta com un “xibiu d’ideologia separatista”. A més, Vox també ha criticat amb duresa que el Govern concedís ajudes per ajudar a finançar dos concerts de Maria del Mar Bonet a Barcelona i l’Alguer.

La lluita en contra del català també ha estat protagonista de la política municipal a Palma. La projecció d’una pel·lícula infantil en català dins la programació del Cinema a la Fresca va provocar les crítiques del portaveu del grup municipal Vox, Fulgencio Coll. “El Consistori hauria d’evitar projectar una pel·lícula en català, perquè som a Mallorca, on es parla mallorquí”, assegurà.

El PP i Cs han donat suport a les iniciatives de Vox contra el català a Cort. Si el juliol els tres partits es posaren d’acord per enllestir iniciatives que limitassin l’ús del català a l’Ajuntament, aquest mateix divendres es varen aliar contra el govern municipal per recordar als funcionaris que el català és la llengua pròpia d’aquesta administració.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF