JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS
Política 19/04/2021

El dret de petició, la pròxima parada de la llei d’amnistia al Congrés

Els experts dubten que la via permeti obrir el debat, però l’independentisme continua recollint firmes

3 min
Acte a favor de l’amnistia durant la campanya electoral amb els presos polítics, quan estaven en règim de tercer grau, ara ja revocat.

BarcelonaQualsevol ciutadà que ho vulgui pot demanar informació o presentar una queixa a qualsevol dels poders públics de l’Estat. Els empara la llei orgànica 4/2001, que regula el dret a petició. Un dret fonamental que històricament ha sigut un dels mecanismes de relació entre la ciutadania i el poder i del qual en els últims anys l’independentisme també ha fet ús. Ho va fer l’any 2014 l’ANC per reclamar al Parlament una consulta sobre la independència i ara diverses entitats preveuen tornar-s’hi a acollir per demanar al Congrés que tramiti la llei d’amnistia. La proposta va ser rebutjada fa unes setmanes per la mesa de la cambra baixa amb una pinça entre el PSOE, el PP, Cs i Vox. Però els impulsors de la llei asseguren que no tiren la tovallola i que faran valer les firmes que estan recollint arreu del territori -són necessàries per presentar una petició col·lectiva- per reclamar als diputats de la cambra que permetin el debat de la normativa a través del dret de petició. Ara bé, té opcions de prosperar, aquesta via?

Si la petició de l’independentisme es dirigeix al Congrés -també es podria dirigir al Senat-, hauria de passar dos filtres, segons els experts consultats per l’ARA: el de la comissió de peticions i també el de la mesa del Congrés. D’entrada, els diputats d’aquesta comissió haurien de dirimir si accepten o no la petició. En formen part representants dels grups parlamentaris principals. Per exemple, la presidència, la vicepresidència i la secretaria l’ocupen tres diputats dels tres grups majoritaris a la cambra: PSOE, PP i Vox. La resta de vocals, set, són diputats d’Unides Podem, el PNB, ERC, JxCat, Cs i EH Bildu. Fins ara totes les decisions s’han pres per consens i, segons fonts d’aquesta comissió, no s’ha arribat a votar mai. Tanmateix, si s’arribés a votar i el PSOE, el PP, Cs i Vox es tornessin a aliar i optessin per rebutjar ja d’entrada la petició d’amnistia, tindrien majoria.

Si la sol·licitud passés aquest primer filtre, la mesa del Congrés també hauria de tornar a valorar la petició de tramitar la llei. “La mesa ha de donar la qualificació que és tramitable o no”, detalla la professora de dret constitucional de la Universitat Internacional de Catalunya Montserrat Nebrera. Tenint en compte el precedent de fa unes setmanes, probablement la mesa podria tombar altre cop el debat de l’amnistia.

Fonts de la plataforma Amnistia i Llibertat i també d’Òmnium Cultural asseguren que mantenen aquesta via oberta per reclamar al Congrés la tramitació de la llei. Volen reclamar a la cambra baixa que s’ho repensi i que debati la normativa, però encara no tenen clar com concretaran la petició i si, per exemple, tornaran a presentar el text de la llei. Una de les dificultats que es podrien trobar perquè el Congrés acceptés la seva petició, segons el professor de dret constitucional de la UOC i la Universitat Rovira i Virgili Marcel Mateu, és que la llei no permet presentar iniciatives que “suplantin la facultat de qui pot presentar la llei”. Hi coincideix Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la UB, tot i que creu que no hauria de ser un “obstacle” perquè la comissió accepti la petició, perquè ho presentarien ciutadans que no són diputats.

Els impulsors de la normativa no es marquen una data per presentar la sol·licitud amb les firmes. A hores d’ara estan pendents de com resol la mesa la petició de reconsideració que van presentar la setmana passada els grups independentistes. Consideren que l’amnistia és constitucional i no suposa un indult general, com van argumentar els lletrats de la cambra. Si la mesa desestima la reconsideració, algunes fonts de partits i entitats admeten que una de les opcions que es plantegen és recórrer la decisió al Tribunal Constitucional, tot i que no està decidit.

El precedent del 2014

La comissió de peticions del Congrés, però també la d’altres cambres, com el Parlament, rep peticions molt diverses. Des d’anunciar l’inici d’una vaga de fam reivindicativa a una denúncia pel cobrament de multes en una determinada ciutat. La comissió de peticions ho deriva tot plegat a les institucions competents per resoldre cada sol·licitud. Ara bé, també poden arribar peticions d’indult i, com va fer l’ANC fa set anys, per reclamar una consulta d’autodeterminació o, si no era possible, la declaració de la independència de Catalunya.

El Parlament va acceptar la petició, amb els vots favorables de tots els membres de la comissió -inclosa la llavors diputada del PP Dolors Montserrat-. L’Assemblea va entregar al Parlament les més de 750.000 firmes que va recollir en la campanya Signa un vot per la independència, i els impulsors van llegir el 9-N com el resultat d’aquella acció.

Més enllà de l’èxit o del fracàs de la petició per tramitar la llei d’amnistia, el que els experts conclouen és que aquest mecanisme és una manera de pressionar el Congrés perquè es “posi les piles”, però també serveix com a “altaveu” per fer sentir les reivindicacions independentistes.

stats