La taula de diàleg: el tercer intent de 'sit and talk' de la Generalitat i l'Estat

BarcelonaSi agafem el període que comprèn la presidència de Quim Torra i la de Pedro Sánchez, que van començar el maig i el juny del 2018, respectivament, hi ha hagut dues reunions entre el govern català i l'espanyol –més enllà de les trobades cara a cara entre els dos presidents– amb similituds a la que hi haurà aquest dimecres a la Moncloa. La primera, la trobada de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat que es va celebrar l'1 d'agost del 2018 al Palau de la Generalitat. La segona, la reunió que es va fer al Palau de Pedralbes el 20 de desembre del mateix any. Quins resultats van tenir?

La trobada de la Comissió Bilateral va ser el primer símptoma de desgel entre el Govern i l'Estat després de l'aplicació del 155. La van liderar el llavors conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall, i la llavors ministra de Política Territorial, Meritxell Batet. A jutjar per les dues compareixences posteriors, no va anar bé.

Batet va oferir un discurs més optimista: "Tenim grans discrepàncies", va admetre, però va celebrar que aquell dia era la primera pedra per recuperar la "normalitat institucional" entre els dos governs. Per a Maragall la conclusió no va poder ser de "satisfacció", ja que es va trobar amb la negativa de l'Estat a acceptar l'autodeterminació. "Aquest dret no existeix", havia dit Batet uns minuts abans. Un dels membres que van acompanyar la delegació espanyola consultat per l'ARA defensa que aquell dia el govern de Sánchez va anar "molt preparat" a la cita i amb "una llista de temes" per tractar. No es van produir resultats tangibles al moment, però al·lega que els fruits van arribar més endavant, com ara l'acord perquè els Mossos entressin a formar part del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco). "S'han arreglat moltes coses –des d'aquella Bilateral–, però a la Generalitat no li ha interessat vendre-ho", lamenta aquesta persona.

El xoc de les ponsèties

La segona reunió, la del Palau de Pedralbes, és la més equiparable a la que hi haurà avui. Allà es van veure Torra i Sànchez en una sala i, en una altra, les ministres Carmen Calvo i Meritxell Batet i els consellers Pere Aragonès i Elsa Artadi. Va haver-hi una foto conjunta i cada delegació va vendre la trobada com va considerar convenient. Per al govern català va ser una trobada bilateral entre executius. Per al govern espanyol, dues reunions per separat. "El que volíem no era una foto de presidents sinó una foto de governs", diu un membre que assessorava la delegació catalana, que creu que van sortir "guanyadors". "El que ara no volen fer és el que van voler a Pedralbes", assenyala un dels assessors de la delegació espanyola, criticant que aquest dimecres la part catalana no la integraran –per decisió pròpia– només consellers.

No va ser l'únic conflicte de protocol. També va haver-hi el xoc de les ponsèties. La Generalitat va col·locar flors grogues –en solidaritat amb els presos polítics– a la taula a prop del lloc on els dos presidents s'havien de fer les fotos. La Moncloa es va afanyar a col·locar-ne in extremis unes de vermelles. El mateix assessor de la delegació espanyola recorda que, més enllà de l'"espectaularització" de la trobada, d'allà en va sortir un "acord potent". Es refereix a la Declaració de Pedralbes, que va ser subscrita pels dos governs i constatava que hi havia un "conflicte sobre el futur de Catalunya" al qual s'havia de donar "una resposta democràtica" i en el "marc de la seguretat jurídica". El mateix assessor de la delegació catalana recorda que la declaració va estar a punt de "naufragar" fins a l'últim moment precisament per aquest últim concepte: el govern espanyol volia alguna referència a la Constitució, l'Estatut i la llei, i la Generalitat, no. Finalment el concepte "seguretat jurídica" va salvar la declaració, assegura.

Pedralbes va aconseguir l'acord tangible –la declaració– que no va tenir la Bilateral, però no va tenir recorregut. La legislatura espanyola se'n va anar en orris i el diàleg entre la Generalitat i l'Estat va entrar de nou en hibernació. Fins a aquest dimecres. A veure si, tal com diuen, la tercera és la bona.