La divisió del Pacte endarrereix l’aplicació del decret d’habitatge del Govern

L’Executiu es mostra disposat a incorporar-hi millores, demana tranquil·litat i assegura que treballa perquè el document tingui l’acord de tots els socis

El conseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, va assegurar durant la reunió de la Mesa d’Habitatge del 17 de febrer que aplicaria “en un temps breu” tot un seguit de mesures extraordinàries, recollides en un decret llei, per tal de pal·liar l’emergència de l’habitatge a les Illes Balears. Això no obstant, la divisió del Pacte quant a algunes de les propostes de la Conselleria ha fet que el temps s’allargui més del que s’esperava. Tant Podem com MÉS per Mallorca han expressat reticències que consideren cabdals perquè la norma tiri endavant. Per part del Govern, es demana “tranquil·litat” i s’assegura que l’acord entre els socis del Pacte serà possible.

“Hi ha diàleg i s’està treballant per incorporar-hi millores”, va manifestar divendres la portaveu de l’Executiu, Pilar Costa, després de la reunió de Consell de Govern. “Cal tranquil·litat, perquè les mesures d’aquesta transcendència s’han de dialogar i s’han de tractar amb normalitat amb els socis i les entitats implicades”, va afegir.

Principals objeccions

Una de les objeccions més importants de Podem i MÉS al decret és la que fa referència a la cessió de sòl públic a promotors privats durant 75 anys perquè en facin pisos, amb preus fixats pel Govern. Però hi ha diferents matisos en aquesta qüestió: mentre que Podem s’oposa que els promotors privats gestionin els habitatges, MÉS reclama que la cessió no superi els 40 anys i que es faci “a preu taxat de lloguer”, segons va explicar divendres el coordinador dels ecosobiranistes, Toni Noguera. “Sempre han de ser de lloguer i les administracions han de triar a qui van els habitatges”, afegí. Segons Noguera, una cessió de 40 anys permet que es puguin destinar els habitatges a lloguer social durant uns altres “10 anys de vida últil”.

Cal recordar que Podem ja va rebutjar fa uns dies que el Govern hagi encarregat a la fundació Impulsa l’anàlisi del mercat de l’habitatge de les Balears, pel fet que en aquest organisme hi participen empreses immobiliàries i hoteleres amb “una visió mercantilista de l’habitatge”, segons va criticar el secretari d’Anàlisi Política de la formació morada a les Balears, Gian di Terlizzi.

Una altra de les reivindicacions de MÉS és que les noves construccions computin com a creixement urbà. Just el contrari del que diu l’esborrany inicial del decret, al qual ha tingut accés l’ARA Balears. “L’augment de població en un municipi requereix un increment de serveis”, ha comentat a aquest diari la regidora de Model de Ciutat de l’Ajuntament de Palma i membre de l’executiva de MÉS, Neus Truyol. “Hi ha consistoris que tenen problemes amb les escoles o els centres de salut”, ha dit.

Pitjar l’accelerador

La Conselleria de Mobilitat i Habitatge haurà de pitjar l’accelerador si vol assolir el compromís signat als Acords de Bellver d’acabar aquesta legislatura amb 3.600 habitatges de protecció oficial (HPO), encara que no es tracta únicament de cases “de nova construcció”, segons expliquen fonts de la mateixa Conselleria. Així mateix, assenyalen que la legislatura passada es varen iniciar 48 habitatges de protecció oficial a Palma, Sant Lluís i Maó, i que se’n varen enllestir 25 a Capdepera. Aquests darrers són cases que varen quedar a mig fer durant la legislatura del Pacte de Progrés. Un altre projecte que es va gestar durant la presidència d’Antich va ser el lliurament de 14 HPO a Formentera, i també es va acabar la legislatura passada. El parc actual d’habitatges de protecció oficial és just la meitat de l’objectiu: 1.800. A més a més, la Conselleria indica que actualment hi ha 152 HPO en construcció, i que un total de 505 habitatges estaran llestos o en construcció durant el 2020.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF