De ser diputats clau a fer un pas enrere

BarcelonaAnna Simó

Després d’onze anys com a diputada, ja havia decidit que aquesta seria la seva última legislatura. Va començar la seva carrera política com a regidora a l’Hospitalet i va ser consellera de Benestar i Família amb Pasqual Maragall, però Simó ha sigut, sobretot, una figura clau al Parlament, on ha exercit de portaveu d’ERC, de vicepresidenta i, en l’última legislatura, de secretària de la cambra. Les querelles contra la mesa per desobediència i rebel·lió li havien fet valorar la possibilitat de continuar a les llistes, sobretot després que l’hi demanés l’executiva d’ERC, però finalment ha acabat renunciant-hi. En la interlocutòria, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena deixava clar que els investigats havien renunciat “a desenvolupar cap activitat política en el futur” o, en cas que en fessin, la farien “dins del marc constitucional”. Encara que seguirà a l’executiva d’ERC, Simó començarà una nova etapa professional. Llicenciada en filologia catalana per la UB, espera recuperar la seva plaça al Consorci per a la Normalització Lingüística.

Lluís Corominas

Diputat des del 2003, va compaginar els primers anys al Parlament amb l’alcaldia de Castellar del Vallès. De seguida es va convertir en un home clau en el dia a dia parlamentari, com a vicepresident al costat d’Ernest Benach, Núria de Gispert i Carme Forcadell. Assegura que ha gaudit negociant lleis feixugues, com la d’organització territorial, la de transparència i la de l’Oficina Antifrau. Agraeix que el PDECat li hagi ofert anar a les llistes, sobretot després de les querelles contra els membres de la mesa, però assegura que la decisió de plegar la va prendre fa dos anys. Encara no sap què farà, però té clar que estarà allunyat de la primera línia política.

David Bonvehí

Diputat des del 2010, abandona la cambra després que la llista del president Carles Puigdemont inclogui pocs noms del PDECat. Ara es dedicarà en exclusiva a ser coordinador organitzatiu del partit, al costat de Marta Pascal, que també deixa el Parlament. Ha sigut el primer diputat català en cadira de rodes, a causa d’un accident de trànsit el 2007, quan era alcalde de Fonollosa.

Anna Gabriel

Amb el complicat repte de substituir David Fernàndez, Anna Gabriel ha exercit aquests dos anys de portaveu cupaire al Parlament. Cara visible del sector més dur de la CUP, serà sempre la màxima exponent del no a Artur Mas. De veu suau però to contundent, ha pressionat el Govern per clarificar els passos cap a la independència i ha exigit més compromís social en els pressupostos, que la CUP va acabar aprovant. Tot i que els estatuts interns només permeten ser diputat una legislatura, es fa difícil pensar que s’allunyi de la política, en què està implicada des dels 16 anys. De la CUP també plega Benet Salellas, que va negociar directament amb JxSí els pressupostos i les lleis de desconnexió.

Lluís Llach

Va ser cap de llista per Girona amb JxSí i ha tingut un paper important com a president de la comissió del procés constituent. La desintegració de la llista unitària d’ERC i CDC ha fet saltar els independents de JxSí que s’estrenaven al Parlament, com ell o Germà Bel. L’expresident de Súmate Eduardo Reyes també ho té difícil per entrar: de número 6 de JxSí passa a ser 31 d’ERC.

Germà Gordó

Sempre a les bambolines del poder, Germà Gordó podria quedar relegat de la primera línia política el 21-D. Va passar a ser diputat no adscrit a mitja legislatura, en deixar el PDECat i el grup de JxSí. El seu partit li va demanar que abandonés l’escó quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va obrir diligències contra ell per la seva presumpta vinculació al cas 3%, que investiga el finançament il·legal de CDC. La seva plataforma, Nova Convergència, es presenta amb el nom de Convergents. Té poques opcions de tenir representació.

Joan Coscubiela

Ha estat només dos anys al Parlament, però el nom de Joan Coscubiela és dels que més han ressonat a la cambra. Ha actuat com el líder de Catalunya Sí que es Pot, malgrat que era el número tres a les llistes i que el seu lideratge s’ha vist entelat per la profunda divisió a les files del grup, sobretot a mesura que el debat independentista ha anat pujant de to. Molt bel·ligerant contra l’estratègia de Junts pel Sí i la CUP, el seu discurs en què els acusava d’impulsar una “actuació antidemocràtica sense precedents” el dia que s’aprovaven les lleis del referèndum i de transitorietat va ser aplaudit per les bancades del PP, Ciutadans i el PSC. Ara vol tornar a les aules com a professor de dret. Amb la creació de Catalunya en Comú, també plega Lluís Rabell, cap de llista de CSQP.

Albano Dante Fachin

Va entrar al Parlament el 2015, quan encara no era secretari general de Podem a Catalunya, i se’n va havent dimitit i estripant el carnet del partit. Fachin ha ocupat molts titulars pels seus enfrontaments amb Pablo Iglesias i amb la resta d’actors dels comuns, i també per la seva defensa del referèndum, tot i les directrius contràries de la direcció estatal. De fet, amb l’aval de la militància, Fachin va desvincular-se del nou partit dels comuns, però, per a Iglesias, el seu interlocutor a Catalunya ha sigut sempre Xavier Domènech. Una situació insostenible que ha acabat amb la dimissió de Fachin i amb Podem integrant-se a Catalunya en Comú. Encara que ERC li va oferir formar part de la seva candidatura, Fachin, que ha creat la plataforma Som Alternativa, ha declinat concórrer a les eleccions del 21-D.