Una diputada islandesa denuncia al Consell d'Europa que el cas de l'1-O és "un judici polític"

Un senador socialista respon que a Espanya només es jutja "a qui se salta la llei"

La diputada ecologista islandesa Rosa Bjork ha denunciat en una sessió de l'Assemblea del Consell d'Europa que el cas de l'1-O és "un judici polític". Membre de l'Althing, el Parlament d'Islàndia, i el ministeri de Finances fins al 2014, Bjork ha intervingut aquest divendres des d'Estrasburg per protestar contra la presó preventiva de nou dels dotze líders independentistes acusats. "No podré acceptar mai que polítics i líders d'ONGs que han lluitat pacíficament per les seves conviccions estiguin a la presó sense una decisió judicial durant més d'un any", ha lamentat. Malgrat admetre que la situació a Catalunya és "complexa", ha defensat que la política ha de trobar solucions "a l'arena parlamentària i no en un tribunal".

Després de les seves declaracions a favor del procés sobiranista català, el senador socialista espanyol José Cepeda ha replicat a Bjork per negar que el judici de l'1-O sigui "polític". Cepeda ha volgut deixar clara la seva posició i ha defensat que a Espanya només es jutja "a qui se salta la llei".

En aquest sentit, el senador espanyol ha afirmat que "no es pot convocar un procés" que "no està dins del marc del sistema". "El meu país compleix estrictament amb els valors i els estàndards d'aquesta organització, que són els de l'estat de dret", ha assegurat Cepeda.

La diputada islandesa ja havia expressat anteriorment la seva posició respecte el judici del Procés. Bjork, present a Madrid pel judici de l'1-O el febrer passat, assegurava que veia "política" la causa contra els independentistes i considerava necessari "protegir la llibertat d'expressió" dels acusats. "Aquest no és un tipus de procediment que ens agradi veure a l'Europa del 2019", va sentenciar la diputada. 

Com va recollir l'ACN en aquell moment, Bjork va destacar "la importància dels drets humans" en aquest cas que encara continua en mans del Tribunal Suprem, i el fet que els acusats que declaren són polítics "elegits democràticament" igual que ella.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF