Un 46% dels joves de les Balears es defineixen de dretes
Els votants de fins a 25 anys mostren una gran polarització i només un 9% es consideren de centre
PalmaUn 46% dels joves de les Balears es defineixen de dretes, segons assenyala un estudi de la Fundació Gadeso, però aquest percentatge és pràcticament el mateix que el dels joves que es defineixen d’esquerres, que són el 45%. Aquesta similitud en els percentatges deixa palesa la polarització entre els votants de 18 a 25 anys, dels quals només un 9% se situa en el centre.
Les xifres ballen en funció de les classes socials dels enquestats per Gadeso. Mentre que els joves de classe alta i mitjana-alta se situen majoritàriament en la dreta -66% i 60%-, els de classe mitjana-baixa i baixa es defineixen sobretot d’esquerres -69% i 73%-.
El que també reflecteix l’estudi és certa difuminació de les divisions tradicionals, que associaven l’esquerra a la classe obrera i la dreta a un elevat estatus socioeconòmic. Un 14% dels joves de classe alta es defineixen d’esquerres i un 25% dels enquestats de classe baixa s’ubiquen en la dreta. Això sí, el binomi clàssic entre classe i ideologia es manté malgrat aquestes dades. Quant al factor de l’edat, les diferències es difuminen. Mentre que un 46% dels joves d’entre 18 i 21 anys es consideren d’esquerres, aquest percentatge és del 44% en el cas dels que tenen entre 22 i 25 anys.
Pel que fa a l’interès del jovent envers la política, entorn d’un 40% declara sentir-s’hi interessat. En aquest cas, l’edat és un factor que fa variar l’atracció per la política, entesa com a instrument per resoldre problemes: mentre que un 42% dels joves d’entre 22 i 25 anys hi mostren interès, el percentatge es redueix a un 38% en el cas dels joves d’entre 18 i 21 anys.
La classe social també té certa rellevància en aquest apartat. En aquest cas, els joves que mostren més preocupació per la política són els de classe mitjana i mitjana-alta -42,5% i 43%-, mentre que els que se situen en les classes socials més baixes són els que hi mostren menys interès -36%-.
Un dels percentatges més contundents de l’estudi és el que fa referència a la credibilitat dels partits polítics. Un 69,7% dels joves consideren que les formacions polítiques no tenen credibilitat, enfront del 24,2% que opina que sí que en tenen. Quant a les causes de la desconfiança, dues de les principals són que no compleixen els seus programes -23,4%- i que no lluiten contra la corrupció -23,2%-. El fet que els partits no representin els ciutadans, l’ús de portes giratòries o que vagin només a la seva són altres motius de desconfiança.
D’altra banda, un 54% dels joves assenyalen que votaran en les properes eleccions, mentre que un 28% optaran per l’abstenció. Les diferències de classe són aquí molt importants: mentre que un 68,5% dels joves de classe alta i mitjana alta votaran, només ho faran un 40% en el cas de les classes mitjana-baixa i baixa.
L’atur i la precarietat laboral són la principal preocupació dels joves -77%-, que també tenen molt presents les dificultats d’accés a l’habitatge -59%-. Els problemes d’índole econòmica -28%- i la manca d’expectatives de futur -27%- també figuren entre les preocupacions, encara que en un percentatge considerablement inferior.
Un terç dels enquestats afirmen trobar-se en situació d’atur laboral, mentre que només un 9% combinen la feina amb els estudis. A més, un 64% viuen amb els pares a la llar familiar. Pel que fa a les expectatives de futur, predomina la incertesa: un 32% dels joves d’entre 18 i 25 anys asseguren que no sap com li aniran les coses d’aquí a un any.
