Alemanya obre una nova via a les defenses per la llibertat dels presos

Els advocats insten la fiscalia a rectificar l’acusació de rebel·lió com ha passat a Schleswig-Holstein

El no d’Alemanya a entregar l’expresident Carles Puigdemont per rebel·lió ha armat d’arguments les defenses dels presos polítics. És per aquest delicte que els exconsellers, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els Jordis estan empresonats de manera preventiva des de fa vuit mesos, i consideren que, després que el tribunal de Schleswig-Holstein hagi rebutjat entregar l’expresident de la Generalitat per aquest delicte, la resta no poden continuar ni un minut més tancats.

Ahir, en una roda de premsa conjunta al Col·legi de Periodistes, els advocats dels presos van escenificar unitat -després d’informacions que apuntaven que alguns d’ells estaven en converses amb la fiscalia- i van anunciar que tornaran a demanar la llibertat dels dirigents independentistes la setmana que ve. Un recurs que ja no examinarà Pablo Llarena, que ja ha tancat la instrucció i ha deixat la causa pendent de judici, sinó la sala penal del Suprem. A parer dels advocats, la resolució alemanya és una “oportunitat” perquè la fiscalia rectifiqui les postures que ha mantingut al llarg de la instrucció i posi fi a les acusacions de rebel·lió i a la presó preventiva. Interpreten que, vist el fracàs de les euroordres per aquest delicte -estan pendent Escòcia i Suïssa-, el Tribunal Suprem hauria d’actuar amb “prudència” i alliberar tots els presos.

“La justícia espanyola té un problema”, va asseverar Jordi Pina, advocat de Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull, i va posar de manifest que el Suprem no es pot permetre jutjar per uns delictes menors Carles Puigdemont (Alemanya només accepta entregar-lo per malversació) quan s’ha situat com el “cap” de la presumpta rebel·lió. “Seria molt difícil d’explicar a milions de ciutadans a Espanya”, va considerar Pina pensant en el judici. Al seu torn, l’advocat de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, Xavier Melero, va assimilar el Suprem amb un cotxe en contradirecció per l’autopista: va recordar que 140 catedràtics de dret penal, exmagistrats i fins i tot el diputat socialista que va ser ponent de la rebel·lió en el Codi Penal han opinat que no s’ha produït aquest delicte a Catalunya. Ara bé, malgrat que la resolució d’Alemanya reforça els seus arguments de cara al judici, les defenses van admetre que no tindrà una conseqüència “directa” en la causa del Suprem. “La resolució del tribunal alemany no té per què tenir cap efecte directe sobre la causa del Suprem, però hauria de fer remoure consciències sobre com s’estan fent les coses”, va dir Melero.

Més enllà de l’estratègia jurídica, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, també va reivindicar políticament la resolució del cas a Alemanya i va reclamar conseqüències. Igual que els advocats, va asseverar en una entrevista a Efe que ara és el moment perquè es produeixi un “gir” en els posicionaments de la fiscalia. “Poden rectificar o persistir en l’error”, va sentenciar, tot i que va reiterar que com a Govern no negociaran sobre “ostatges” amb l’executiu de Pedro Sánchez.

Però el rebuig a la rebel·lió també té una altra derivada per als advocats: consideren que els dona més raons per rebutjar la suspensió dels diputats de JxCat i ERC dictada per Llarena aquesta setmana. Les defenses van presentar ahir un recurs al Suprem en contra de la suspensió dels seus drets com a diputats, que ahir va ser notificada al Parlament. En el recurs presentat per Jordi Pina, a part d’acusar el jutge d’obviar la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre quan es pot adoptar aquesta mesura, també es retreu a Llarena que esperés a la reunió entre el president espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Quim Torra, per dictar la suspensió quan ja feia dues setmanes que ho podia haver fet.

Sense negociacions amb la fiscalia

Després de diverses informacions que apuntaven que hi havia converses amb la fiscalia per rebaixar les penes, tots els advocats van voler tancar files: van negar rotundament que existís aquest diàleg. “No hi haurà cap negociació”, va afirmar l’advocat de l’exvicepresident Oriol Junqueras i dels consellers d’ERC, Andreu Van den Eynde. Va reiterar que les defenses demanaran l’absolució i que arribaran a recórrer fins i tot una multa al Tribunal Europeu de Drets Humans. L’advocada de Jordi Cuixart, que també està acusat de rebel·lió, va reforçar aquesta idea afirmant que el president d’Òmnium és un activista i “no ha comès cap delicte”. Xavier Melero i Jordi Pina també s’hi van sumar. “Cap negociació és possible ni favorable”, va afirmar l’advocat de Forn. A més a més, va recordar que no tindria sentit negociar amb el ministeri públic durant el judici, ja que qualsevol pacte podria acabar neutralitzat per l’acusació popular que du a terme el partit ultradretà Vox. Mentre aquesta formació estigui personada en la causa, la sala del Suprem sempre podrà agafar-se a les seves peticions a l’hora de dictar sentència -va reflexionar-. De fet, durant la instrucció ja es va produir aquest fenomen: la fiscalia va demanar la llibertat per “raons humanitàries” de Joaquim Forn i la sala ho va rebutjar agafant-se a la presó incondicional que demanava Vox. Pina, per la seva banda, també va negar cap negociació amb el ministeri públic i va assegurar que tampoc existirà en un futur.

Després d’exposar la seva estratègia jurídica, els advocats no es van oblidar de fer una crida a la mobilització: van instar la ciutadania a manifestar-se avui a Barcelona en contra d’una causa judicial “inventada” que manté a la presó i a l’exili fins a setze persones.

La Moncloa refusa deixar Schengen com demana el PP

El govern espanyol es va desmarcar ahir de les crítiques que el PP i Ciutadans van expressar sobre el funcionament de les euroordres arran de la negativa de la justícia alemanya d’extradir Carles Puigdemont per rebel·lió. En roda de premsa posterior al consell de ministres, la portaveu del govern de Pedro Sánchez, Isabel Celaá, va asseverar que no comparteixen els dubtes expressats per les dues formacions i va reiterar, així, el “respecte” del govern a les decisions judicials. D’aquesta manera, descarten efectuar cap canvi en la relació amb Europa com la que van demanar els populars arran de la resolució dels tribunals alemanys. “El govern d’Espanya defensa Schengen en tots els sentits. Posar-lo en qüestió és alinear-se amb algunes posicions europees que no compartim de cap de les maneres”, va reiterar Celaá, en resposta a les demandes del portaveu europeu del PP, Esteban González Pons, i el candidat a la presidència del partit, Pablo Casado, de treure Espanya de l’espai lliure de circulació de persones europeu, en represàlia per la decisió de l’Audiència de Schleswig-Holstein.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF