TRIBUNALS

Les defenses de l’1-O passen a l’atac: “És un judici a les urnes”

Els advocats dels líders independentistes neguen la rebel·lió i la malversació amb arguments diferents

Ni rebel·lió, ni sedició, ni malversació ni desobediència. Totes les defenses dels líders independentistes processats davant del Tribunal Suprem comparteixen la idea que en el camí cap a l’1-O, en la mateixa votació del referèndum i després de la seva celebració no es va cometre cap delicte, sinó que han sigut la Fiscalia i les acusacions les que han rebregat el Codi Penal i han creat un relat esbiaixat de la violència per poder-los acusar. Aquesta és la idea principal que traspua dels escrits de defensa presentats per Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i la resta d’exconsellers empresonats que els últims dies s’han anat presentant davant del Tribunal Suprem, que jutjarà els presos en poques setmanes.

La idea general és la mateixa, però cadascú posa l’accent en un aspecte determinat, en funció del discurs polític que es vol exhibir. Per exemple, mentre Oriol Junqueras i Raül Romeva denuncien una “causa general” contra l’independentisme, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull parlaven ahir -per boca del seu advocat, Jordi Pina- d’“un judici contra les urnes, la democràcia i els drets fonamentals”.

També hi ha diferències pel paper que tenien en el moment dels fets. Cuixart i Sànchez es presenten com un “cap de turc” de les acusacions per portar a judici la mobilització ciutadana, i Forcadell recorda que el Parlament és un òrgan de debat que no pot interferir en l’activitat dels diputats. A més, cadascun dels processats s’ha fet fort en una línia de defensa, com per exemple l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, que es fixa en l’àmbit de la seguretat i nega haver donat ordres polítiques als Mossos i es desvincula del disseny del dispositiu policial de l’1-O.

Més enllà de les diferències de les línies estratègiques de defensa, la negació dels delictes de rebel·lió i sedició s’argumenten fonamentalment a través de dos aspectes. Tots els escrits recorden, d’una banda, que la convocatòria d’un referèndum es va despenalitzar el 2005. “Votar en referèndum no és delicte, convocar-lo, tampoc”, sentencia l’escrit del lletrat d’ERC. Amb aquesta convicció, els processats asseguren que “no s’avergonyeixen ni defugen res del que han fet”. “Absolutament res. Les conviccions polítiques, les idees sobiranistes, la ideologia independentista de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull estan intactes”, remarcava ahir Pina. Tanmateix, en el seu escrit apunten que en tot moment van pensar que l’1-O acabaria sent un nou 9-N, perquè així és com, segons diuen, ho transmetia el govern espanyol.

Un vídeo per negar la violència

D’altra banda, tots els escrits insisteixen que les acusacions han deformat el relat dels fets i han presentat al tribunal “imatges d’un camp de batalla” que no va existir mai, segons l’escrit del lletrat de Sànchez, Rull i Turull. De fet, la defensa dels tres processats intentarà rebatre l’existència de violència demanant que el tribunal admeti com a prova un llapis de memòria que s’ha adjuntat als tres escrits de defensa i que conté entre sis i vuit hores d’imatges que intenten desmuntar el relat “esbiaixat” que la Guàrdia Civil va fer en els seus informes sobre l’1-O. “Per cada policia ferit, aportem imatges del que havia fet abans la Guàrdia Civil”, deia ahir el lletrat. En aquest sentit, l’advocada de Carme Forcadell impugna els atestats redactats pel tinent coronel de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, Daniel Baena, que han alimentat tota la causa, perquè “no és en absolut imparcial”.

L’absència de violència és un dels arguments principals de l’escrit de Turull i recorda que la decisió d’habilitar un cens universal l’1-O és un clar exemple que el Govern va intentar evitar en tot moment l’enfrontament. “Ens trobem davant la primera rebel·lió de la història de la humanitat que té caps principals però no mers participants ”, afegeix l’escrit de defensa. El de Sànchez, en canvi, es fixa més en el pacifisme de les mobilitzacions davant la seu d’Economia durant els escorcolls del 20-S. “No hi va haver cap pla per intentar impedir el compliment de les resolucions judicials, ni van tenir lloc concentracions hostils i violentes, sinó simplement mobilitzacions ciutadanes pacífiques”, remarca.

Forn defensa els Mossos

Una de les defenses més específiques serà la de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, que subratllarà que des de la seva posició de responsabilitat política no va donar cap instrucció tècnica als Mossos sobre els operatius del 20-S i l’1-O. En l’escrit del seu advocat, Xavier Melero, Forn constata el “delicat equilibri” -realitzat “amb èxit”- entre la seva determinació perquè se celebrés l’1-O com a membre del Govern i el compliment “rigorós” del que suposava ser el cap polític de la policia. Tot i subratllar que “no es pot utilitzar el delicte de rebel·lió per reprimir la dissidència política expressada de manera pacífica”, deixa en un segon pla l’al·legat polític i se centra en rebatre el suposat incompliment de les instruccions judicials per part dels Mossos.

“Tota intervenció ha d’estar presidida per la premissa general de prioritzar la seguretat, tant dels efectius policials com dels ciutadans, per l’eficàcia i per preservar la pacífica convivència. Es farà un ús mínim i proporcionat de la força, i s’evitarà qualsevol excés”. Aquesta és l’ordre que Forn destaca que va donar l’aleshores secretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto, dos dies abans del referèndum, en consonància amb la instrucció del TSJC que ordenava decomissar el material electoral i tancar els col·legis. A més, malgrat que assegura que no va dissenyar l’operatiu policial, Forn va participar en diverses reunions de coordinació i destaca que en cap de les trobades el coordinador del dispositiu del conjunt de cossos de seguretat, el coronel Diego Pérez de los Cobos, no va apuntar que la proposta de la policia catalana fos “insuficient o inoperant”.

Una altra de les encausades que exposarà una defensa singular és Forcadell, que argumentarà que la presidència i la mesa del Parlament no tenen potestat per interferir en la iniciativa legislativa, que correspon als grups parlamentaris. Així ho reflecteix l’escrit -avançat per l’ARA- de la seva advocada, Olga Arderiu, que s’ajuda de la doctrina del Constitucional per assenyalar que la mesa de la cambra no pot impedir el debat parlamentari, ni quan les resolucions contravinguin la Constitució. Tot i això, Forcadell fa una dura crítica al TC i a la resta d’òrgans jurisdiccionals espanyols i els acusa d’haver-se escudat amb la “unitat d’Espanya per justificar la vulneració de drets fonamentals”. Una afirmació que, sens dubte, comparteixen tots els encausats.

Les claus de l’estratègia de les defenses

Absència de violència

Sense violència no hi ha rebel·lió, diuen les defenses, que rebaten el relat “esbiaixat” de la Guàrdia Civil de l’1-O i el 20-S, i la imatge “inventada” per la Fiscalia en l’escrit d’acusació. Defensen que tant el referèndum com la mobilització pels escorcolls van ser “pacífics”.

El precedent del 9-N

La defensa de Sànchez, Turull i Rull diu que els processats van actuar en tot moment pensant que l’1-O acabaria sent una rèplica de la consulta del 9-N que l’Estat acabaria tolerant, i més tenint en compte les afirmacions d’Íñigo Méndez de Vigo, que el va qualificar de “pantomima”.

Drets fonamentals

Josep Rull argumenta que les acusacions de la Fiscalia i de Vox són un atac directe als drets fonamentals, com ara la llibertat d’expressió, ideològica o de reunió i manifestació. “Es persegueix com a finalitat primordial escarmentar”, assegura l’escrit de la defensa del líder independentista.

Tampoc es va desobeir

Un dels arguments de la defensa de l’exconsellera Meritxell Borràs és que ella i la resta d’exmembres del Govern van signar el decret de convocatòria del referèndum abans que la llei que l’emparava estigués suspesa pel Tribunal Constitucional.

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF