Política 12/02/2019

Una defensa política versus una defensa tècnica: les diferents estratègies dels advocats dels presos

El lletrat de Junqueras denuncia que "s'han restringit tots els drets de la Constitució"

Xavi Tedó
5 min
Una defensa política versus una defensa tècnica: les diferents estratègies dels advocats dels presos

BarcelonaSegueix en directe el judici al Procés

"No farem una defensa política, sinó de valors i drets humans", ha assenyalat l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, en l'inici de la seva intervenció. Sigui com sigui, l'estratègia del lletrat ha tingut un clar to polític, així com la de Jordi Pina, advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, molt diferent al que ha fet servir Xavier Melero, representant legal de Joaquim Forn.

Una defensa política per denunciar la vulneració de drets

L'advocat de Junqueras i Romeva ha centrat la seva primera intervenció en denunciar la vulneració de drets fonamentals durant tota la causa, que ha anat desgranant un per un citant tot de jurisdicció europea, incloent-hi el cas de l'opositor pro kurd empresonat a Turquia Salahattin Demirtas. "La causa atempta contra la dissidència política", ha sentenciat. Van den Eynde ha subratllat que el primer dret que s'està vulnerant és el de la llibertat ideològica. "No hi ha cap llei internacional ni de la UE que impedeixi la secessió d'una entitat subestatal. L'autodeterminació és sinònim de pau i no de guerra", ha afirmat abans de denunciar que s'estigui "criminalitzant el fet de dipositar un vot en una urna".

No ha estat l'únic dret que s'ha vulnerat, a parer seu, en tota aquesta causa, perquè la llibertat d'expressió, el de reunió i manifestació també s'han impedit. Com els drets polítics que ha tret Junqueras de la primera línia política o la presumpció d'innocència. "Als acusats se'ls ha assimilat a terroristes en ser suspesos com a diputats i s'ha impedit la investidura de càrrecs electes", ha denunciat el lletrat. "Fins i tot el de llibertat de culte per no deixar anar a missa Junqueras", ha criticat Van den Eynde abans d'exclamar: "Tots els drets de la Constitució s'han restringit en aquest procediment. Em costa trobar quin dret no s'ha vulnerat", ha dit amb sarcasme.

En aquest sentit, ha carregat amb duresa contra la vulneració de la presumpció d'innocència. "Hi ha hagut una campanya de criminalització que ha contaminat el procés", ha destacat l'advocat, que ha ressaltat que a la querella de la fiscalia es deia que "la caiguda serà més dura" o que la directora d'Espanya Global, Irene Lozano, "va pel món dient que els acusats ja han sigut condemnats". "L'última vulneració de la presumpció d'innocència és l'autobús de Ciutadans recorrent Espanya demanant que no se’ls doni l’indult. És del Far West posar un bus amb la imatge de la cara de Junqueras", ha ironitzat l'advocat.

També ha considerat que la causa atempta contra el "dret a protestar", perquè "el 20-S era una protesta i es va vendre com una sedició". "No m'he trobat mai ningú a Europa que entengui aquesta severitat de la resposta dels fets", ha asseverat. Per tot plegat, ha demanat que es deixi Junqueras i Romeva en llibertat per deixar de vulnerar drets, perquè considera que així serà possible "tenir un judici diferent".

De fet, l'única part tècnica a què s'ha aferrat Van den Eynde ha sigut la demanda de la documentació sobre la investigació de l'1-O del jutjat d'instrucció número 13, al qual ha acusat de ser la "causa mare" d'aquest judici. També ha demanat tenir accés a la informació de les càrregues policials l'1-O, de la causa contra el major Josep Lluís Trapero a l'Audiència Nacional, conèixer la identitat d'un testimoni protegit de la fiscalia i la participació directa dels observadors internacionals com a "garants dels drets humans".

La parcialitat de la justícia

L'advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez també ha optat per una defensa política i ha denunciat "la vulneració del dret a un jutge imparcial". "No s'ho prenguin com una ofensa", ha dit als magistrats, i ha exposat els seus motius. "Hi ha una frase en dues interlocutòries realitzada per l'instructor de la causa en què es fa servir la frase "l'estratègia que patim": "Això no és un error sinó una frase d'aquell que escriu el que sent". "És l'expressió d'un sentiment", ha insistit. "Per sentit comú, quan un magistrat fa servir la primera persona del plural per referir-se a uns fets que està investigant és raonable que aquells que estan sent investigats dubtin sobre la imparcialitat", ha remarcat.

Així mateix, Pina també ha denunciat la intervenció "no imparcial del magistrat Francisco Monterde", que va formar part de les sales d'apel·lacions que van resoldre qüestions entre les quals la llibertat dels presos. "Forma part d'una associació [Associació Professional de la Magistratura]", ha exposat l'advocat de Rull, Turull i Sànchez. "Aquesta associació ha anat fent tuits contra els acusats i sobre aquest procediment", ha revelat denunciant que Monterde és el vicepresident de l'entitat.

L'associació, segons l'advocat, titllava els presos de "colpistes" i associacions sobiranistes d'"anticonstitucionals", adjuntant una fotografia de Jordi Sànchez i atribuint-li "un delicte penal". "Es titllava l'ANC com a trama secessionista", ha lamentat Pina, que ha assegurat que "es deia als magistrats que havien d'actuar sense mitges tintes davant el desafiament separatista".

L'advocat ha recusat també quatre magistrats més de falta d'imparcialitat, els que van admetre a tràmit la querella del ministeri fiscal de l'Estat contra els dirigents independentistes. "Per poder-la admetre a tràmit, vostès van haver de valorar els supòsits de rebel·lió i sedició", ha asseverat. "Consideràvem i considero que vostès no haurien de poder jutjar aquests fets, perquè estan contaminats en haver fet consideració sobre una qüestió prejudicial", ha lamentat Pina.

L'advocat també ha citat el missatge del senador del PP, Ignacio Cosidó, sobre el fet de "controlar el Suprem per la porta del darrere". Això és una prova, ha insistit l'advocat, que hi ha "una aparença de manca d'imparcialitat". En el mateix sentit, Pina ha esmentat una carta publicada per 'El Español' que Lesmes va enviar al magistrat del jutjat d'instrucció número 13 Juan Antonio Ramírez Sunyer. "El president del Suprem li deia a la instrucció que havia canviat el rumb d'Espanya i que la seva feina s'havia de titllar d'heroica", ha recordat. "Facin de jutges, no de salvadors de la pàtria", ha reclamat, abans de sentenciar que "aquest procediment no va d'això".

Una defensa tècnica que qüestiona el procediment

Melero, en canvi, ha qüestionat el procediment i ha denunciat que s'hagi predicat "que Forn tenia capacitat de domini sobre la força militar". Melero ha exposat que el jutge instructor va establir una "diferència" entre els "autors materials" de "l'aixecament insurreccional", que avui s'enfronten al Suprem, i, d'altra banda, "la força policial i els seus responsables, que serien uns cooperadors necessaris" en "comissió per omissió", als quals se'ls atribueix que "instrumentalitzats pel poder polític no van fer el que havien de fer", que es troben en un altre procediment. "Aquesta configuració de la tipificitat i de l'autoria, així com la divisió de procediments, poden portar a decisions indesitjables", ha conclòs.

stats