INTERROGATORIS
Política 15/02/2019

Junqueras i Forn desmunten la rebel·lió per vies diferents

El líder d'ERC es presenta com un "pres polític" i recorda que "votar no és delicte"

Mariona Ferrer I Fornells / Ot Serra
5 min
Les diferències estratègiques de les defenses afloren en l'arrencada de les declaracions de Junqueras i Forn

MadridHa sigut un any i mig de silenci forçós, i ahir Oriol Junqueras i Joaquim Forn van poder-lo trencar al Tribunal Suprem, el dia que tenien fixat a l’horitzó des que el 2 de novembre del 2017 van entrar a la presó. Des d’aleshores la defensa de l’acusació de rebel·lió s’havia conduït a través dels advocats o articles als mitjans de comunicació, però ahir van fer sentir la seva veu. “No hem comès cap delicte”, van coincidir l’exvicepresident i l’exconseller d’Interior, en dos interrogatoris que responen a estratègies contraposades, però amb l’esperança que siguin igualment efectius per doblegar el relat de la violència.

Junqueras va deixar clar d’entrada que no respondria a la Fiscalia, de manera que va tenir via lliure per confegir amb el seu advocat, Andreu Van den Eynde, un discurs purament polític més propi d’un míting en què va defensar l’autodeterminació i l’objectiu de la independència de Catalunya. Forn, en canvi, va optar per una perspectiva molt més tècnica, responent a cada objecció de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, especialment incisius en les preguntes. Junqueras i Forn van obrir el torn d’interrogatoris, que continuaran dimarts vinent amb el torn dels exconsellers Jordi Turull i Raül Romeva.

"Un pres polític en situació d'indefensió"

Junqueras va convertir en dues hores i mitja la sala de vistes del Tribunal Suprem en una llarga conferència sobre el passat, present i futur d’ERC i del moviment independentista. Després de presentar-se com un “pres polític” perquè es troba en una “situació d’indefensió” al ser jutjat per les seves “idees i no per fets”, va abordar la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut i la mobilització multitudinària del juliol del 2010, quan es va produir el “gir” majoritari cap a l’independentisme.

El president d’ERC va traçar una línia d’aquests últims nou anys i va subratllar el que s’ha mantingut inalterable en l’escenari polític: “La cadira buida de l’Estat”. Fent esment als pressupostos fallits de Pedro Sánchez, Junqueras va destacar que la manca de voluntat de diàleg dels successius governs espanyols ha impedit una “solució política” negociada al conflicte, l’opció que va assegurar que desitjava i desitja actualment.

En aquest sentit, va enumerar una llista de casos paral·lels en què les administracions s’han posat d’acord perquè la ciutadania s’expressés sobre la relació territorial d’una comunitat política en un país: “El Canadà respecte al Quebec, el Regne Unit respecte a Escòcia i Irlanda, Dinamarca respecte a Islàndia i Suècia respecte a Noruega”. “En tots aquests casos la cadira no estava buida”, va puntualitzar.

L’interrogatori pactat i pautat del seu advocat va permetre a Junqueras portar el cas al seu terreny i defensar la seva tesi amb comoditat. “¿Opina que és il·legal promoure la independència?”, el va interpel·lar Van den Eynde per acabar, després de més de seixanta preguntes. Junqueras va poder refermar que organitzar un referèndum “no és delicte” i que així ho marca el Codi Penal des que el Congrés el 2005 ho va despenalitzar. “Defensar pacíficament la independència no és delicte i és un convenciment que mantinc”, va concloure.

Tanmateix, el president d’ERC també va entrar en aspectes més concrets de la causa, com l’acusació de violència. “Mai, mai, mai! Si repassen els meus discursos, articles i llibres, no hi ha cap dubte que no hem avalat mai una actuació violenta”, va esgrimir Junqueras, i va denunciar el relat “retorçat” de la Fiscalia. “Votar no és un delicte, però impedir-ho per la força sí”, va al·legar el president d’ERC, que va situar la culpa a l’altra banda de la sala.

La tensió de Forn

Junqueras i Forn, que no va deixar escapar pràcticament cap detall dels fets més determinants del Procés, van coincidir en culpar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional de la violència als carrers. En clau política, Forn va dir sense embuts que era partidari de convocar eleccions per evitar el 155, en lloc d’optar per una declaració d’independència a la qual va restar tota transcendència. Després d’afirmar que no es van publicar al 'Diari Oficial de la Generalitat' les resolucions votades a la cambra catalana, va assegurar també que no es va produir “cap acte de resistència al 155”.

Junqueras havia pogut evitar posicionar-se sobre aquestes qüestions, i Forn va ajudar que el president d’ERC mantingués les seves reserves. El fiscal es va interessar per l’opinió de l’exvicepresident en les hores prèvies a la DUI, però l’alcaldable per Barcelona el va protegir i va assegurar que no ho recordava. “Són estratègies complementàries”, deia Van den Eynde sortint del tribunal, que va enaltir el “grau de detall a nivell tècnic” que va aportar Forn. Les gairebé quatre hores de declaració de l’extitular d’Interior, certament, van girar al voltant de qüestions tècniques en relació a l’actuació dels Mossos d’Esquadra, a qui no va donar cap “ordre política”, va afirmar.

Marchena, al timó

Alhora, ahir es va projectar la figura del president del tribunal. Manuel Marchena és conscient que Europa té la vista posada en aquest judici i que la sentència previsiblement acabarà al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estraburg. Per això està intentant donar una imatge garantista i de transparència. Si durant les dues primeres sessions del judici no va deixar de citar jurisprudència europea per emparar les seves decisions, ahir va optar per intervenir en diverses ocasions durant l’interrogatori per advertir tant el fiscal com a l’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane, que fossin concrets en les preguntes i no busquessin la mera “adhesió” de Forn en les respostes. A tall d’exemple, va retreure a Seoane que es dediqués a fer valoracions personals. Després que Forn li assegurés que podia separar el “compromís polític” amb el referèndum i, alhora, no donar cap ordre política als Mossos sobre l’1-O, l’advocada de l’Estat li va replicar amb un “Jo sí que tindria problemes”.

Marchena també va parar els peus a Vox. Ja en la resposta de les qüestions prèvies va advertir que no acceptaria “debats ideològics” a la sala i va negar-los l’intent de preguntar a Junqueras –encara que respongués amb un silenci– després de l’interrogatori de Van den Eynde. Vençut, el número dos del partit ultra, Javier Ortega Smith, va optar per ni ser a la sala durant la sessió de la tarda després que el tribunal també deixés entreveure que la seva acusació per organització criminal no s’aguanta. Es va limitar a fer unes declaracions a l’hora de dinar, denunciant el “menyspreu” de Junqueras cap a la sala del Suprem. Vox confia poder recuperar protagonisme durant l’etapa de declaracions de testimonis, ja que, a diferència dels acusats, no es poden negar a respondre a les preguntes de l’acusació.

La defensa de Forn sortia ahir satisfeta del Suprem i destacava el fet que Marchena hagués hagut d’intercedir en la formulació de les preguntes del fiscal Cadena. “Han caigut en el parany”, va opinar. Van den Eynde va defensar, per “coherència”, la decisió de no respondre a la Fiscalia i no va considerar-ho un greuge de cara a la sentència. Tant lletrats com familiars sortien també ahir amb mig somriure, dintre de la gravetat, amb la satisfacció que per fi Junqueras i Forn havien pogut parlar després de 469 dies d’obligat ostracisme.

stats