PANDÈMIA
Política 17/07/2020

Marga Frontera: “Les decisions no es prenen per les pressions de determinats sectors”

La coordinadora del Grup de Desconfinament del Govern parla de la incertesa dels rebrots i de l’arribada a les Balears d’una segona onada de la pandèmia del coronavirus

Maria Llull
5 min
“Les decisions no es 
 Prenen per les pressions  De determinats sectors” Marga Frontera

PalmaJa fa mesos que Marga Frontera treballa sense horari a la Conselleria de Salut. Com a cap de l’equip tècnic que assessora el Govern en temes de desconfinament, ara s’enfronta a la incertesa dels rebrots i de l’arribada a les Balears d’una segona onada de la pandèmia del coronavirus. Per això, defensa les mesures contundents de l’Executiu i fa una crida a la responsabilitat a ciutadans i turistes.

A les Balears hi ha poc més de 100 casos actius detectats de coronavirus. La situació epidemiològica és bona perquè està controlada o perquè no es controla el nombre real d’infeccions?

Diria que els números de la situació epidemiològica són bons malgrat que es fa un esforç diagnòstic tremendament superior al del principi de l’epidèmia. A l’inici, els protocols sanitaris indicaven que només s’havien de fer proves PCR als casos amb símptomes greus. Avui dia és diferent i feim PCR a qualsevol persona que en tingui el més mínim símptoma, a més del rastreig i les proves a tots els contactes. Detectam moltíssims més asimptomàtics i persones amb símptomes lleus que abans.

Si se’n detecten tants de casos, com és que han minvat tant els que necessiten més atenció mèdica?

Controlam la transmissió molt més que al principi. La gent gran es protegeix millor, mantenim la distància social, utilitzam mascaretes, ens rentam les mans, etc. Al principi, es contagiava sobretot gent major, però ara la mitjana d’edat ha davallat moltíssim. Això fa pensar que la població de més risc s’està protegint.

Per què no es va decidir abans que la mascareta fos obligatòria, si és una mesura preventiva tan eficaç?

Les decisions s’han de prendre segons l’evidència científica, que evoluciona. El nostre deure és estar informats i prendre les mesures més prudents. Gràcies a la recerca bàsica, als models predictius i a les experiències d’altres països, veim què funciona, i és el que hem dit: higiene de mans, distància física i mascareta. Hi havia el dubte de si la mascareta era necessària en segons quins moments, perquè es pensava que tal vegada no hi havia transmissió per aerosols. Ara comença a haver-hi evidència que sí que es produeix.

Ens hem precipitat a reobrir els aeroports i a tornar a rebre turistes?

Amb les dades d’avui dia, sembla que no. Des del 15 de juny que estam oberts, ha passat un mes. Vàrem ser els primers a rebre turistes i, si miram la nostra situació epidemiològica, comparada amb la d’altres territoris d’Espanya, estam millor. De fet, avui dia encara no hem detectat cap cas importat de l’estranger per part de turistes -els de Menorca són espanyols. L’increment del risc ve per la relaxació de les mesures de precaució, tant de residents com de visitants.

Com valorau les crítiques de la patronal turística a l’ús obligatori de la mascareta?

Cadascun ha de defensar el seu àmbit econòmic i és normal, perquè és la seva feina i en depenen llocs de feina. Després, els experts i les autoritats sanitàries són els que han de prendre les decisions. Tot depèn ara mateix de la salut de la població i la contenció de l’epidèmia, també el futur d’aquesta comunitat. Per tant, les decisions no es prenen per les pressions de determinats sectors, perquè al final això també seria contraproduent per a aquests mateixos sectors.

S’han rebut pressions per reobrir aeroports i reactivar el turisme?

Aquí es va demanar que es tancassin els aeroports i això va protegir molt la població. Però no es va demanar que obrissin abans d’hora, sinó que es va fer a la vegada que la resta de territoris d’Espanya i d’Europa. Són temes en els quals no tenim competències.

Hi ha qui reclama que es facin PCR als turistes. És necessari?

És complex. Els visitants podrien venir amb una PCR feta. Però quant de temps abans de venir? Una setmana? Durant aquesta setmana es poden contagiar. A més, encara no hi ha excés de reactius i materials per a les proves diagnòstiques i ens podríem trobar en una situació de dèficit. Si es fes aquí, vàrem calcular que, perquè el temps d’espera de la gent fins a recollir l’equipatge sigui d’una hora i mitja, cal un mínim de 20 professionals sanitaris per avió. Multipliquem això pel nombre d’avions que arriben a les Balears. La logística és complicada. A més, malgrat que les PCR són la millor prova, també donen falsos positius i negatius. Per això defensam que els visitants han de venir de zones en una situació epidemiològica similar a la nostra. Així el risc és assumible.

Els habitants del Regne Unit, per exemple, ja poden entrar i allà no estan en una situació semblant... Preocupa?

Sí, clar. Aquests temes preocupen des del punt de vista sanitari i s’intenta que funcionin bé. Sempre hem demanat al govern control sanitari a ports i aeroports. L’entrada d’aquests turistes s’ha de fer de la manera més segura possible.

El Govern ha establert multes per l’incompliment de les normes i ha tancat carrers a Magaluf i la Platja de Palma. Però les imatges de bauxa ja s’han produït. Arriben tard, aquestes decisions?

Hi ha restriccions importants que no es troben en altres comunitats. Ho hem posat tot de part nostra per evitar aquestes situacions, però després hi entra la responsabilitat individual i col·lectiva. Quan s’han vist situacions de descontrol, s’han posat en marxa un altre pic mesures directes. No podem anar a mitges tintes perquè ens hi jugam la salut de la població. Tota conducta irresponsable haurà de ser perseguida i castigada amb la màxima duresa.

Hi han influït les declaracions del ministre de Sanitat alemany

No. Estam preocupats pel que pugui suposar el descontrol per a la nostra població i indústria turística, no pel que opini un ministre.

Podem tenir sorpreses les pròximes setmanes, abans que acabi l’estiu?

El virus continua entre nosaltres i l’única manera d’aconseguir controlar-lo és posar-hi de part nostra. Si no es respecten els aïllaments, la distància social i l’ús de la mascareta, per descomptat que podem tenir sorpreses. La situació es pot descontrolar en qualsevol moment si no feim el que toca.

Estau preparant confinaments per zones en cas que sigui necessari?

El plantejament inicial és ser proactius per intentar evitar situacions que perjudiquin greument la societat, l’activitat econòmica i el benestar de la població. Es fan proves a tots els que tenen el mínim símptoma compatible amb covid, als seus contactes estrets, i aïllaments preventius. A la vegada, es defineixen estratègies per fer cribratges en col·lectius de més risc. Però si hi ha una situació de possible descontrol en una àrea concreta, hem comprovat que els confinaments funcionen.

Podran començar els infants el curs de manera presencial?

Si al setembre tenim una situació epidemiològica com la d’ara, els infants han de tornar a escola. Estam fent tots els esforços per aconseguir que l’inici del curs sigui presencial de manera segura. Feim activitats de molt més risc que el que implica que un infant vagi a escola. El benestar intel·lectual i emocional dels infants és important i convé que ens ho prenguem seriosament.

Quines previsions feis respecte d’una segona onada de coronavirus? Serà la tardor una època d’especial risc?

Ja hi ha segones onades d’estiu en països amb climes similars al nostre, com Israel. Hem d’oblidar que podem estar tranquils fins a la tardor. La tardor preocupa per la davallada de la temperatura, que sembla afavorir la viabilitat i la transmissió del virus. Amb l’arribada del fred també tendim a estar més en interiors, un àmbit amb major risc de contagi. A més, començarà la temporada de les infeccions respiratòries, que complicaran la detecció del covid-19. Hi ha dubtes sobre com poden cursar infeccions dobles de grip amb covid. Tot això preocupa, perquè el sistema sanitari pateix quan hi ha una epidèmia de grip important. Ens hem de preparar per veure com reacciona respecte d’una de grip amb el covid-19.

stats