Misc 08/12/2017

Els presos i exiliats centren el primer debat electoral

Els partits independentistes fan front comú contra el bloc del 155: PP, Cs i PSC

i
David Miró
3 min
Els set candidats al 21-D al plató de TVE

BarcelonaEl primer debat electoral televisat del 21-D va derivar en un foc creuat entre els partits independentistes i els del 155 per la situació dels presos i membres del Govern exiliats. La formació que encapçala el president Puigdemont, Junts per Catalunya, va enviar-hi un Jordi Turull que tot just va sortir dilluns de la presó d’Estremera. Ell era, d’alguna manera, el missatge. I ho va saber aprofitar. “Mentre vostè estava ballant, a mi m’estaven emmanillant”, li va etzibar a Miquel Iceta, al qual va acusar de ser còmplice de l’aplicació del 155. Iceta es va regirar a la cadira: “Jordi, ¿t’hi ha ficat un militant socialista a la presó? No, ha sigut un jutge”.

El representant d’ERC, Roger Torrent, també va citar la situació del seu cap de files, Oriol Junqueras: “Aquest Nadal hi ha pares que no podran veure els fills perquè són presos polítics”, i fins i tot es va encarar a Xavier García Albiol quan aquest li va recordar a Turull que la legislació espanyola el deixava ser candidat. “Home, per favor, que aquest home acaba de sortir de la presó!”, va clamar el representant d’ERC.

La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, va pintar un panorama dramàtic a Catalunya (famílies trencades, fuga d’empreses, etc.), però curiosament va buscar més el cos a cos amb Xavier Domènech que amb els independentistes. “No teniu solucions. Teniu un problema, voleu fer president el senyor Junqueras”, li va retreure. El candidat dels comuns es va mostrar còmode en aquest cara a cara: “La solució no és ni Puigdemont ni Arrimadas, que és la candidata d’Aznar”, va respondre.

El cap de llista del PP es va presentar amb un vistós llaç amb els colors de la bandera espanyola a la solapa i parlant en castellà, una manera clara d’indicar a quin tipus d’electorat es dirigia. El seu to agressiu va fregar la impertinència a vegades, com quan li va dir a Turull que havia d’haver “estat molt distret a la cel·la”. Albiol, que treia cartolines amb dades que no s’acabava de saber, va treure molt aviat el seu particular hit : la notícia que una cosina de Carles Puigdemont havia tret la seva empresa de Catalunya. “Jo treballaré perquè la cosina de Puigdemont pugui tornar la seva empresa a Catalunya”, va dir. Turull li va agafar la frase al vol per respondre àgil: “Jo treballaré perquè torni el senyor Puigdemont”.

El rosari de l’aurora

Miquel Iceta lluïa el pin institucional de la Generalitat, en coherència amb la seva campanya presidencialista, i va intentar situar-se au-dessus de la mêlée defensant la negociació i l’acord com a fórmula per superar el “bloqueig”. “El que ens juguem el 21-D és tornar enrere o girar full. Perquè això ha acabat com el rosari de l’aurora”. Iceta va reclamar repetidament als independentistes que acceptin el seu “fracàs polític”.

El candidat de la CUP, Carles Riera, va adoptar un to pedagògic i professoral, suau en la forma però dur en el fons: “Només podem fer un salt endavant en drets socials si implementem la República, desobeint l’Estat quan calgui i continuant en la via unilateral”, va dir marcant distàncies amb els altres candidats independentistes.

L’intercanvi de retrets es va repetir en el bloc econòmic. Els partits unionistes van acusar els independentistes de provocar l’empitjorament econòmic, i aquests van culpar el PP del decret que facilita el trasllat de seus empresarials i de la repressió policial de l’1-O.

Jordi Turull i Roger Torrent, les formacions dels quals van frec a frec a les enquestes, van evitar qualsevol enfrontament i van actuar fins i tot de manera coordinada. El candidat de Junts per Catalunya va mostrar les taules que li han fornit els seus anys d’experiència i va ser molt efectiu a l’hora de col·locar el seu missatge. I quan el presentador de TVE li va atorgar tres segons el va resumir en una sola frase molt senzilla: “S’ha de votar el president Puigdemont. I ja està”. Torrent, que substituïa una Marta Rovira que era a Brussel·les, va acusar l’Estat de voler “il·legalitzar ERC”. En el seu minut final va advertir que si guanya el bloc del 155 “arrasaran el país”, i va voler subratllar que són “garantia de lluita contra la corrupció”.

Arrimadas va insistir un cop i un altre en el cansament que li produeix el Procés. “¿Us imagineu que en lloc de parlar d’independència tota l’estona ens centrem en el que importa de veritat?”, va dir en un minut final mirant a càmera com si fos la repetició de l’anunci de Cs. Iceta va aprofitar per parlar de “reconciliació”, Riera es va comprometre a encarnar “la gent que es va jugar el físic l’1-O”. Domènech va destacar que els comuns “tindrien la clau” i Albiol es va limitar a fer una crida al vot. Al final, tot i la tensió d’alguns moments i l’excepcionalitat del moment, la sang no va arribar al riu.

stats