BarcelonaNomés el 8,5% de la població considera que l’educació és un dels tres principals problemes a l’Estat, segons l’últim CIS, i en el debat electoral a TVE cap candidat va proposar ni una mesura en aquest àmbit. Però l’aparent indiferència sobre aquest tema no evita, ni de bon tros, que des de fa temps l’escola s’utilitzi com a arma llancívola entre partits. De fet, la tensió política també es va traslladar a les aules, i la comunitat educativa catalana va ser objecte de crítiques des d’algunes formacions, que acusaven d’adoctrinar i de no ensenyar prou castellà. La llengua, doncs, centra bona part de les propostes dels partits, així com el paper de l’escola concertada i com superar l’anomenada llei Wert, l’enèsima legislació de l’Estat.
És el que Enric Prats, professor de pedagogia de la UB, defineix com el “model escombra”, una manera de fer política en educació que implica necessàriament “que el que arriba al govern anul·la tot el que s’ha fet abans”. Al llibre L’escola importa, Prats dona una dada que explica, en part, per què és tan difícil dur a terme polítiques educatives de llarg abast a l’Estat: en 40 anys de democràcia hi ha hagut vint ministres d’Educació i catorze consellers d’Ensenyament o Educació a Catalunya. De fet, explica que el rècord del ministre José María Maravall -va exercir el càrrec durant cinc anys i set mesos- va permetre aprovar una de les lleis més importants en educació, la Logse, l’any 1990. Amb el PP al poder es va aprovar una nova llei, la LOCE, però l’arribada de Zapatero a la Moncloa la va deixar en paper mullat, perquè també els socialistes, amb la LOE, van voler desplegar la seva normativa. La més polèmica, però, va tornar a arribar amb la majoria absoluta del PP, suficient perquè la Lomce presentada per José Ignacio Wert fos aprovada malgrat el rebuig de tota l’oposició. “El vaivé de lleis demostra que els polítics han fet un ús barroer de l’educació i han abandonat la possibilitat de fer política educativa”, afirma Prats. De fet, el consens entre les forces polítiques ha sigut clau perquè Portugal, per exemple, sigui l’únic país europeu que millora cada any el seu nivell educatiu des del 2000.
A Espanya el consens ha sigut, per ara, impossible. El que genera més acord és incrementar els ajuts a l’educació dels 0 a 3 anys, una etapa que, malgrat que no és obligatòria, tots els estudis assenyalen com un moment indispensable per combatre el fracàs escolar. En les altres temàtiques, dos blocs enfrontats: mentre que els partits d’esquerra -Podem i el PSOE- reclamen una nova llei educativa per reformular el pes de la concertada i un pacte nacional per revertir la segregació escolar, des de la dreta proposen reforçar el dret de les famílies a escollir centre. El PP, Ciutadans i Vox posen sobre la taula mesures per uniformalitzar l’educació: des de recuperar les polèmiques revàlides, unes proves obligatòries al final de cada etapa educativa -ho volen els populars i l’extrema dreta-, fins a una selectivitat única per a tot l’Estat, com planteja Ciutadans.
Constitució o feminismes
Durant la campanya també han sorgit propostes per omplir el buit que va deixar l’eliminació de l’assignatura d’educació per a la ciutadania, que havia impulsat el PSOE per substituir religió. Malgrat que a Europa hi ha assignatures de valors ciutadans en què s’estudien les institucions democràtiques, les Constitucions, els drets i deures dels ciutadans i temes com l’amor o la sexualitat, a Espanya no hi ha cap matèria que aglutini aquests coneixements. Ara Ciutadans, que vol suprimir l’ús dels mòbils en horari lectiu i garantir llibres de text gratuïts, proposa una matèria sobre la Constitució, i Podem una sobre feminismes, dos temes que ja entraven en el currículum d’educació per a la ciutadania. Vox diu que per rebre aquesta formació els alumnes hauran de tenir el permís dels pares a través d’un PIN parental.
Pel que fa a la llengua, només ERC i Junts per Catalunya defensen explícitament el model d’immersió lingüística actual, que volen combatre el PP, Ciutadans i Vox. S’haurà de veure si els resultats electorals aporten calma al sector o, com fins ara, l’educació -i en concret l’escola catalana- segueix al centre de la batalla política.
L’ensenyament, arma llancívola dels partits
PSOE
Els socialistes advoquen per un gran pacte d’estat que acordi invertir el 5% del PIB en educació i beques acadèmiques. El PSOE promet destinar els seus esforços a adaptar el model educatiu actual i transformar-lo d’acord amb criteris de “sostenibilitat, digitalització i igualtat de gènere”. Segons el seu programa, seran els cursos de formació professional (FP) els que més percebran la incorporació de competències digitals.
PP
La qüestió de la consolidació del castellà com a llengua vehicular continuarà sent cabdal per als populars en matèria d’educació. A més, la voluntat dels de Casado és “garantir la llibertat dels pares” de triar l’escola per als seus fills i, en aquest sentit, “impulsaran tant l’ensenyament públic com el concertat i el privat”. Un dels discursos de precampanya i que es manté al programa és el de fer proves acadèmiques al final de cada etapa escolar.
Cs
Els d’Albert Rivera s’alineen amb el PP i reiteren la “necessitat d’oferir llibertat als pares a l’hora d’escollir l’escola dels fills”. La formació taronja atorgarà a tots els professors la condició d’“autoritat pública” a tot l’Estat i promourà una selectivitat única a tot el territori. Pel que fa a l’educació secundària, Ciutadans introduirà programes d’excel·lència i patrocinarà el batxillerat internacional.
PODEM
La formació lila aposta per la gratuïtat de l’ensenyament obligatori, el material i el servei de menjador, i també incorporarà aquesta mesura per als graus cursats a la universitat pública. En un altre sentit, Podem instaurarà plans de millora de la prevenció contra l’assetjament escolar i batallarà per eliminar els concerts educatius a les escoles que segreguen per sexe (a Catalunya són 14).
JxCAT
La llista encapçalada per Jordi Sànchez i que defensarà Laura Borràs instarà el Congrés de Diputats a derogar definitivament la vigent llei Lomce, una regulació que, asseguren, “ataca el model educatiu català”. En aquesta línia, defensaran el model “d’èxit” d’immersió lingüística a Catalunya i exigiran l’equiparació del sistema universitari i de recerca de l’Estat a la mitjana de la UE-15.
ERC
Pel que fa a les propostes al Congrés, els republicans batallaran per modificar l’actual Lomce i demanaran la competència única de la Generalitat en l’elaboració dels currículums de les etapes educatives. En una eventual República Catalana, ERC també inclouria la reforma de la formació del professorat per “aconseguir que l’ofici docent estigui entre els més qualificats i socialment reconeguts”.
