El cap damunt les espatlles i l’escapçador escuat, malgrat tot

BarcelonaA l’Hotel Catalonia de Barcelona, la seu electoral de JxCat, i amb el 65,5% dels vots escrutats, el periodista Martí Anglada (membre de les llistes del partit) es mostrava raonablement satisfet. “Sembla que no estàvem tan escapçats -somreia-. Si aguantem aquest resultat, ha anat bé”. En aquell moment JxCat tenia 35 escons i el bloc independentista en sumava 70.

Després en va caure un, però l’anàlisi d’Anglada seguia sent vàlida. Si després de l’aclaparadora ofensiva política, judicial, policial, econòmica i mediàtica que ha significat el 155, i després que Mariano Rajoy (segons ens va assabentar Soraya) hagués escapçat Puigdemont i Junqueras enviant-los a la presó o a l’exili, el resultat és revalidar la majoria independentista i obtenir els pitjors resultats del PP a Catalunya en tota la seva història, Rajoy té un problema. Ell, el PP, el govern d’Espanya i un Estat corrupte on la separació de poders és un acudit macabre. Ells han convocat aquestes eleccions a la seva conveniència, amb els adversaris lligats i emmordassats, i ells les han perdut.

Els bons resultats de JxCat van ser seguits durant la vetllada pels seus protagonistes amb tensió i, diríem, timidesa. Somriures tímids a les salutacions inicials, aplaudiments tímids en l’únic moment (al 34% del recompte) que la formació se situava al capdavant i protestes tímides quan Cs tornava al primer lloc. Al final, una ja no tan tímida satisfacció. La tensió acumulada durant la campanya electoral més lletja i menys democràtica que mai hauríem pogut imaginar es fa notar.

Però la República ha guanyat a pesar de tot (de tot) i a Mariano Rajoy se li pot declamar allò de los muertos que vos matáis gozan de buena salud. El que ve ara, tanmateix, no serà més bonic ni més fàcil, ni més civilitzat.