LEGISLACIÓ

Es crearà un registre de cases buides per llogar-les

La llei obliga l’Administració a fer efectiu el dret a l’habitatge

El Govern crearà un registre d’habitatges desocupats i preveu l’obligació dels grans tenidors de cedir-los temporalment per a lloguer social, segons preveu la Llei d’habitatge aprovada al darrer ple del Parlament de les Illes Balears.

La norma vol facilitar que les famílies mantinguin la seva llar, tot incrementant la disponibilitat d’habitatges per posar-los en lloguer. Es reconeix el dret a l’habitatge i obliga l’Administració a fer-lo efectiu. En aquest sentit, el text preveu incrementar l’habitatge públic, crear una borsa de cases per llogar i facilitar ajuts a les persones en situació precària i més vulnerables.

El text defineix qui és un gran tenidor d’habitatges. Segons la norma són grans tenidors les persones físiques i jurídiques que, directament o indirectament (a través de les societats que controlen), participen activament en el mercat de l’habitatge i tenen deu habitatges o més en propietat, lloguer o usdefruit.

Han de desenvolupar una activitat econòmica amb els habitatges; no basta la mera tinença. No afecta propietaris que els tinguin com a part del patrimoni. Han de ser empresaris actius en el mercat de l’habitatge i han d’estar donats d’alta.

Abans d’aprovar el text legislatiu, el Govern encarregà un dictamen al Consell Consultiu, que donà llum verda per obligar a posar habitatges desocupats en lloguer. És una cessió temporal dels grans tenidors que tinguin cases buides des de fa dos anys, en el cas que sigui necessària l’aportació per satisfer la demanda del lloguer públic.

La necessitat d’habitatge es justificarà a través del registre de sol·licitants. Les entitats obligades a posar els immobles en lloguer seran compensades econòmicament.

Així mateix, es crea un servei d’acompanyament als ciutadans en assumptes d’habitatge, universal i gratuït per a tots els ciutadans.

La funció d’aquest servei, que estarà integrat a l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), és guiar els ciutadans en situacions de risc de pèrdua de l’habitatge -perquè no poden pagar el lloguer o el préstec hipotecari- i assistir-los amb la informació que requereixin en processos de compra, lloguer o finançament de l’habitatge per a la defensa correcta dels seus drets.

El text aprovat reconeix el dret de les persones en situacions d’especial vulnerabilitat a l’accés a l’habitatge. La norma estableix l’obligatorietat de l’administració d’atendre’n les necessitats.

La llei fixa una sèrie de requisits, com no disposar d’un altre habitatge, estar empadronat a les Illes un determinat temps (que s’ha de fixar reglamentàriament), no tenir recursos per accedir a un habitatge de preu de mercat i l’informe dels serveis socials que ho acrediti.

Les dones víctimes de violència masclista, tot i que puguin tenir un habitatge, poden demanar aquest emparament. Es prioritzaran els jubilats, les víctimes de violència, les famílies desnonades i les famílies amb menors a càrrec seu.

Protecció oficial

Un dels objectius de la norma és crear un parc de protecció oficial de lloguer i amb qualificació permanent. Per fomentar un parc públic de lloguer, totes les noves promocions que construeixin les administracions públiques seran de lloguer; també es poden impulsar cases amb fórmules distintes a la propietat (per exemple, les que facin les cooperatives).

Igualment, per garantir l’existència suficient d’habitatges de protecció oficial (HPO), les noves promocions mantindran sempre la qualificació d’HPO, de manera que mai no es podran vendre per sobre del preu que estableixi l’administració per als habitatges protegits, tot i que siguin de promoció privada. Mai no seran de mercat lliure. Aquesta mesura no afecta els HPO actuals i no té caràcter retroactiu.

Ús dels habitatges protegits

La llei detalla les condicions d’ús d’un immoble protegit, que s’ha de destinar a domicili habitual. Els habitatges de protecció oficial no es poden llogar, excepte en casos justificats, com canvi de domicili per feina, per salut, per motius familiars, en casos de violència de gènere, terrorisme i altres situacions que es justifiquin i siguin autoritzades.

Tot i que l’obligació de dipositar fiances per als contractes de lloguer ja existeix, ara la llei en reforça l’obligatorietat amb sancions, en cas d’incompliment. També es reforça l’obligatorietat de la fiança, per exemple per accedir a ajudes.

S’exigeix el dipòsit de la fiança d’un mes per als lloguers d’habitatge habitual. S’especifica que per tots els altres casos -siguin de dies o setmanes- la fiança serà de dos mesos.

La Llei preveu també l’impuls de noves fórmules per posar a disposició de la ciutadania habitatges a preus assequibles. Així, preveu la cessió de sòl (com a cessió temporal de superfície) a cooperatives de ciutadans per a la construcció d’habitatges. Les persones que, mitjançant la cooperativa, accedeixin a aquests habitatges, no els tindran en propietat, però sí en tindran l’ús de per vida.

Així mateix, la Llei d’habitatge preveu un cos d’inspecció tant per detectar habitatges buits com els usos irregulars dels habitatges protegits i altres infraccions.

La llei no és una mera declaració d’intencions. Fixa obligacions i sancions per als casos d’incompliments. Els incompliments impliquen una sanció (lleu, de 60 a 3.000 euros; greu, de 3.001 a 30.000; molt greu, de fins a 90.000 euros).