EL DESCRÈDIT DE LA CORONA

El cost real de la monarquia continua sent un misteri

La inversió de l’Estat va més enllà dels 7,9 M€ que els pressupostos li atribueixen directament

“Entenc que vostè vulgui fer un titular d’això, però no l’hi donaré”. Amb aquesta resposta, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va voler treure de sobre la insistència d’una periodista que en la roda de premsa de dimarts a la Moncloa reclamava informació de la fugida de Joan Carles I. En altres preguntes, Sánchez s’havia escudat en el fet que no tenia la informació, que allò que es parlava entre el despatx de Felip VI i el del president del govern era “reservat i confidencial”, o que, en tot cas, ho havia de comunicar la mateixa Casa del Rei. Malgrat la insistència, va quedar en interrogant conèixer qui sufraga l’estada i la seguretat de l’anterior monarca lluny de la Zarzuela. No és estranya aquesta opacitat si es té en compte que tampoc se sap amb precisió quant li costa realment a l’Estat mantenir la monarquia.

Durant anys s’ha repetit el mantra que és una institució “austera” perquè la partida dels pressupostos generals de l’Estat (PGE) que s’hi dedica gira al voltant dels vuit milions d’euros. Els últims tres anys, amb els comptes prorrogats, ha sigut de 7.887.950 euros. La realitat, però, és que el cost real que té per les arques públiques la monarquia és molt més alt, ja que a banda d’aquesta partida n’hi ha d’altres que assumeixen directament els ministeris. És el cas de Presidència, que gasta 6.182.900 euros en concepte de suport a la gestió administrativa del cap de l’Estat. Consultat per l’ARA, el ministeri de la Presidència no ha aclarit si això correspon a l’equip de funcionaris de carrera i personal eventual que treballa per a la Casa del Rei i que, tal com marca la llei, estan a càrrec de l’esmentat ministeri. A això cal afegir-hi moltes altres despeses que afronten altres ministeris i organismes i que no apareixen detallades.

El decret 434/1988 especifica que, per exemple, el ministeri de l’Interior “prestarà el suport de qualsevol ordre que necessiti el servei de seguretat”, i el ministeri de Defensa en el que fa referència a la Guàrdia Reial. La quantitat de policies, guàrdies civils i membres de l’exèrcit que treballen per a la Zarzuela, però, és desconegut. “A Iñaki Urdangarin l’acompanyen persones de seguretat. El més lògic és que a Joan Carles també, però la qüestió és saber-ho”, subratlla l’advocat i periodista Javier Castro-Villacañas, autor del llibre El fracaso de la monarquía (Planeta).

Altres potes de l’administració també sufraguen costos no quantificats de la família reial, com per exemple els viatges a l’estranger -que paga el ministeri d’Exteriors- o la nòmina de cotxes i xofers -que assumeix Hisenda-. Del ministeri de la Presidència, a més, depèn el Patrimoni Nacional. Per tant, el manteniment d’edificis i jardins com la Zarzuela, el Palacio Real o Marivent.

L’ARA ha demanat tota aquesta informació a la Casa del Rei, que ha redirigit la petició a la via del portal de transparència -pot trigar mesos- perquè la llei estipula que correspon a la secretaria general de la Presidència del Govern tramitar el procediment de sol·licitud d’informació sobre el cap de l’Estat.

El rei de la transparència

L’abdicació de Joan Carles I el juny del 2014 va donar pas al regnat del seu fill, Felip VI, que va prometre una Corona “íntegra, honesta i transparent”. A partir d’aleshores, la Casa del Rei publica al seu portal web els comptes públics anuals, amb el sou de la família reial i dels onze alts càrrecs, la liquidació provisional al final de cada trimestre i un informe de la interventora. Tanmateix, en aquests documents no es concreta al detall què es gasta i tot queda en partides molt obertes. Destaquen, per exemple, els 1,2 milions que es destinen als 11 alts càrrecs de la Casa del Rei o que, dins dels 2,5 milions que es destinen a altres despeses de personal, el 2019 es dediquessin més de dos milions d’euros a “incentius de rendiment” del personal que treballa per a la institució. Tal com es pot llegir en l’informe de la interventora, és una partida que respon als “complements que lliurement es poden assignar a altre personal que presta servei”.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF