Torra anuncia que el Procicat aprovarà avui l'ús obligatori de les mascaretes a tot Catalunya

El PP i el PSC demanen la dimissió de la consellera de Salut per la situació a Lleida

MIREIA ESTEVE / NÚRIA ORRIOLS / ALEIX MOLDES / QUIM BERTOMEU

Si una qüestió ha monopolitzat aquest dimecres la sessió de control al Parlament ha sigut la gestió de la pandèmia per part del Govern. Després del debat mogràfic d'ahir a la cambra sobre la gestió de les residències, en què el conseller de Treball, Chakir El-Homrani, va admetre que havia d'haver prohibit les visites a les residències una setmana abans, els grups de l'oposició han carregat obertament contra el president, Quim Torra, pel cofinament perimetral a Lleida –asseguren que s'ha fet tard– i per la falta de mesures de protecció dels temporers i el seguiment de contactes dels diagnosticats per covid-19. "Estem fent tota la feina que hem de fer de rastreig i de mesures de protecció", ha contestat Torra, fent oficial una mesura "important" de cara a la prevenció: "Avui el Procicat aprovarà l'ús obligatori de les mascaretes a tot Catalunya". També ha afegit que si els experts aconsellen en algun moment que s'ha de fer confinament domiciliari a Lleida es farà: "A cada moment prendrem les decisions que ens demanin els experts".

L'ús de les mascaretes obligatori és una mesura que la consellera de Salut, Alba Vergés, ja va anunciar que s'estava estudiant en el si de l'executiu i aquest dimecres ha confirmat el mateix president. Segons ha dit Torra, la mesura l'avalarà l'òrgan que gestiona les emergències a Catalunya i entrarà en vigor a partir de demà. Fins ara, l'ús de mascaretes ja era obligatori sempre que no es pogués mantenir la distància de seguretat. Ara s'elimina aquest últim afegitó i la mascareta passa a ser obligatòria en tot moment. Ahir Vergés va dir que només hi hauria excepcions a l'hora de fer esport o anar a la platja. 

El president ha sortit en defensa de la seva gestió i s'ha escudat en Madrid per defensar-se de les crítiques, la qual cosa encara ha generat més tensió amb l'oposició. "La culpa és de Madrid, per això som independentistes", ha dit el president, carregant contra la Moncloa per tota la gestió que va fer durant l'estat d'alarma. Aprofitant que ahir hi va haver el debat sobre les residències a Catalunya, ha criticat el govern espanyol per no haver reflectit encara, per exemple, totes les defuncions que hi ha hagut a les residències espanyoles. "Algun dia sortirà que a Espanya hi ha el doble de morts", ha resumit. 

Però les explicacions no han estat suficients. Tant la diputada de la CUP Natàlia Sànchez com la cap de files dels comuns, Jèssica Albiach, i el líder del PSC, Miquel Iceta, han carregat contra el Govern per la situació que es viu a Lleida. Consideren que no ha pres les mesures per protegir els treballadors de la fruita ni s'han tingut en compte els efectes que podia tenir l'arribada de temporers en plena pandèmia. "Hem vist poca anticipació", ha dit la cupaire Sànchez, interpel·lant el Govern sobre el que s'ha fet malament per no "prevenir" la situació. "Vostès confinen els veïns però no l'explotació laboral. Els treballadors necessiten unes condicions de treball dignes", ha sentenciat Sànchez, acusant l'executiu de "negligir" i no assumir la seva responsabilitat. 

Jèssica Albiach, dels comuns, també ha criticat les empreses de recollida de la fruita i la "falta de mesures de salubritat" dels treballadors: "El seu Govern només ha fet protocols de recomanació. Tampoc sabem com s'està fent el rastreig de contactes", ha reblat la líder dels comuns, a més de posar de manifest que el rastreig de contactes l'està fent una filial de Ferrovial el contracte amb la qual el mateix departament de Salut està estudiant revertir. La líder dels comuns a la cambra li ha retret que l'única cosa que ha fet fins ara ha sigut "centrifugar les seves responsabilitats" en lloc d'assumir-les. 

El líder del PSC, Miquel Iceta, ha manifestat la "preocupació" en relació amb el rebrot a Lleida i ha considerat que el Govern ha fet tard a l'hora de prendre decisions. "Que altres hagin anat tard en altres moments no és excusa", ha dit el socialista, en relació amb l'argument de la Generalitat que l'Estat també va decretar massa tard el confinament. "No intentin derivar les responsabilitats amb altres", ha conclòs Iceta, assegurant que té dubtes sobre les dades a Lleida i la capacitat de rastrejar els contagis. "La culpa és de Madrid que vostès no sàpiguen què passa a les residències? Si no han nomenat des del maig el secretari general de Salut Pública?", ha reblat. 

El president, al seu torn, ha contestat que s'està "criminalitzant" la pagesia i els temporers arran de la pandèmia de covid-19. "Jo soc al costat de la pagesia", ha insistit diverses vegades, tot i que ha admès que la situació "és complexa" arran de l'arribada d'un col·lectiu gran de gent que "té tot el dret" de venir a treballar. Així, ha reclamat a l'Estat la "regularització" de tots els temporers. "Ara necessitem màxima protecció als treballadors. Se'ls ha de compensar si han de fer el confinament a casa i també s'ha d'ajudar els empresaris", ha acabat el president. 

Pel que fa a Ciutadans, el portaveu taronja, Carlos Carrizosa, ha acusat el Govern d'excusar-se també en Madrid per no complir els compromisos de reconstrucció econòmica. Davant la petició del president d'obtenir 30.000 milions d'euros per fer front a la crisi del coronavirus –Torra ha assegurat que la Generalitat no té diners a conseqüència del dèficit fiscal i el "deute històric–, Carrizosa li ha reclamat que no destini "ni un sol euro" al Procés i gestioni "amb moderació" la pandèmia. 

Torra insta Sánchez a posar data i condicions del referèndum per desencallar la taula de diàleg

El PP i el PSC demanen la dimissió de la consellera Vergés

Amb el Segrià confinat perimetralment, aquest dimecres el PP i el PSC han reprovat de dalt a baix la gestió de la conselleria de Salut de la pandèmia del covid-19 des del Parlament. De fet, el líder del PP, Alejandro Fernández, ha sigut taxatiu i ha demanat a la titular del departament, Alba Vergés, que dimiteixi per la seva "incompetència". La diputada del PSC Assumpta Escarp, per la seva banda, li ha exigit que es plantegi si és "la millor persona per encapçalar aquest departament" i li ha demanat que assumeixi la "responsabilitat individual" davant les últimes decisions preses pel departament per frenar el brot del Segrià. Vergés ha defensat la seva actuació i ha demanat no fer "demagògia" en aquesta qüestió.

Alejandro Fernández ha acusat Vergés d'haver "amagat informació" a la ciutadania quan divendres passat va assegurar que no hi havia motius per confinar la comarca del Segrià i hores més tard el Govern decidís fer-ho. "Ningú li ha explicat que en les societats democràtiques no s'amaga informació a la ciutadania?", li ha preguntat el diputat popular, que ha assegurat que Vergés és "incapaç de gestionar i informar a la vegada" d'una pandèmia d'aquestes característiques. "Malgrat la incertesa, el Govern s'ha intentat anticipar totes les decisions", li ha contestat Vergés. 

Assumpta Escarp també ha retret a la consellera que al Segrià s'hagi arribat a una transmissió comunitària i que el departament hagi mostrat la seva "incapacitat pel rastreig de contactes". Vergés, en canvi, ha negat que no funcioni el sistema de rastreig de contactes i ha recordat que s'han posat a disposició tots els espais d'aïllament corresponents i també el sistema per seguir els contactes de persones que han donat positiu. 

Cs carrega contra el tercer grau dels presos polítics

Una de les primeres preguntes que ha hagut de respondre el Govern aquest matí ha sigut sobre el tercer grau que les juntes de tractament van concedir als presos polítics la setmana passada. La líder de Ciutadans a Catalunya, Lorena Roldán, ha acusat la consellera de Justícia, Ester Capella, de concedir "privilegis" als líders independentistes. "El nacionalisme té un problema i es diu igualtat", ha etzibat Roldán, que ha assegurat que la conselleria actua amb "arbitrarietat" en el tractament dels presos i ha considerat que n'hi ha "de primera i de segona". Capella s'ha defensat assegurant que Ciutadans "assenyala" els funcionaris de presons per les decisions que prenen i ha reiterat que totes les decisions que s'adopten "són tècniques". "Les juntes de tractament han proposat un tercer grau basant-se en criteris tècnics", ha afirmat Capella, que ha lamentat que el partit taronja no es queixi de les "amenaces" del Tribunal Suprem als funcionaris de les juntes de tractament, en referència al whatsapp enviat des de l'alt tribunal sobre el tercer grau als presos.

Ciutadans ha tornat a burxar en les paraules de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, de fa uns dies, en què afirmava que a TV3 hi sentia parlar massa castellà arran de l'emissió de la sèrie Drama. La diputada del partit taronja Sònia Sierra ha considerat que l'afirmació de Vilallonga referma la tesi que TV3 "està al servei de l'independentisme" i li ha preguntat a la consellera si creu que al Parlament també s'hi parla massa castellà. "Sí, trobo que s'hi parla massa castellà en aquesta cambra", ha respost la consellera de Cultura, que ha defensat que la "llengua pròpia" de Catalunya és el català. Vilallonga ha justificat les seves paraules sobre TV3 explicant que la llei de la Corporació estableix que una de les tasques de la televisió pública és promoure el català.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF