La convocatòria d’eleccions perjudica el Govern d’Armengol

El finançament, els convenis, la part fiscal del REB i la gestió de Cabrera, alguns dels assumptes pendents per després dels comicis del 10-N

Francina Armengol no amaga que la incapacitat de Pedro Sánchez per assolir un acord per formar govern a Madrid i la convocatòria d’eleccions estatals el pròxim 10 de novembre ha suposat un cop dur per al Govern balear. La presidenta ha parlat de “decepció” i ha lamentat l’endarreriment de decisions importants que els comicis provoquen.

A més, la seva defensa d’una coalició com a fórmula de govern no ha tingut gaire ressò a Madrid, encara que Armengol ha tret pit i ha assenyalat en diverses ocasions que hi ha més cultura de pacte a les Balears que a Madrid.

La llista d’assumptes importants pendents no és curta. Per una banda, les Illes encara esperen un desplegament total del REB, sobretot pel que fa a la part fiscal. De fet, l’únic que hi ha segur ara pel que fa al REB és el 75% de descompte aeri, que ha estat posat en dubte aquesta mateixa setmana pel ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos. Cal recordar també que les inversions del fons d’insularitat del Règim Especial dependran d’una comissió bilateral amb representants dels governs espanyol i de les Balears. I què vol dir això? Que no hi haurà inversions fins que hi hagi executiu a Madrid.

Les Balears, com altres comunitats, també estan a l’espera d’un nou sistema de finançament i que l’Estat trobi una solució per pagar els 177 milions d’euros que deu a la comunitat illenca. Malgrat que la ministra d’Hisenda en funcions, Maria Jesús Montero, ha suavitzat la negativa inicial a pagar, de moment els milions no han arribat. Com tampoc no ho han fet els 180 milions del conveni de carreteres, que s’inclouen en els pressupostos des de fa anys de manera infructuosa.

A més, el Govern balear té pendent un recurs contenciós administratiu en contra de l’Estat per evitar que Madrid es quedi amb la gestió de l’ampliació del Parc Nacional de Cabrera. Per no parlar de les comissions bilaterals on s’han de resoldre els recursos d’inconstitucionalitat de lleis balears com les de residus o de canvi climàtic.

Per completar el mapa de la situació, cal recordar que l’Estat encara funciona amb els pressupostos del ministre del PP Cristóbal Montoro, els quals impedeixen que els ajuntaments puguin reinvertir els superàvits, que a hores d’ara resten en els bancs. Així i tot, els pressupostos generals de l’Estat de Pedro Sánchez, que el líder socialista no va aconseguir tirar endavant, suposaven 20 milions d’euros menys d’inversió de l’Estat a les Balears.

Fonts del PSIB han assenyalat a l’ARA Balears que, malgrat el posicionament crític de Francina Armengol respecte de la manca d’acord i la convocatòria d’eleccions, això no implica cap malestar amb la direcció estatal del partit que vagi més enllà d’aquests fets ni cap sensació d’aïllament. Els socialistes recorden que altres presidents, com Ximo Puig, han criticat que no s’hagi format govern i subratllen la necessitat de separar els temes estatals dels autonòmics, encara que reconeixen que els comicis deixen temes pendents. Des del PSIB no es vol parlar de desunió, sinó d’expressar allò que no agrada i després sumar per afrontar amb garanties la cita amb les urnes.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF