Publicitat
Publicitat

Enbreu

La consulta enrareix el clima als aparells de CiU i el PSC

El fracàs del procés estatutari i una crisi sense precedents van esperonar la manifestació de la Diada de l'any passat i clarificar el full de ruta del catalanisme, condicionat també per la inexistència d'oferta política per resoldre el "problema català" per part del govern espanyol, ara en mans del PP. L'estat propi apareix a ulls de cada cop més catalans com la sortida a la suma de desafeccions. Unes desafeccions que alimenten també la idea que els esquemes polítics de la Transició ja no serveixen. I tampoc servirien, esclar, les seves estructures polítiques més genuïnes tal i com han funcionat els darrers trenta anys. En aquest cas, els partits. Les últimes enquestes publicades pronostiquen una reculada sense precedents de CiU i del PSC, que se situarien en mínims històrics. La tensió interna a les dues formacions centrals del catalanisme -fundades el 1978 com a coalició la primera i com a partit el segon- no remet. Uns i altres busquen solucions i estan immersos en un debat intern condicionat pel nou paradigma polític. CDC i Unió ja no amaguen que el seu objectiu final no és el mateix. Els primers defensen l'estat propi i els segons una Espanya confederal. La situació dels socialistes és similar, tot i que les urgències els collen més. El PSC, que en els darrers tres anys ha estat foragitat de la Generalitat, el govern de l'estat, l'ajuntament i la Diputació de Barcelona entre d'altres, tem perdre el poder institucional que li queda als grans ajuntaments. A Artur Mas hi ha qui li critica l'estratègia a casa seva, però a Pere Navarro li qüestionen també el lideratge, el sector crític està consolidat i no hi ha debat en què no participi. La divisió entre els que volen que el PSC no baixi del carro del catalanisme -cansat de reformar Espanya- i els que volen aterrar al front dels no parapetats en l'empresa federal és evident. Tips de tensions, ahir els membres d'Avancem, el corrent crític i catalanista, no van assistir a l'executiva. Ni a ells ni a altres dirigents catalanistes, com ara l'exconsellera Marina Geli o l'eurodiputada Maria Badia, els va servir per estalviar-se les amonestacions de l'aparell. Als nacionalistes els uneix el govern i el dret a decidir però en els temps i les vies hi ha més que matisos. Josep A. Duran i Lleida -incòmode amb l'estratègia, fins ara inequívoca, de Mas i el seu equip, des del primer moment partidaris de fer camí amb ERC- esmena dia sí i dia també el discurs del president. I això no cau bé a CDC. Mas, flegmàtic, fa la seva i no perd les formes. Josep Rull, secretari d'organització convergent, que ha vist incrementat de forma notable del seu pes polític des que Oriol Pujol s'ha enretirat de la secretaria general pel cas de les ITV, va afirmar diumenge que cal que CDC i UDCs'asseguin i cohesionin el seu discurs entorn el tema central de la legislatura. Un escenari que enrareix l'ambient a les cúpules.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF