Les conseqüències de la tempesta murciana
Casado aconsegueix aturar l’estratègia del PSOE però Ayuso l’empeny a abraçar l’extrema dreta
Madrid¿Fins a quin punt les ambicions personals controlen el destí de la política? Al capdavant de la moció de censura a Múrcia hi havia Ana Martínez Vidal, la que havia de ser la pròxima presidenta de la regió i que ara s’ha quedat sense lloc al govern mentre veu com la meitat dels seus companys de partit mantenen el càrrec o han estat promocionats. Martínez Vidal encarna la trajectòria de molts dirigents de Cs: el 2010 es va afiliar al PP, amb 30 anys; el 2011 entrava a formar part del govern de l’Ajuntament de Múrcia -el que ara tant critica per la corrupció-, fins al 2015, quan els populars van deixar-la fora de les llistes. Llavors va optar per opositar com a enginyera de camins de l’Estat, però no se’n va sortir. Quatre anys després, Fran Hervías -que ahir va estripar el carnet del partit- la rescatava com a número tres de Cs per a les autonòmiques i acabaria entrant al govern com a consellera d’Empresa.
Martínez Vidal s’ha convertit, de retruc, en una víctima de l’estratègia cuinada a foc lent als despatxos de Madrid. Perquè la tempesta murciana d’aquesta setmana ni de bon tros ha sigut un cas tramat a la regió. Inés Arrimadas pretenia culminar el gir que va començar amb l’adeu de Rivera a finals del 2019 després del fracàs a les generals, però la maniobra ha tingut un efecte bumerang devastador. Repassem les principals conseqüències en clau estatal del terrabastall polític que va començar dimecres.
La fractura de Ciutadans
La crisi pot suposar la fi del control català del partit taronja
Inés Arrimadas és la principal damnificada de l’operació murciana. ¿Es pot parlar de transfuguisme quan el partit s’ha partit literalment per la meitat (tres dels sis diputats han fet costat al PP)? ¿No va poder tenir en compte l’enemistat d’Isabel Franco, vicepresidenta de Múrcia, amb Martínez Vidal? ¿Hauria renunciat Franco a un càrrec millor perquè Martínez Vidal fos la presidenta?
Arrimadas s’ha vist forçada a convocar per demà un comitè executiu que podria ser el final de la seva trajectòria com a presidenta del partit, així com també en el control català de la formació. Fa un mes, tot i les pressions, va tancar-se en banda i va evitar que rodessin caps pels mals resultats a Catalunya. Ara li serà molt més difícil, i més si en les eleccions madrilenyes -avui la justícia ha de decidir si de moment les manté o no- Ciutadans no aconsegueix ni superar la barrera del 5% dels vots per entrar a l’Assemblea. Arcadi Espada, cofundador del partit, instava ahir a El Mundo a redactar un “Manifest per l’extinció”.
El seguidisme de Casado
El líder del PP uneix el seu destí a Ayuso tot i que governi amb Vox
Pablo Casado, i sobretot el seu número dos, el murcià Teodoro García Egea, treuen pit d’haver aconseguit salvar el govern de Fernando López Miras. Però pel camí han mostrat l’estratègia del PP de sempre, el que va comprar amb el tamayazo dos parlamentaris del PSOE perquè Esperanza Aguirre aconseguís governar a la Comunitat de Madrid. I l’operació d’aquesta setmana deixa també el líder del PP en una posició difícil. Dimecres ell era el principal damnificat del terratrèmol polític, i ara la llufa la porta Arrimadas. Però Casado encara pot veure’s eclipsat per l’estratègia d’Isabel Díaz Ayuso, que va guanyant simpatia entre els sectors més dretans del partit. Casado s’ha vist obligat a unir el seu destí a Ayuso, de manera que alimenta un contrapoder que podria acabar fent-li ombra en el pròxim congrés del partit, previst per a l’octubre.
L’error de càlcul de Ferraz
Fracassa l’intent de Sánchez de girar cap al centre al Congrés
El cap de gabinet de Pedro Sánchez, Iván Redondo, és un expert en anticipar-se als moviments davant de qualsevol terratrèmol polític. Per això va sorprendre la cara d’incredulitat del secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, quan va assabentar-se de la convocatòria electoral d’Ayuso dimecres. Dijous ja admetia que era un escenari que estava sobre la taula. ¿Realment Sánchez pretenia forçar Ayuso a convocar eleccions amb la moció a Múrcia? Sigui com sigui, el pacte del PP amb els tres díscols de Ciutadans per salvar la presidència de Fernando López Miras era un escenari que segurament Redondo no tenia sobre la taula. L’estratègia insistent d’acostar-se a Ciutadans per marcar així distàncies amb el bloc de l’esquerra, ara que semblava que no hi hauria eleccions en un temps, ha fracassat, i els socialistes tenen un candidat a Madrid que no els acaba de convèncer: Ángel Gabilondo.
La sorpresa de Podem
Iglesias no pinta res en l’operació i tem els resultats a Madrid
Per una vegada, Pablo Iglesias no ha tingut res a veure en aquest terrabastall polític. Podem va posar-se nerviós dimecres quan va veure que, un cop més, el PSOE s’abraçava amb Cs. Fins al punt d’alertar que, en cas de ser així al Congrés, s’oposarien a algunes mesures. Però la trencadissa de Múrcia, tot i mantenir el PP al poder, no els deixa en mala posició. El bloc de la investidura cobra força i podrà fer valer més cars els seus vots -l’independentisme té previst presentar la llei trans que els socialistes bloquegen al consell de ministres-. Ara bé, Podem té un problema a Madrid tant si hi ha moció de censura com eleccions. En el primer cas haurien de donar suport a Més Madrid i als socialistes, i en el segon, podrien no arribar al 5% dels vots per entrar a l’Assemblea, cosa que seria una nova derrota en clau autonòmica per a Iglesias. Ja hi ha debat en l’entorn de l’esquerra sobre si caldria una candidatura unitària, però el nucli dur de Més Madrid ho descarta.
Abascal es frega les mans
Vox s’ofereix per ser un “soci fiable” a la capital espanyola
Si un partit només pensa en eleccions és Vox. En plena efervescència a les enquestes, la tempesta murciana ha donat ales a Santiago Abascal. No en va, va ser el primer a reclamar eleccions a Isabel Díaz Ayuso, que ràpidament va recollir-li el guant. El partit ultra es frega les mans amb la desfeta de Cs. És cert que el PP d’Isabel Díaz Ayuso es pot enfortir, però Abascal sap que al mateix temps s’acosta cap a les seves tesis i, si Ayuso se’n surt, sap que tant sí com no hauran de governar en coalició. Per això ja s’ha ofert com un “soci fiable”. Abascal va fer una demostració de força dijous a Múrcia amb la convocatòria d’una roda de premsa que a efectes pràctics era un míting i que ha acabat en sanció per no respectar la distància de seguretat. Tot i aquest optimisme, Múrcia mostra justament una de les debilitats d’Abascal: tot i haver aconseguit ser la primera força en les últimes generals, dels quatre diputats a l’Assemblea tres van ser expulsats per desavinences amb la direcció estatal.
