ELECCIONS

Set municipis, a cara o creu

El 26-M l’acumulació d’eleccions pot suposar un estrès per a molts votants. Triar papereta a les locals serà més simple a set pobles: els electors només tindran dues opcions per escollir

El 2015 foren quatre els pobles amb només dues llistes municipals: Ariany, Deià, Estellencs i Mancor de la Vall. El 26-M se n’hi sumen tres més: Banyalbufar, Esporles i Vilafranca. Tots s’ho juguen a cara o creu. Per tenir-hi batlia no caldran pactes. La lluita serà cosa de dos, i un vot en pot tenir la clau.

Venint d’unes generals en què s’ha parlat molt de dos blocs, la retirada d’alguns partits o agrupacions d’electors respecte del 2015 pot alleugerir el període de reflexió en aquests municipis, que tenen com a característica comuna un territori petit (dels 13 km2 d’Estellencs als 35 km2 d’Esporles) i poca població; Ariany, Banyalbufar, Deià i Estellencs no superen els mil habitants.

Curiosament, la lògica que els dos partits amb més força a Mallorca, PP i PSOE, toquen tenir un pes important a gairebé tots els municipis no es compleix en aquest grup. El PP no es presenta a Ariany, Banyalbufar, Deià, Esporles i Vilafranca, tot i que en aquest darrer hi té una marca blanca (Partit per al Poble). I el PSOE no tindrà el seu pictograma a les taules de Banyalbufar, Deià, Estellencs, Mancor i Vilafranca. De fet, conservadors i socialistes no tenen escenari per un cara a cara a cap dels set municipis amb només dues candidatures.

En el grup de lluita a dues bandes, Esporles, amb un consistori d’11 regidors, haurà de triar entre MÉS (que ara té la batlia gràcies als set regidors) i el PSOE (1). El PP (3) no ha trobat gent per formar candidatura. La batlessa, Maria Ramón, i Antoni Bordoy són els dos aspirants. Els ecosobiranistes (abans amb les sigles del PSM) hi mantenen el govern des de 2005. El 2015 aconseguiren el 57% dels vots; el PP, un 30%, i el PSOE, un 11%. El 26 de maig, la cursa electoral es farà per l’esquerra.

En contraposició a la poca emoció que ofereix Esporles, Vilafranca tindrà un duel de blocs. De les quatre candidatures d’ara fa quatre anys només sobreviu el conservador Partit per al Poble (6). Les forces de MÉS (3) i Independents-Esquerra (2) s’han fusionat en la coalició Ara Candidatura Unitària, que encapçala Joan Nicolau. El Pi, amb només un 6,5% dels vots, va perdre l’únic representant el 2015. En aquesta ocasió, no ha fet llista, però els seus votants podran inclinar la balança del futur govern municipal, ja que les 774 persones (46%) que votaren Montserrat Rosselló per a la batlia amb PxP quedaren al mateix sostre que els 774 (504 i 270) que sumaren els dos partits d’esquerra, tot i que els conservadors aconseguiren un regidor més per la punxada d’El Pi.

Ariany, el municipi més jove de Mallorca (1982), és territori gairebé exclusiu d’El Pi, que heretà d’UM. El 2015 obtingué el 82,5% de suports i 6 dels 7 regidors que li corresponen per una població de quasi 900 habitants. El paper d’una oposició gairebé residual el juga el PSOE. Per tant, el batle actual, Joan Ribot, no ha de tenir gaire problemes per repetir en el càrrec.

Banyalbufar, un indret on El Pi superà també el 50% dels vots a les anteriors eleccions locals, amb 4 dels 7 regidors, ofereix l’al·licient de veure cap on va el 9% de vots del PP, que no aconseguí cap cadira i ara no es presenta a la pugna. El regionalista Mateu Ferrà, després de 16 anys manant a l’Ajuntament, tindrà davant Francesc Albertí al capdavant de Per Banyalbufar i Port des Canonge, un grup independent progressista.

A Deià, la força municipal dominant fins ara, Junts per Deià (4), no es presenta i deixa pas a El Pi, que s’estrena amb el veterà Francesc Xavier Salas, intentant evitar que la progressista Agrupació Deià accedeixi a la batlia, després de quedar a vuit vots ara fa quatre anys. A les darreres generals els partits d’esquerra sumaren el 58% dels sufragis.

També es preveu un frec a frec a la batlia de Mancor de la Vall. Aquí es trobaran de bell nou els mateixos oponents que l’any 2015: MÉS (5) i PP (4), amb només dos punts percentuals (18 vots) de distància. Tot i que, com passa als municipis amb només dues candidatures, bastarà un vot més que l’adversari perquè Guillem Villalonga mantingui la vara. Un dels interrogants oberts a Mancor és si se superarà el 87% de participació de les darreres eleccions locals. La mobilització sol ser grossa en aquest municipi que frega els 1.500 habitants.

A Estellencs, la batalla serà entre el PP de Tolo Jover, que amb 5 regidors té ara el 66% del vot municipal, i l’agrupació Per Estellencs, amb 2 edils i el 30,5% de suport electoral. Caldrà veure si el vot de càstig als populars a les darreres generals (passant del 42 al 29%) es trasllada a les locals. De tota manera, el vot d’esquerra només va arribar al 42%. Per tant, girar la truita sembla una missió titànica.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF