EL PROCÉS, EMPRESONAT
Política 11/11/2017

Els consellers, en la ment dels seus veïns

5 min
Una de les pancartes dedicades al conseller Carles Mundó que els veïns de Gurb  van lluir durant la manifestació.

“Tothom intenta trobar la manera de dir-li que l’enyorem”

Són fàcils de reconèixer. Van equipats amb cartells, llaços grocs, enganxines i dues pancartes gegants amb un sol lema: “Carles, els gurbetans estem amb tu, no esteu sols!”. Són els veïns i amics del conseller de Justícia, Carles Mundó, fill de Gurb (Osona) i empresonat amb la resta de membres del Govern. Calculen que uns 300 gurbetans van baixar ahir a la manifestació de Barcelona, la meitat amb l’autobús i la resta amb cotxes particulars. Però tots tenien el mateix punt de trobada: la rotonda entre els carrers Marina, Almogàvers i Meridiana, des d’on van seguir tots els parlaments sense poder moure ni una passa per la gran quantitat de gent que col·lapsava tots els carrers del voltant i que impedien l’avenç de la marxa. Un dels que coneix millor el conseller és Pere Morist, membre de l’ANC i qui va substituir Mundó com a cap de llista d’ERC a Gurb. Des que dimecres el van empresonar només n’ha tingut notícies a través de la seva dona, que és l’única que l’ha pogut anar a veure a la presó. “Ella diu que està sencer, adaptat, i que com que comparteix cel·la amb Oriol Junqueras és més suportable”, indica Morist, que també assegura que a pesar de les ferides als canells que li van produir les manilles durant el trasllat, “han tingut un tracte correcte per part dels funcionaris i de la resta de presos”. Ara el veí de Gurb està elaborant una llista de les persones que volen visitar-lo a la presó per intentar aconseguir els permisos. Però no és l’única mostra de suport que aquest petit poble d’uns 2.500 habitants ha organitzat. El dia que el van tancar a la presó unes 2.000 persones es van concentrar al davant de l’Ajuntament, l’endemà els alumnes de l’escola van fer un cercle amb la paraula pau al centre, els companys de futbol dels seus fills porten des de llavors un braçalet groc, els veïns van folrar amb el mateix color tots els fanals del carrer principal i ja estan pensant com canviaran la il·luminació de Nadal per també retre-li homenatge. “Tothom intenta trobar la manera de dir-li que l’enyorem”, destaca Morist .

De regidor a conseller

“Tots el coneixem. Va estar 16 anys de regidor i va ser ell que va impulsar projectes tan importants com l’escola de música, la biblioteca del col·legi o les cases de protecció oficial”, destaquen els veïns Sílvia Badia, Eva Blancafort i Santi Bellver, que recorden que el conseller va néixer en una casa coneguda amb el nom de Can Corbo, on encara hi viuen els seus pares. I els més grans, com Toni Anguera, de 71 anys, tenen encara molt present el record del seu avi, conegut popularment com En Blanc: “Era policia municipal de Vic i era molt simpàtic i bona persona. Es va enamorar d’una gurbetana i va venir cap al poble”, rememora Anguera, que va viure amb molt d’orgull el dia que el van nomenar conseller.

Precisament aquest cap de setmana Gurb celebra la festa major, marcada per l’empresonament del seu veí. Divendres, durant el pregó, el periodista Txus Medina recordava una anècdota de la infància de Mundó: “Quan tenia dos anys, un tractor el va atropellar i en va sortir il·lès! El metge va dir que era un miracle!”. Una història que ara els seus la traslladen a l’actualitat: “Si llavors se’n va sortir, ara també ho farà”, auguraven esperançats els seus amics mentre cridaven ben fort i empipats: “No hi som tots, falta en Carles”.

“Aquesta manifestació no és d’alegria, és un dia de dol”

Les merceries han venut metres i metres de cinta de color groc amb totes les seves tonalitats, fins i tot la fluorescent. Les desenes de persones que pugen als sis autocars que surten de l’estació d’autobusos de Terrassa van abrigades, però el fred no impedeix que es vegin els llaços grocs. Les poques banderes, substituïdes pels llaços, es poden comptar amb els dits de les mans i gairebé totes estan enrotllades als seus pals. La ciutat dels consellers Josep Rull i Lluís Puig es va tornar a mobilitzar ahir per anar a una manifestació a Barcelona. A ells els tenen molt presents, però surten al carrer per tots els presos polítics. A tres quarts de tres de la tarda els assistents comencen a pujar als sis autobusos organitzats des de Terrassa i encara hi ha qui demana si queda algun seient lliure. Si no, l’ANC i Òmnium recorden als terrassencs que hi poden arribar amb els trens de Rodalies i FGC. És l’hora de dinar, però els manifestants han avançat l’àpat del dissabte (encara que alguns no han tingut temps de fer el cafè i esperen tenir una estona quan arribin a Barcelona).

“Per a mi és un dia de dol”, explica des de dins l’autocar Anna Parés, que ha canviat l’estelada pel llaç groc. “Aquesta mobilització no és d’alegria. No és com una Diada”, afegeix. Abans que posessin entre reixes el conseller de Territori, Josep Rull, l’Anna havia compartit converses amb ell i fins i tot alguna concentració. Tanmateix, no reclama només la seva llibertat: “Encara que ell no fos a la presó, em manifestaria igualment. Em saben greu tots els presos polítics”. Quan van enviar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart entre reixes, els va escriure una postal per a cadascun. “Ara compraré més postals per a la resta. Si quan arribin a la presó ells ja no hi són, millor”, apunta.

Tot i que l’autobús ha sortit puntualment a les tres de la tarda de Terrassa, l’embús de cotxes a l’entrada de Barcelona n’endarrereix l’arribada. La idea d’aturar-se davant el Teatre Nacional esdevé impossible perquè els carrers del voltant ja estan tallats. Al final el bus pot parar-se a la Torre Agbar, on els terrassencs baixen i enfilen el camí cap al carrer Marina. Són les quatre de la tarda i els últims rajos de sol il·luminen l’avinguda Meridiana. Encara circula algun tramvia i la multitud de gent passa entre els venedors ambulants del costat dels Encants. Els manifestants de Terrassa porten pancartes que demanen la llibertat de tots els presos polítics. També ressalten l’exili a Brussel·les del conseller de Cultura, Lluís Puig, un altre veí de la ciutat.

“Es parla dels dos”

Els terrassencs fan servir els adjectius d’afable, alegre i atent per recordar Rull. També subratllen les seves reflexions i insisteixen que a la ciutat “es parla de la situació dels dos consellers”, de Rull i de Puig. “Ens sap molt greu i no només perquè siguin de Terrassa”, assegura Núria Gómez. “Ara és la revolució de la indignació”, afegeix. “Hi ha un sentiment de tristesa”, destaca Pere Santaeulària: “Ens sentim represaliats”. Els terrassencs no aconsegueixen arribar al carrer Marina. Es queden a l’avinguda Meridiana, des d’on segueixen la mobilització. Tot i això, l’única manera de poder sentir els missatges que han fet arribar els empresonats i els exiliats -entre ells Rull i Puig-és escoltar la ràdio per FM. El desig dels veïns és tornar-los a tenir al costat, perquè “ells sempre hi són”.

stats