Publicitat
Publicitat

Lamela va empresonar els consellers sabent que ja havien acatat el 155

Les gravacions, a les quals ha tingut accés l’ARA, revelen que els consellers van rebutjar la violència

Tots els consellers empresonats han demanat que se’ls deixi en llibertat reconeixent que acaten formalment l’aplicació de l’article 155 i que, per tant, accepten que són exconsellers. La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela -o el magistrat Pablo Llarena, si la causa passa al Tribunal Suprem- haurà de decidir si amb l’acatament del 155 n’hi ha prou per suavitzar les mesures cautelars i, com li demana la defensa, els imposa una fiança per sortir de la presó o els retira el passaport. La situació és, però, exactament la mateixa que es va viure el 2 de novembre passat a l’Audiència Nacional, tal com revelen les gravacions de les declaracions dels consellers, a les quals ahir va accedir en primícia l’ARA.

L’advocat del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i dels consellers vinculats a ERC va demanar a Lamela que els deixés en llibertat al·legant que ja havien acatat la seva destitució i, per tant, que no hi havia risc de reincidència en els presumptes delictes que se’ls imputen. “Siguem sincers: Carles Mundó s’ha donat d’alta a la Seguretat Social i ha tornat al seu despatx d’advocats. I aquests senyors d’aquí [en referència als altres consellers] no han tornat als seus despatxos [de la Generalitat]. Sembla que formalment s’ha acatat el 155”, va assenyalar aquell dia Andreu Van den Eynde, que també va parlar de la DUI com una “declaració política” sense efecte pràctic.

Lamela, en canvi, va acceptar les mesures cautelars que demanava la fiscalia: presó incondicional per a tots els consellers i eludible sota fiança per a Santi Vila, per haver-se allunyat de la via unilateral. El fiscal va argumentar que hi havia risc de fuga i de reiteració delictiva i va subratllar el caràcter “violent” de les manifestacions independentistes dels mesos de setembre i octubre, durant les quals es van fer “escarnis a polítics i forces de seguretat, unió massiva de voluntaris i talls de carreteres amb l’objectiu de separar una part del territori espanyol de forma violenta”. Els consellers, no obstant això, havien anat rebutjant un per un l’ús de l’acció violenta per assolir els seus objectius polítics.

Com ja se sabia, tots van optar per respondre només als advocats de la defensa -la majoria només al seu advocat- i cap, excepte Vila, va haver de retractar-se de la DUI perquè ni tan sols se’ls hi va preguntar. Una diferència rellevant amb el que va passar en la declaració de Carme Forcadell i els membres de la mesa del Parlament davant del Suprem, quan també van respondre a les preguntes dels fiscals.

La via democràtica

“¿Vostès han promogut actes de naturalesa violenta i accions tumultuàries?” “No, mai. Jo soc creient i, per tant, qualsevol cosa relacionada amb la violència em sembla fora de lloc”. Aquesta va ser la resposta de Junqueras, però és extrapolable a la resta dels consellers. “Nosaltres sempre hem defensat la llibertat d’expressió i els drets fonamentals per la via pacífica, sempre per la via democràtica”, va expressar al seu torn el conseller d’Exteriors, Raül Romeva.

“Per a mi la violència no és justificable sota cap condició”, va apuntar el conseller de la Presidència, Jordi Turull. Per la seva banda, la consellera de Benestar Social, Dolors Bassa, va recórrer, com Junqueras, a criteris de consciència per remarcar que mai podria considerar vàlida una acció violenta: “Soc mestra de l’escola cristiana de Torroella de Montgrí i els meus principis són contraris a qualsevol tipus de violència, al carrer o on sigui”.

Els advocats van afegir, a més, que les concentracions que la fiscalia considera “tumultuàries” no van ser violentes i, en tot cas, cap dels investigats en va ser instigador. Tampoc hi van col·laborar els Mossos. El conseller d’Interior, Joaquim Forn, va assegurar davant Lamela que ell sempre els va instar a complir les ordres judicials.

Petició d’ajornament rebutjada

L’altre letimotiv de les declaracions va ser el de lamentar la falta de temps per preparar la defensa. L’Audiència Nacional va citar la majoria de consellers amb menys de 24 hores de marge i a Meritxell Borràs ni tan sols li va lliurar la citació. Per això, els advocats van reclamar que s’ajornessin les declaracions, tot i que, a diferència de la decisió del Tribunal Suprem amb els sobiranistes de la mesa del Parlament, Lamela ho va descartar.

Van den Eynde va enviar la petició dimecres a través del sistema Lexnet (el que fan servir els jutjats) a les 20.41 h i, dijous al matí, va enviar un procurador i un advocat a la secretaria del jutjat amb una còpia que no va ser acceptada. I Jaume Alonso-Cuevillas, que aquell dia exercia d’advocat de Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn, també va fer servir Lexnet per sol·licitar la suspensió a les 9.05 h d’aquell matí, tot i que es va descuidar de demanar-ho a la jutge in voce fins que va acabar de declarar el primer conseller, Turull.

La magistrada Lamela va descartar les dues peticions i va al·legar que la defensa havia fet deixadesa de funcions. Ara l’advocat Daniel Pérez, que representa Forn, ha presentat un recurs a la jutge en què recorda que hi ha “rastre documental, incontestable”, per demostrar que es va intentar la suspensió de les declaracions “perquè era materialment impossible articular una defensa a causa de la falta de temps”.

Lamela -o Llarena si la causa acaba al Suprem- haurà de decidir si fixa una fiança a la presó dels consellers. A Carme Forcadell i els membres de la mesa, Llarena els va demanar alguna cosa més que l’acatament del 155: la renúncia a la via unilateral.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF