La Moncloa fa ús del 155 per destituir Antoni Molons

L’executiu espanyol aprofita la manca de Govern per seguir controlant la Generalitat

El 155 s’ha convertit en rutina a Madrid. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, veu com els problemes per a la governabilitat se li acumulen mentre el front català, que manté el PNB allunyat de l’executiu, no se li aclareix. No obstant això, la Moncloa no té problemes per aprofitar la intervenció de l’autonomia per seguir ficant cullerada a les institucions catalanes. El consell de ministres va acordar ahir la destitució del secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, Antoni Molons, detingut dijous en el marc d’una operació ordenada pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. La Moncloa va decidir no presumir-ne: el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, no va ni anunciar-ho en roda de premsa, i tampoc va aparèixer a la referència publicada cada divendres amb els temes acordats. El cessament es farà oficial quan es publiqui al  Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Segons fonts de l’executiu espanyol, s’ha destituït Molons perquè se li ha perdut la confiança, ja que “està immers en un procés judicial”. El secretari de Difusió del Govern va ser detingut i posat en llibertat hores després per la Guàrdia Civil, que va escorcollar casa seva a Sant Joan Despí i el seu despatx al Palau de la Generalitat en una operació per investigar si el Govern va finançar la publicitat de l’1-O a través d’Òmnium Cultural -els agents també van escorcollar la seu de l’entitat-. El jutge Juan Antonio Rodríguez Sunyer, que des d’ahir es pot dedicar en exclusiva al cas del referèndum, està investigant Molons pels delictes de malversació de fons públics i desobediència.

Molons és un més en una llarga llista d’alts càrrecs de la Generalitat cessats pel 155. La intervenció va comportar la destitució de fins a 251 persones, però el secretari de Difusió s’havia mantingut fins ara en el càrrec, així com altres investigats per Rodríguez Sunyer. Pel camí el govern espanyol només havia destituït les diputades de JxCat Elsa Artadi i Laura Borràs, exdirectora general de Coordinació Interdepartamental i directora de la Institució de les Lletres Catalanes, respectivament, que havien de deixar el càrrec per l’entrada al Parlament.

Amb la destitució de Molons, la Moncloa calma les exigències de Cs, que ahir ja li recriminava per què no havia destituït abans l’encarregat de Difusió. Des de l’octubre que els d’Albert Rivera pregunten d’on va treure els diners la Generalitat per a la publicitat del referèndum.

Per altra banda, la voluntat manifesta de no anunciar el cessament respon a la nova estratègia de la Moncloa d’evitar donar més altaveu al Procés. Tal com ja va avançar l’ARA, Mariano Rajoy malda per desempallegar-se del bloqueig a Catalunya i tem que la falta de Govern li arruïni el mandat. Mentre el 155 continuï vigent, ja pot oblidar-se d’obtenir el favor del PNB per aprovar els pressupostos generals de l’Estat d’aquest 2018. Sense anar més lluny, ahir el Parlament basc va demanar derogar la intervenció a Catalunya amb el suport de nacionalistes bascos, EH Bildu i Podem. Mentrestant, l’executiu espanyol es vanta del retorn a la “normalitat” social a Catalunya on -malgrat les concentracions de dijous pels escorcolls- “cada vegada hi ha menys mobilitzacions”, segons celebren fonts de la Moncloa. A més, consideren positiu que ahir, a la roda de premsa posterior al consell de ministres, no es preguntés per Catalunya, un símptoma de la “tranquil·litat” per l’aplicació del 155.

La Moncloa assisteix amb relativa calma a les negociacions per a la investidura, encallades a l’espera que el jutge Pablo Llarena resolgui sobre la situació de Jordi Sànchez i que la CUP cedeixi i doni dos vots al candidat. Respecte al flanc judicial, dimarts serà un dia clau, amb la declaració de Sànchez al Tribunal Suprem. El segon escull sembla també difícil. Tot i que JxCat i ERC confiaven que el consell polític cupaire, que es reuneix avui, debatés la nova proposta d’acord que havien acordat els partits -que inclou la redacció d’una Constitució, una multiconsulta i un procés constituent amb implicació del Parlament-, la CUP no revisarà, per ara, la seva decisió.

El consell polític d’avui serà “organitzatiu”, segons van puntualitzar fonts cupaires. A l’òrgan es parlarà de la pròxima assemblea -prevista per a mitjans de maig-, es validaran set assemblees locals i s’abordarà la conferència municipalista que el partit celebrarà el cap de setmana que ve. De la investidura, només hi haurà la informació dels últims contactes, però cap canvi de posició: les assemblees territorials no han votat res aquesta setmana i ahir JxCat i la CUP van reunir-se al Parlament per constatar que encara no hi ha majoria per votar un nou president. Amb la investidura empantanegada, la Generalitat continua governada per la Moncloa a cop de 155.

Els independents de JxCat s’organitzen

L’associació que impulsen diputats independents de Junts per Catalunya (JxCat) es dirà Junts per la República, segons va informar ahir l’agència Efe. La nova organització té previst celebrar una assemblea constitutiva abans de Setmana Santa en què presentarà el seu manifest fundacional. L’entitat, amb “vocació transversal i oberta a perfils independents del sobiranisme”, sense carnets de partit, no pretén plantejar “cap opa al PDECat”, sinó contribuir al “bon funcionament” de JxCat, segons van recalcar les mateixes fonts.

El president Carles Puigdemont ja va donar pistes del moviment dissabte passat, quan va assegurar que JxCat es constituiria com a “moviment polític de recorregut”, una maniobra que des del PDECat es va rebre amb molts recels. Així, la direcció del partit va llegir l’anunci de Puigdemont com una voluntat de diluir les sigles del PDECat. “En cap cas es pot qüestionar el nostre actiu polític”, va assegurar la coordinadora general de la formació, Marta Pascal.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF