Conjura de cultura i pau a Vallecas (quan no hi passa Vox)
L'acte de Podem contrasta amb el míting de l'extrema dreta, que va acabar amb disturbis
MadridLlibres, pel·lícules, fotografies, cançons, escriptors, actors i cantautors. Somriures, aplaudiments i algunes proclames són la música d’un acte de Podem dedicat a la cultura. No hauria de ser res extraordinari en un míting de campanya electoral, però una estona de calma és un refugi enmig del clima de virulència política que ha marcat el camí cap al 4-M. Els veïns de Vallecas ho han viscut de primera mà: fa uns dies a la plaça de la Constitució es va viure una tempesta d’insults, disturbis, pedres, cops de porra i ferits quan Santiago Abascal va visitar territori antifeixista.
Avui aquell mateix espai es rebateja com a plaça Roja, tal com l’anomena l’esquerra vallecana. A l’arribar, el primer que es constata és la poca presència policial. No hi ha indicis de contramanifestacions d’extrema dreta i al llarg de la tarda es confirmarà a mesura que el míting transcorri tranquil·lament. L’atrezzo el formen el color lila de pancartes, cartells i banderes d’Unides Podem i el vermell de símbols comunistes. En un dels accessos de la plaça també hi ha una gran consigna a favor del PSOE i ja no queden dubtes que Vallecas no li és hostil a l’esquerra, encara que hi hagi veïns que retreguin a Pablo Iglesias haver canviat el pis del barri pel xalet de Galapagar. De fet, en les últimes eleccions autonòmiques, les de 26 de maig del 2019, Vallecas va preferir els socialistes i Més Madrid en detriment d’Unides Podem.
18 són els metres que Abascal i Rocío Monasterio van dir que els separaven dels manifestants que van voler boicotejar el seu acte de precampanya, i aquest divendres no calia més distància social que l'exigida per evitar els contagis de covid-19. Els "Sí se puede" i “Vallecas serà la tomba del feixisme” són els únics crits que es barregen en els discursos pausats, plens de cites i poemes recitats, i els versos rapejats a cappella de Celia Bsoul. Els actors Alberto San Juan i Daniel Guzmán traspuen relaxament, com les balades de La Otra i Ismael Serrano. “L’extrema dreta està furiosa”, diu el candidat Serigne Mbayé, mentre que la recepta de Podem és “l’arma poderosa de la fraternitat”, en paraules de l’actor Juan Diego Botto. “L’alegria i la tendresa guanyarà”, s’hi afegeix la vicepresidenta tercera del govern espanyol, Yolanda Díaz, que és rebuda al crit de “presidenta!”
In crescendo
Només trenquen la dinàmica Díaz i la ministra d’Igualtat, Irene Montero, que amb un to més agressiu aixequen de les seves cadires els assistents. Més de 1.500 persones dempeus, calculen els organitzadors. L’in crescendo el culmina Iglesias, que exhibeix l’esperit combatiu contra el feixisme, la justícia espanyola i la dreta mediàtica, i envia missatges al PSOE. No se surt del guió dels discursos que ha pronunciat al llarg de la campanya, però respecta el fil de l’acte. “La voluntat de bellesa és voluntat de justícia”, diu citant Eduardo Galeano. Cultura –reivindicativa– i pau a Vallecas.
