El Congrés treballarà una llei que doti de més recursos la salut mental

MadridLa llei sobre salut mental d'Unides Podem s'obre pas al Congrés i s'endinsarà a partir d'ara en un debat a fons per modificar-la. La proposta ha tingut els suports necessaris per superar el debat a la totalitat, però la majoria de partits de la cambra baixa han alertat de mancances o enfocaments esbiaixats sobre un tema que ha esdevingut encara més important a conseqüència de la pandèmia. Només s'hi han oposat Vox i el PNB -que creu que no cal més legislació-, el PP s'ha abstingut i les forces progressistes hi han votat a favor.

El debat arriba en un moment d'especial preocupació pel suïcidi, la primera causa de mort entre els joves. Entre les propostes clau de la iniciativa d'Unides Podem hi ha mesures per a la prevenció del suïcidi: una línia telefònica d'atenció gratuïta, seguiment de persones que han intentat treure's la vida, atenció post suïcidi a familiars, i formació en prevenció i estigma en centres sanitaris i educatius, bombers, policies, funcionaris de justícia i mitjans de comunicació. La formació lila també vol implementar ràtios d'accés gratuït a professionals de salut mental: un mínim de 18 psiquiatres, 18 psicòlegs clínics i 23 professionals d'infermeria especialistes en salut mental per cada 100.000 habitants.

Els partits d'àmbit autonòmic com Esquerra, el PDECat, el PNB i el BNG han alertat que establir aquests barems per a tot l'Estat envaeix les competències de les comunitats, i han avisat que durant la seva tramitació parlamentària aportaran millores al sistema de governança. La normativa preveu la creació d'un centre estatal de salut mental, que seria un òrgan col·legiat dins del ministeri de Sanitat, i un consell de participació de salut mental, amb col·lectius professionals i associacions.

La majoria de formacions polítiques de la cambra baixa han retret a Unides Podem que cal dotació econòmica a les mesures per afrontar els problemes de salut mental. Una disposició de la norma apunta que la responsabilitat financera del que es proposa és de les comunitats autònomes, en virtut de la llei de cohesió i qualitat del sistema nacional de salut. "En tot cas, el Consell Interterritorial de Salut avaluarà regularment l'aplicació d'aquesta llei, proposant les mesures necessàries per garantir el seu compliment efectiu i un finançament suficient i estable, que s'haurà d'acordar en el marc del sistema de finançament de les comunitats autònomes", diu un dels punts de la proposició.

Lluita contra l'estigma

La llei d'Unides Podem també preveu que l'Estat financi campanyes contra els estigmes, prejudicis i estereotips creats al voltant dels problemes de salut mental, però alguns grups interpreten que la normativa contribueix a incrementar l'estigma. "Per què no una llei del càncer o de l'atenció primària? Hi ha molts camps pendents d'un enfocament integral", ha criticat la diputada del PP Rosa María Romero. En la mateixa línia, la diputada del PNB Josune Gorospe ha assenyalat que la salut mental és una qüestió complexa que cal abordar amb un pla integral dotat pressupostàriament, no des de l'àmbit legislatiu.

La normativa també preveu la creació de la figura del defensor de la persona amb problemes de salut mental a cada comunitat autònoma, iniciativa que els nacionalistes bascos han criticat perquè envaeix funcions d'altres com el Defensor del Poble o el Síndic de Greuges. El text reconeix al pacient el dret a participar en la decisió del tractament a seguir, d'acord amb les seves necessitats, i es busca eliminar la contenció mecànica i altres formes de coerció, farmacològiques o d'altres tipus. En aquest sentit, la llei busca evitar l'internament o hospitalització en contra de la voluntat del pacient, excepte en supòsits restringits i taxats per una llei orgànica, i sempre amb autorització judicial. El text preveu que el pacient pugui presentar un document de voluntats anticipades i escollir una persona que, en cas d'incapacitat transitòria, vetlli pel seu compliment.

El projecte també inclou una modificació de la llei de prevenció de riscos laborals per atendre els problemes de salut mental. Estipula que els empresaris hauran de prendre mesures de prevenció, vigilància i control per garantir la protecció de la salut mental dels treballadors. Per fer-ho, hi hauria d'haver avaluacions de riscos patològics i caldria promoure el dret efectiu a la desconnexió digital i el benestar emocional, amb especial vigilància als casos d'assetjament.