El Congrés impulsa la reforma (i no derogació) de la 'llei mordassa' després de dos intents frustrats

La cambra rebutja l'esmena a la totalitat del PP i tira endavant la proposta del PNB

3 min
Marxa de la Dignitat a Madrid en contra de la llei mordassa el gener del 2014, un mes després que el Congrés l’aprovés.

MadridDe la mateixa manera que va passar amb la llei per despenalitzar l'eutanàsia, sembla que a la tercera anirà la vençuda. El Congrés ha impulsat aquest dijous la reforma de la polèmica llei de seguretat ciutadana de Mariano Rajoy del 2015, coneguda com a 'llei mordassa', amb la superació del debat d'esmenes a la totalitat. El pas endavant arriba després de dos anys d'intents frustrats. Primer, durant l'última legislatura de Rajoy, quan tenia minoria al Congrés, i que va acabar de forma abrupta fa dos anys amb la convocatòria d'eleccions per part de Pedro Sánchez. Llavors va quedar en paper mullat el consens a què van arribar tots els partits a la comissió d'interior per eliminar els aspectes més polèmics de la norma. El segon, durant la breu legislatura del 2019. I ara, un altre cop de la mà del PNB, que s'ha avançat al govern espanyol malgrat l'acord de coalició entre PSOE i Unides Podem per derogar la llei.

Tot i que a finals del 2018 el PP es va mostrar a favor de reformar-la a la comissió d'interior del Congrés, els de Pablo Casado s'han oposat aquest dijous a tocar-la. L'esmena a la totalitat dels populars s'escudava en el fet que tocar la llei en un context de pandèmia podria generar "inseguretat jurídica" tant per a les autoritats com per als cossos de seguretat i ciutadans que han d'exercir els seus "drets i llibertats enmig de les mesures restrictives, tancaments de mobilitat i estats d'alarma". "L'única mordassa que veiem és la que posa aquest govern als espanyols davant d'un president que amenaça la seva llibertat amb lleis com la Celaá o la de l'eutanàsia", ha dit la diputada popular María Teresa Jiménez-Becerril, que ha presentat una esmena calcada a la llei actual farcida d'errors, i que des del PSOE han titllat de "nyap" perquè fins i tot han copiat l'organigrama del ministeri de l'Interior de Jorge Fernández Díaz.

Al davant s'ha trobat una cambra convençuda de modificar la llei, en major o menor mesura. Fins i tot Vox ha votat en contra de la seva esmena perquè és partidari d'endurir la norma. De fet, Ciutadans ha donat suport des de la seva arribada al Congrés a modificar-ne els aspectes més lesius en lloc de derogar-la. El diputat taronja Miguel Ángel Gutiérrez ha criticat que el PSOE defensi derogar la llei quan el ministeri de l'Interior s'hi ha aferrat durant l'estat d'alarma. "S'ha aplicat més durant sis mesos que en tot el temps que va governar el PP", ha assegurat. Al seu torn, la diputada d'ERC Maria Carvalho ha fet una crida a "derogar" la norma, una paraula que sorprenentment no ha utilitzat en cap moment Unides Podem durant el debat. El diputat Enrique Santiago ha reclamat, igual que els republicans, acabar amb les devolucions en calent -que Interior continua practicant malgrat que els liles són al govern espanyol- així com garantir costi el que costi el dret a manifestació.

El debat sobre les devolucions en calent

El Tribunal Constitucional va avalar a finals de l'any passat gairebé la totalitat de la llei de seguretat ciutadana, incloses les devolucions en calent d'immigrants i les sancions per disturbis en les concentracions conegudes com l'"envolta el Congrés". Van ser justament aquestes protestes les que van portar el govern de Mariano Rajoy a impulsar la llei en un context de retallada de drets arran de les retallades econòmiques per la crisi del 2011.

La proposta del PNB, que ara rebrà una allau d'esmenes -segons ja han avançat els partits que de moment l'han avalat- proposa retocar un total de 44 apartats. Entre els més reivindicats hi ha l'eliminació com a infracció greu de l'ús no autoritzat d'imatges o dades dels agents, així com la falta de respecte a l'autoritat en un espai públic. També suprimir els escorcolls a la via pública i eliminar la pràctica d'escorcolls corporals a les dependències policials "com a norma general" i no castigar la pertorbació d'espectacles o oficis religiosos, que actualment està tipificat com a infracció greu. Al final de la norma, proposa incorporar tres disposicions per revisar les devolucions en calent, tot i que no demana prohibir-les, així com "acotar el terme 'seguretat ciutadana' perquè no hi hagi ambigüitats.

stats