Política 28/12/2021

Sánchez demana més crèdit a la majoria dels pressupostos per esgotar la legislatura

El president espanyol busca estendre la confiança dels socis d'investidura per validar la reforma laboral

4 min
El president espanyol, Pedro Sánchez, aplaudint al costat del govern i la bancada socialista per celebrar l'aprovació dels pressupostos del 2022

MadridGairebé en temps de descompte, però el govern espanyol ha aconseguit aprovar els pressupostos de l'Estat a temps perquè entrin en vigor l'1 de gener del 2022. El Congrés ha validat aquest dimarts de forma definitiva els comptes, que van començar a tramitar-se ja fa més d'un mes i que en les últimes setmanes han patit certes turbulències. El president espanyol, Pedro Sánchez, consolida així la majoria de la investidura i s'assegura la governabilitat de l'Estat just a l'equador del mandat de la mà d'ERC, el PNB i també d'EH Bildu. Un baló d'oxigen per a l'executiu just el dia que el consell de ministres ha donat llum verda a l'altre gran projecte de la legislatura: la reforma laboral, pactada amb els agents socials, però que a hores d'ara no compta amb els suports parlamentaris. "Espero que els acords pressupostari i laboral amb què tanquem l'any siguin el pròleg dels que vinguin el 2022", ha afirmat Sánchez, que ha volgut intervenir al final del ple.

I és que l'aprovació dels pressupostos no garanteix al govern espanyol tenir un final de legislatura plàcid. El líder socialista n'és conscient, i per això el missatge que ha intentat enviar aquest dimarts als seus socis de govern és el de mantenir-los les portes obertes per negociar i arribar a pactes prou "amplis" que donin estabilitat a un mandat al qual encara li queden dos anys. "Necessitem acords, tots els possibles i tan amplis com sigui possible", ha afirmat el cap de l'executiu espanyol. Entre línies es podia entendre que les seves paraules es referien al paquet legislatiu més immediat que li queda per aprovar a l'executiu: la reforma laboral. ERC, EH Bildu i també el PNB ja han advertit que, si no hi ha canvis, no convalidaran al Congrés el text pactat amb els agents socials. Un text que, segons ha volgut remarcar amb tota la intenció la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, "neix amb tota la fortalesa i legitimitat".

Sigui com sigui, després del complicat part de la llei de l'audiovisual –que els republicans van pactar a canvi del seu sí als comptes–, el govern espanyol i ERC hauran d'obrir ara una nova negociació. El portaveu d'Esquerra al Congrés, Gabriel Rufián, ja ha recriminat a l'executiu que hagi destinat "moltes hores" a parlar amb la patronal CEOE però que encara no hagi trucat al seu partit. En la mateixa línia s'ha expressat EH Bildu, per boca de la seva portaveu, Mertxe Aizpurua. "Esperem que el govern tingui una actitud constructiva per incorporar temes que n'han quedat fora. Pel bé dels treballadors, li sembli bé o malament a la patronal. La patronal no ha defensat mai els drets dels treballadors i no ho farà mai. Pensin per qui volen governar".

No són pocs els fronts oberts que té Pedro Sánchez d'aquí al final de la legislatura, perquè a banda de la reforma laboral, l'executiu també té encallada la llei de memòria democràtica, té en tràmit la reforma de la llei mordassa i ha d'aconseguir prou suports per convalidar el decret que obliga a continuar portant mascareta a l'exterior. La Generalitat, a més, pressiona perquè, després de dues reunions oficials de la taula de diàleg, es comencin a veure els primers resultats "tangibles" . "Amb tant d'equilibri, potser no seran els últims pressupostos de la legislatura, sinó que seran els últims amb vostès a la Moncloa. I l'alternativa és terrible. Així que deixin de fer tant d'equilibri", ha advertit Rufián, mentre que el portaveu del PDECat, Ferran Bel, ha sumat a la teulada de l'executiu estatal la responsabilitat de complir amb l'execució pressupostària.

El debat lingüístic

Si amb una mà el govern espanyol haurà de lidiar amb els seus socis per consolidar la governabilitat, amb l'altra haurà de fer front a una oposició cada vegada més crispada. Des que el Tribunal Suprem va sentenciar a favor d'un 25% de classes en castellà a les escoles catalanes, PP, Ciutadans i Vox han fet de la llengua una altra de les seves armes contra l'executiu de coalició. I aquest dimarts el debat lingüístic ha tornat a entrar a l'hemicicle del Congrés, on el govern ha acabat incorporant als pressupostos estatals una partida d'1,6 milions d'euros per protegir les llengües minoritàries de l'Estat. Es tracta d'una esmena de Compromís que la setmana passada es va aprovar al Senat amb els vots dels partits sobiranistes i, sorprenentment, també del PP . L'únic objectiu dels populars era retardar la votació dels comptes una setmana i que el govern no complís amb la seva fita que els números no haguessin de tornar a la cambra alta, tal com van admetre els mateixos conservadors la setmana passada.

"Vostès no fan política, vostès fan el trol", els ha etzibat Rufián. S'hi han sumat el PDECat i el PNB, que han fet broma explicant que s'havien jugat un dinar sobre el sentit del vot del PP al Congrés, finalment afirmatiu. "Gràcies per obsequiar-nos amb 1,6 milions d'euros que el govern no volia incloure", ha ironitzat Aizpurua des d'EH Bildu. També hi ha acabat votant a favor el mateix PSOE, malgrat que al Senat s'hi havia oposat. "Sempre hem defensat la immersió lingüística", ha argumentat la diputada socialista Montse Mínguez. "Sí, les llengües que parlem milions de ciutadans necessiten protecció, recursos i, sobretot, empatia, no polítics hipòcrites", ha afegit el diputat de Compromís, Joan Baldoví. La diputada d'Unides Podem i portaveu adjunta del grup, Sofía Castañón, ha reblat el clau acusant el PP de tractar la pluralitat lingüística de l'Estat amb "bel·ligerància" i ha aprofitat el seu torn de paraula per reclamar al PSOE que posi fil a l'agulla i acceleri la reforma de l'Estatut d'Astúries per incloure la cooficialitat de l'asturià .

"No estem a favor de la imposició lingüística, però tampoc del reduccionisme", s'ha limitat a dir el diputat del PP Mario Garcés, al principi de la seva intervenció. Ho feia en resposta al portaveu de Vox, Iván Espinosa de los Monteros, que ha burxat en el fet que els populars votessin al costat de partits independentistes catalans i bascos. La resta del discurs l'ha centrat en carregar contra el govern espanyol per "mentir" sobre les previsions econòmiques. També el líder del PP, Pablo Casado, hi ha insistit un cop acabat el ple: "Si la previsió de creixement no es compleix, la resta de pressupostos són un frau". Els populars no afluixaran el que queda de legislatura i, de fet, faran de les eleccions a Castella i Lleó del 13 de febrer el seu nou altaveu contra Sánchez. El govern de coalició intentarà resistir els embats aferrant-se als socis d'investidura.

stats