18/07/2018

Les cinc conclusions d’una crisi que altera el tauler de joc al Parlament

2 min
Els membres del Govern de JxCat Damià Calvet, Elsa Artadi i Albert Batet, amb cara de preocupació ahir al Parlament.

SubdirectorLa crisi d’ahir al Parlament de Catalunya és fruit d’una barreja de factors (des de diferències estratègiques fins a desavinences personals passant per tacticisme electoral) que es van concentrar sobre un episodi concret per provocar un incendi que a hores d’ara és de conseqüències imprevisibles. Enumerem ara com ha canviat el tauler de joc en poques hores.

En primer lloc, ERC ha decidit no cedir en la seva nova estratègia pragmàtica tot i arriscar-se a ser acusada de traïdoria per l’independentisme més abrandat. Veurem si és capaç de mantenir la posició.

En segon lloc, veiem que apareixen les primeres esquerdes visibles dins de JxCat, coincidint, a més, amb l’assemblea del PDECat del cap de setmana. No tothom comparteix les optimistes interpretacions jurídiques de Josep Costa -que actua avalat per Carles Puigdemont des d’Alemanya-, que cada vegada xoquen més amb la realitat que imposa el marc legal vigent.

En tercer lloc, veiem que s’ha trencat definitivament el bloc del 155, i el PSC (amb els comuns) comença a dibuixar un tercer espai partidari de la distensió i el diàleg. Aquest bloc dona suport des de fora al bloc pragmàtic de l’independentisme (ERC+PDECat) en el seu pols amb el bloc legitimista (JxCat+CUP). I tenen bones cartes a la mà, ja que li poden garantir la majoria parlamentària al Govern un cop la CUP és fora de l’equació.

En quart lloc, veiem com l’unionisme més dur, representat per PP i Cs, queden desenfocats en un context de debat obert a dins de l’independentisme i de col·laboració amb PSC o comuns. A ells els va millor una majoria que actua com un sol home per alimentar el discurs que l’independentisme no és un moviment plural i amb molts accents, sinó un bloc monolític que s’enfronta a un altre bloc monolític que és el del constitucionalisme.

La incògnita Torra

Finalment, i en cinquè lloc, a partir d’ara s’obre una incògnita interessant: quin paper adoptarà el president Torra en aquesta crisi? ¿Farà valer el seu càrrec per imposar una solució? ¿S’atrevirà a qüestionar l’autoritat de Puigdemont per salvar la relació amb ERC?

De moment, la sensació és que tot penja d’un fil molt prim. I aquesta vegada Puigdemont i Junqueras no es poden reunir per solucionar-ho per dalt. Han de ser els Artadi, Aragonès, Batet i Sabrià els que agafin el toro per les banyes per resoldre la crisi. Sabent que, des dels fets d’octubre, no es pot ignorar el principi de realitat.

stats