Tribunals
Política 28/08/2022

Compte enrere per donar-li la volta al Tribunal Constitucional

Marchena rebutja ser un dels magistrats proposats i el CGPJ encara no té els seus candidats definits

3 min
Carlos Lesmes i Pedro Sánchez reunits a la Moncloa el 2019.

MadridEl món judicial està formalment de vacances en ser l’agost un mes inhàbil als tribunals, però no tot es decideix amb la toga posada. Hi ha converses informals obertes sobre la primera carpeta que s’ha de resoldre quan s’obri el nou curs: la renovació del Tribunal Constitucional (TC). El 8 de setembre el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) decideix en un ple extraordinari els dos magistrats que li pertoquen i encara no estan tancats els noms, segons fonts consultades per l’ARA. Juntament amb els dos que ha de designar el govern espanyol, el tribunal de garanties veurà com es capgira la majoria conservadora que ha condicionat les decisions que ha pres els últims anys.

En aquest cicle, la balança entre blocs teòricament era de 7 a 5, per bé que Cándido Conde Pumpido fluctuava i Encarnació Roca, magistrada proposada per CiU i escollida pel Congrés gràcies als vots del PSOE el 2012, va acabar donant ales a l’estratègia de Vox als tribunals. Així, el bloc conservador ha pogut dominar amb mà de ferro el TC. La divisió més ajustada es va produir sobre els estats d’alarma amb motiu de la pandèmia. El ple va decidir per 6 a 5 –en absència del teòricament progressista Fernando Valdés– que el confinament s’hauria d’haver decretat a través de l’estat d’excepció. També hi va haver debat –7 a 4– a l’hora d’emparar l’única diputada de Vox al Parlament d’Euskadi perquè la mesa va limitar el seu temps d’intervenció i la potestat per presentar iniciatives.

La minoria progressista s’ha deixat veure en algunes ocasions els últims nou anys, ja fos per oposar-se a la llei mordassa, avalar les lleis socials que aprovava el Parlament, apostar per l’absolució dels condemnats pel setge al Parlament, o per qüestionar la reforma legal del PP que atorgava al TC la potestat per inhabilitar polítics. Aquesta va ser una arma que Mariano Rajoy va pensar contra el sobiranisme, els dirigents del qual feia alguns anys que desobeïen les sentències del tribunal de garanties, començant per la declaració de sobirania del Parlament del 2013. Durant el Procés, el TC no va mostrar gaires fissures, fins que els magistrats ubicats al bloc progressista van tornar a desmarcar-se per criticar que no es permetés a Oriol Junqueras sortir de la presó i fer campanya quan era candidat el 21-D del 2019 i a Jordi Sànchez per sotmetre’s a un debat d’investidura.

L’any 2015 Encarna Roca encara es pronunciava al costat de Juan Antonio Xiol, Fernando Valdés i l’exvicepresidenta Adela Asua, quan va considerar que els dos joves que van cremar fotos del rei a Girona el 2008 havien de ser absolts (Estrasburg va acabar condemnant Espanya). Amb l’última renovació del TC el novembre passat, van sortir tres conservadors –incloent-hi Roca– i un progressista, i van entrar dos de cada bloc: Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, triats pel PP, i Inmaculada Montalbán i Ramón Sáez, escollits per PSOE i Unides Podem respectivament. La balança es va tornar a situar en un teòric 7 a 5.

Els noms a les travesses

El 7 a 5 serà a favor del bloc progressista quan aquest setembre, si no hi ha cap sorpresa, s’executin els nomenaments del govern espanyol i el CGPJ. Pedro Sánchez triarà dos candidats que rellevaran els dos que va escollir Rajoy –Antonio Narváez i González-Trevijano– i la norma no escrita és que a l’òrgan de govern dels jutges se’n tria un i un. Tal com va publicar El País i ha confirmat l’ARA, el president del tribunal del Procés, Manuel Marchena, ha rebutjat la proposta del bloc conservador del CGPJ de fer el salt al TC. També s’ha descartat Antonio del Moral, company seu a la sala segona del Tribunal Suprem. Segons fonts consultades, Ignacio Sancho –conservador–, Pablo Lucas i José Manuel Bandrés –progressistes–, tots tres jutges del Suprem, són a les travesses per acabar al TC.

Sobrevingut, s’haurà d’obrir el meló de la substitució del conservador Alfredo Montoya, escollit pel Senat el 2017 i que va renunciar al càrrec el passat 27 de juliol per problemes de salut. La cambra alta haurà de votar un relleu que proposi el PP. Algunes veus apunten que el president del CGPJ, Carlos Lesmes, voldria aprofitar aquesta finestra.

Es resolgui o no aquesta derivada, ara serà la majoria progressista qui podrà condicionar decisions rellevants sobre, per exemple, la llei de l’avortament –pendent des de fa 12 anys–, la llei d’eutanàsia, la llei Celaá, la llei de protecció de la infància, l’acatament de la Constitució dels diputats, la polèmica reforma de la llei orgànica del poder judicial i un eventual recurs de Laura Borràs per la seva suspensió com a presidenta del Parlament.

Els cinc magistrats que surten
  • Pedro González-Trevijano President del TC durant set mesos, va ser escollit magistrat a proposta de Rajoy. Va ser ponent de la sentència sobre l’estat d’alarma i de la primera sentència que va avalar la condemna per sedició per l’1-O. Va ser vocal de la Junta Electoral Central i rector de la Universitat Rey Juan Carlos.
  • Juan Antonio Xiol Escollit pel CGPJ el 2013, l’any passat va declarar “certa fatiga intel·lectual” en un vot particular per la “deriva” que havia adoptat el TC, recolzat en una concepció “essencialista” dels drets i no en les posicions “constructivistes” que considera que predominen en el món jurídic contemporani.
  • Santiago Martínez-Vares El CGPJ el va escollir magistrat del Constitucional un any després d’abandonar la sala tercera del Tribunal Suprem, on va ser ponent d’una de les sentències que donaven la raó als pares que volien escolaritzar els fills en castellà a Catalunya. Ha col·laborat amb la FAES i va presidir l’associació conservadora de jutges APM.
  • Antonio Narváez Designat per Rajoy el 2014 en substitució d’Enrique López –va deixar el càrrec en ser enxampat conduint ebri–, recentment va redactar la sentència sobre el segon estat d’alarma i la que va confirmar la condemna pel setge al Parlament. Va ser fiscal del TC i tinent fiscal del Suprem.
  • Alfredo Montoya Fa mesos que està inactiu per problemes de salut –va patir un ictus l’agost de 2021– i finalment ha presentat la seva renúncia. És catedràtic emèrit de dret del treball i de la seguretat social i va ser escollit magistrat del TC el 2017 pel Senat, a proposta del PP. Aquests cinc anys ha fet costat al bloc conservador.
stats