El comissionat del 155 creu que l'Estat no pretenia "perjudicar els ciutadans" amb la intervenció autonòmica

Pau Villòria nega que hi hagués "col·laboració" de la Generalitat amb el govern espanyol

El viceconseller de la Presidència per al Desplegament de l'Autogovern i comissionat del 155, Pau Villòria, ha considerat aquest dimarts que l'objectiu de l'Estat no era "perjudicar els ciutadans" amb la intervenció de l'autonomia a Catalunya, sinó "anul·lar l'autogovern" i el Procés. Així ho ha afirmat en la seva compareixença a la comissió d'investigació del 155 al Parlament, on ha presentat l'informe que va entregar al Govern el novembre passat i s'ha sotmès a les preguntes dels grups.

El Govern quantifica en 1.800 milions d'euros l'afectació del 155 als pressupostos de la Generalitat

"¿Voluntat de perjudicar els ciutadans? Igual que dic una cosa, dic l'altra: crec que no. La voluntat era perjudicar el Govern", ha afirmat Villòria a la comissió, en què no participen ni Cs ni PSC i en què aquest dimarts tampoc hi ha assistit el PP. I ha afegit: "Si per perjudicar el Govern la derivada era perjudicar els ciutadans, bé... També cal dir que quan hi havia alguna actuació que consideraven polèmica o que podia afectar algun col·lectiu [...] aquests pagaments els tramitaven. Fins i tot si, per voluntat política, no volíem tramitar alguna ajuda o subvenció, ells ens ho recordaven", ha arribat a reconèixer.

El comissionat ha afirmat, en tot cas, que l'aplicació del 155 a Catalunya "va ser un fracàs". "Si es volia resoldre un conflicte a través de la imposició unilateral, l'objectiu no es va assolir", ha sentenciat. Al seu parer, "amb l'excusa de restituir l'ordre constitucional, el 155 va ser l'instrument de l'Estat per suspendre l'autogovern i paralitzar i anul·lar qualsevol actuació orientada a desenvolupar el Procés". I es va fer, ha afegit, amb mesures "excessives", no "proporcionals" i que no van respectar el "principi de mínima ingerència". "Hi havia altres fórmules per resoldre el conflicte, com una negociació que no es va considerar mai", ha dit. També ha lamentat que "el Govern va deixar de ser durant set mesos la representació del mandat de la ciutadania".

El cap de files de la CUP, Carles Riera, ha discrepat amb Villòria quan ha dit que el 155 va ser un "fracàs". "No fracassa con a instrument d'apropiació de l'Estat de l'administració pública catalana", ha afirmat el cupaire, que ha lamentat la "col·laboració notable" o poca "resistència" que el govern espanyol es va trobar a la Generalitat durant la intervenció. El comissionat, membre no cessat de Govern durant la intervenció, ha discrepat amb Riera: "No vam tenir un paper fàcil [...] i el que vam intentar és que l'afectació al ciutadà fos mínima", s'ha defensat. I també ha admès: "Vam tramitar el mínim possible perquè no volíem que Madrid s'atribuís cap de les actuacions".

Villòria, que ha considerat que l'Estat ara ho tindria "més fàcil" per aplicar el 155 perquè ja sap "com funciona" l'administració catalana, ha insistit que la intervenció del PP a Catalunya "va ser una imposició coactiva" i calculada per intentar acabar amb l'autogovern i "qualsevol cosa que sonés a Procés". En aquest sentit, ha lamentat que la "solució dialogada" era una "alternativa" al 155 que "mai va estar sobre la taula", després que la portaveu a la comissió dels comuns, Elisenda Alamany, li hagi preguntat quines són les alternatives a la intervenció que es desprenen del seu informe. "Hi havia altres fórmules per resoldre el conflicte, com una negociació que mai es va preveure", ha insistit el comissionat.

L'aplicació del 155 no va "respectar" la Constitució

El catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona Joan Vintró, que també ha comparegut a la comissió, ha afirmat que l'aplicació del 155 "no va respectar el procés constitucionalment previst". Ha destacat, a més, que algunes de les mesures que es van prendre, com el cessament del govern o la dissolució del Parlament, no estan "expressament previstes" a la carta magna i que l'"abast i dimensió" de la intervenció autonòmica van ser "desproporcionats". Sobre aquest últim punt, ha precisat que la intervenció de tots els departaments de la Generalitat no tenia una "correspondència" amb els "problemes concrets" plantejats al requeriment del govern espanyol previ al 155.

Vintró ha sigut molt crític amb la "falta de rigor i coherència" amb què el govern del PP va aplicar la suspensió autonòmica, i ha considerat que el Senat –que va autoritzar el 155– hauria d'haver intervingut per corregir-ho. Amb tot, el catedràtic de dret constitucional sí que ha opinat, responent a preguntes dels grups, que el Tribunal Constitucional "difícilment acceptaria" una "aplicació permanent" del 155, tal com demanen PP, Cs i Vox, perquè "no és una mesura preventiva".

Dels 1.800 milions a la incapacitat per defensar-se als tribunals

Al marge de la legalitat o no de la intervenció autonòmica que va fer el PP, Villòria ha volgut destacar basant-se en el seu informe l'"afectació econòmica" que va tenir per a Catalunya. Malgrat admetre que és difícil de quantificar, ha remarcat que pot superar els 1.800 milions d'euros, ja sigui per pèrdua de pressupost, bloqueig de partides o endarreriments. Ha explicat, en aquest sentit, que només amb les indemnitzacions a treballadors, adaptacions als sistemes d'informació de l'administració de l'Estat i, en definitiva, en aquells imports perduts amb "despeses sense cap valor afegit", la xifra ja és de 130 milions d'euros. Entre les despeses que ha detallat, també hi ha els més d'1,3 milions que va suposar el tancament de les delegacions del Govern a l'exterior.

Pel què fa a l'impacte no econòmic del 155, Villòria ha mencionat les afectacions a la representació institucional de la Generalitat; l'anul·lació de la seva activitat planificadora; les "tensions i costos" sobre les unitats administratives; els retards en obres públiques; les afectacions sobre els ajuts, subvencions i beques o sobre els convenis de col·laboració amb entitats i organismes internacionals; la paralització o decaïment de fins a 46 iniciatives legislatives o projectes de llei del Govern, o la incapacitat de la Generalitat per defensar els interessos que li són propis, ja que el gabinet jurídic del Govern va passar a dependre del ministeri de Justícia. Pel que fa a aquest últim punt, Villòria ha destacat que la Generalitat no va poder recórrer ni tan sols les mesures derivades del 155.