La comissió política de l'escàndol de l'IMAS no descarta investigar el mandat d'Armengol

L'òrgan, que es constitueix aquest dimecres, només analitzarà documents polítics i en cap cas expedients de les víctimes

La comissió política que pretén analitzar els casos d'explotació sexual de menors tutelades per l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) no descarta ampliar el període investigat al mandat de l'actual presidenta del Govern balear, Francina Armengol, que comprèn el període entre els anys 2007 i 2010. El grup de treball, que s'ha constituït avui a les 13.30 hores, només previa repassar les tres darreres legislatures, de més antiga a més recent: la del 2011 al 2015, la del 2015 al 2019 i la del 2019 al 2021. Però a petició d'El Pi i Ciutadans, els dos únics partits de l'oposició que participen en la comissió, els membres del Pacte han acceptat deixar obert el període analitzat. 

La gerència de l'IMAS argumentava inicialment al primer pla de feina que va redactar que només s'analitzarien els deu darrers anys perquè són "aquells en què han existit protocols aprovats per la Comunitat Autònoma sobre el maltractament i els abusos dels menors". En l'òrgan hi participen representants del govern del Consell i a darrera hora es van afegir El Pi i Ciutadans. Les formacions varen anunciar ahir el seu canvi d'opinió, atès que fins ara s'havien negat a formar-ne part perquè reclamaven una comissió d'investigació.

L'explotació sexual de menors: L’IMAS tardava quatre mesos de mitjana a avisar la Fiscalia

En acabar la primera reunió –i de constitució de la comissió–, el president del grup de treball, Jaume Tortella, ha declarat que estan “molt satisfets” amb la creació de l'òrgan, que té fins al 13 d'abril per "elaborar unes propostes i presentar unes conclusions". “Hem de sumar esforços, criteris, aportacions i opcions de feina. Hem arribat a un acord amb tota la programació que volem fer”, ha manifestat. Així mateix, ja s’han acordat “els perfils dels tècnics” que volen portar a la comissió i la setmana que ve esperen engegar les reunions. Una vegada hagin acabat amb aquest personal, intervendran els perfils polítics, que encara s’han de definir. Tot i això, els membres del Pacte per ara descarten portar cap persona que hagi presidit el Consell de Mallorca. 

Sense expedients

El document del pla de feina proposa dos tipus de compareixents a la comissió política, que han de ser persones que hagin desenvolupat un càrrec amb responsabilitats polítiques o bé persones que hagin treballat en l'àmbit tècnic durant la darrera dècada en l'àrea de menors. Sigui com sigui, en cap cas la compareixença dels tècnics significarà la revisió de les seves decisions, sinó que seran útils per analitzar les de caràcter polític.

A banda d'això, s'estableix que pot haver-hi dos tipus de sessions: tancades o obertes. Per una banda, les tancades seran per a les compareixences dels tècnics, amb la finalitat de preservar la seva intimitat i protegir les dades de caràcter personal tant dels professionals com dels menors. Per altra banda, les obertes estaran destinades als responsables polítics que es puguin considerar.

Pel que fa a la documentació que es preveu analitzar, només es tindrà en compte la que fa referència a les decisions polítiques o directives, és a dir, protocols, instruccions o arxius similars. En cap cas, però, es valoraran els expedients personals dels menors. D'altra banda, el calendari proposat per a la comissió té una durada de menys de dos mesos: de gener a febrer. Durant aquests mesos el govern insular pretén fer una sessió cada dimarts i cada dijous, excepte els dies que hi hagi ple.

Els membres del Pacte, satisfets

Els portaveus dels partits que conformen el govern del Consell han fet també declaracions davant la notícia. El membre del grup socialista Andreu Alcover ha agraït la participació d'El Pi i Ciutadans, la qual cosa "és una mostra de coherència, ja que aprofiten l'eina que se'ls ha posat a l'abast per poder conèixer els fets que s'analitzen". En aquest sentit, ha criticat que ni Vox ni el Partit Popular vulguin formar-hi part, fet que revela que aquestes formacions "tenien més interès a crear un circ mediàtic que esclarir els fets".

Per la seva banda, el portaveu de MÉS per Mallorca al consell insular, Guillem Balboa, ha explicat que la comissió política era "necessària per donar continuïtat a la feina dels experts" i s'ha mostrat satisfet amb el fet que part de l'oposició accepti participar-hi. "Serà oberta i transparent quan es tracti d'avaluar i repassar la feina dels responsables polítics que han anat passant per l'IMAS", ha afegit.

Finalment, la portaveu d'Unides Podem, Magdalena Gelabert, ha subratllat que el seu partit espera que sigui "una eina útil per conèixer la gestió i la feina política feta a l'IMAS i, sobretot, saber si es va fer tot el que es podia fer en relació amb l'explotació sexual dels menors d'edat". L'objectiu és que "s'investigui fins al final, perquè si van haver-hi responsabilitats polítiques, s'han de depurar", ha dit.

Podem pressiona el PSIB per iniciar ja la comissió política per l'escàndol de l'IMAS

Tres i quatre mesos tard

Cal recordar que l'executiu insular va anunciar el febrer que crearia la comissió política i, més tard, que es constituiria l'octubre del 2020. Si la sessió d'avui acaba amb èxit, s'haurà constituït, finalment, amb gairebé tres mesos de retard. De fet, Podem va ser el partit que va pressionar el PSIB perquè s'iniciàs al més aviat possible.

Abans d'això, la comissió d'experts creada per analitzar els casos de les 16 menors tutelades va presentar el seu informe final, que també va arribar quatre mesos tard. Un dels aspectes més destacats de les conclusions va ser el retard en la notificació dels casos detectats entre les víctimes –15 al·lotes i un al·lot– que varen ser prostituïdes mentre estaven sota la protecció del Consell de Mallorca. De mitjana, varen tardar quatre mesos a comunicar les sospites a la Fiscalia de Menors i només en dos casos es va fer a temps i d’acord amb el protocol d’actuació de les Illes Balears del 2018, que obliga a fer-ho en 24 hores. En el cas que més es varen demorar varen passar gairebé 18 mesos, mentre que en només dues ocasions es va notificar el mateix dia de la detecció.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF